Pas cap endavant per preparar-se davant del risc de metàstasi. Un grup d'investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) de Barcelona han descobert una proteïna que indica quan un tipus de càncer de pell es prepara per provocar metàstasi. La investigació, que publica la revista científica Life Science Alliance, ha revelat que els baixos nivells d'una proteïna, la disquerina, a les cèl·lules del carcinoma escatós indiquen que s'estan preparant per iniciar la migració cap a altres òrgans i provocar així la propagació del tumor a altres zones del cos. Per a això, els investigadors han vist com les cèl·lules tumorals es preparen per migrar canviant el seu metabolisme per poder consumir lípids, és a dir, molècules de colesterol, la qual cosa obre la porta a estudiar vies per bloquejar aquest procés i evitar així la metàstasi tumoral, un dels riscos més grans per als qui ja han patit aquesta malaltia.

Descobreixen una proteïna indicadora de metàstasi

La investigadora principal de l'estudi, Inmaculada Hernández-Muñoz, ha explicat en declaracions a Efe que quan les cèl·lules que formen els tumors del carcinoma escatós cutani es preparen per migrar cap als ganglis limfàtics i provocar metàstasi en altres òrgans, deixen de consumir glucosa per sobreviure utilitzant molècules de colesterol LDL, l'anomenat 'colesterol dolent'. El treball, que han liderat metges del Grup d'investigació en Malalties inflamatòries i neoplàstiques dermatològiques de l'Institut Hospital del Mar, pot obrir un camí per assajar tractaments amb inhibidors del metabolisme dels lípids en aquestes cèl·lules per evitar la metàstasi. Hernández-Muñoz ha recordat que cada any es diagnostiquen a Espanya 74.000 nous casos de càncer cutani no melanoma, grup en el qual es troba el carcinoma escatós, el segon més freqüent. El risc de patir-lo al llarg de la seva vida oscil·la entre el 7 i l'11 % i la seva incidència s'ha duplicat en els últims trenta anys. En el cas del carcinoma escatós, al voltant del 4 % dels tumors provoquen metàstasi i fins ara no hi ha cap eina per avançar-se.

Els investigadors han pogut confirmar el paper de la proteïna disquerina en aquest procés a partir de mostres d'un centenar de tumors primaris de pacients amb carcinoma escatós. En aquells que van fer metàstasi, van comprovar amb proves in vitro com determinades partícules de l'ARN no codificant deixaven d'expressar-se i com baixaven els nivells de disquerina, que és la proteïna que ajuda a estabilitzar-los, és a dir, que indicaven que les cèl·lules tumorals es preparaven per migrar. Hernández-Muñoz ha detallat que el descens en els nivells de disquerina indueix un canvi en el metabolisme de les cèl·lules tumorals, que passen de consumir glucosa a alimentar-se de molècules de colesterol dolent LDL. "Això els permet sobreviure a la migració fins als ganglis limfàtics i, d'allà, a altres òrgans on proliferar. El canvi és només temporal i recuperen les seves característiques originals quan completen tot el procés", ha assenyalat la doctora.

Prevenir la metàstasi en el càncer de pell

Segons Hernández-Muñoz, l'estudi "permet disposar d'un bon model per entendre com es produeix la disseminació de les cèl·lules tumorals als primers estadis del tumor i obre la porta a estudiar si les persones amb nivells més alts de colesterol LDL tenen també més risc de metàstasi". L'estudi també ha comprovat com el tractament de les cèl·lules afectades amb estatines, que s'utilitzen per combatre els alts nivells de colesterol dolent, permet remetre el metabolisme dels lípids i evitar l'inici del procés de metàstasi. Al seu torn, els investigadors van comprovar com aquest mecanisme de canvi en el metabolisme cel·lular també es produeix en altres tipus de tumors.