Un equip d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i professionals de l'Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell han aconseguit revertir en ratolins l’anomenada malaltia del fetge gras gràcies a un tractament de genoteràpia -inserció de gens en cèl·lules i teixits-. Els resultats seran ara la base d'un futur assaig clínic de la companyia biofarmacèutica Kriya per al tractament de l'esteatohepatitis associada a disfunció metabòlica (MASH). Aquesta malaltia hepàtica està vinculada a l'obesitat i la diabetis i es calcula que afecta més de 40 milions de persones al món. La investigadora de la UAB Fàtima Bosch assegura que la teràpia pot ser "transformadora" per a pacients amb MASH.
En concret, la teràpia desenvolupada consisteix en manipular genèticament el múscul esquelètic per influir en determinades cèl·lules que permeten revertir "completament i a llarg termini" la fibrosi hepàtica i MASH. Els resultats obtinguts també determinen que el tractament contraresta l'obesitat, l'excés de greix, la resistència a la insulina de la diabetis tipus 2 i el desenvolupament de tumors al fetge, tant en femelles com en mascles.
Una investigació feta amb ratolins
La investigació s’ha dut a terme en ratolins i per facilitar el pas cap a l’aplicació en persones, els investigadors han avaluat aquesta teràpia en gossos per estudiar la seguretat i efecte terapèutic en animals grans. Segons la doctora Fàtima Bosch, líder de la investigació, la genoteràpia "podria suposar un gran avenç en el tractament no només dels pacients amb MASH, sinó també d'altres malalties metabòliques i comorbiditats relacionades". I és que en etapes avançades, MASH s'associa a malalties hepàtiques greus, com ara cirrosi, càncer de fetge i malaltia hepàtica en fase terminal, amb alta mortalitat.
Què és la malaltia del fetge gras?
El fetge gras o fetge gras no alcohòlic és l’acumulació de greix en els hepatòcits, la principal cèl·lula del fetge. Aquest dipòsit de greix es pot produir per dos motius: o bé perquè se’n produeix en excés o bé perquè es disminueix la seva eliminació. Cal diferenciar-la d’una altra causa molt freqüent d’acumulació de greix al fetge que és el consum crònic d’alcohol. Per tant, la malaltia per fetge gras no alcohòlic és aquella en la qual s’acumula greix per motius metabòlics (processos de l’organisme per fer les funcions internes) i està íntimament associada amb l’obesitat i la diabetis.
Amb el pas del temps, aquest dipòsit de greix pot danyar les cèl·lules del fetge i iniciar un procés d’inflamació i posteriorment de reparació, on les cèl·lules hepàtiques són substituïdes per cicatrius. Aquestes cicatrius s’anomenen fibrosi i, amb el temps, l’acumulació de fibrosi i l’alteració de la forma i l’estructura normal del fetge dona lloc a la cirrosi, que és una alteració crònica que provoca una funció hepàtica insuficient.
Actualment la presència de fetge gras és molt prevalent a la societat i es calcula que fins a un 25% de la població general en els països occidentals en té. Estudis realitzats a Catalunya també confirmen aquestes xifres. Malgrat que la malaltia es pot donar a qualsevol edat, és habitual que es diagnostiqui entre els 50 i els 70 anys.