Es calcula que al voltant de 500 milions de persones practiquen ioga, la qual cosa posa de manifest el gran èxit que aquesta disciplina té a tot el planeta. Des que en els anys 80 un grup de pioners de l'Índia el van portar als Estats Units, el nombre de practicants no ha deixat de créixer en el món occidental, animats entre altres coses per la gran quantitat de persones famoses que l'han promocionat. Però… realment la ciència ha demostrat que és una disciplina que produeix beneficis per al cos i la ment com afirmen els seus practicants?

1. Redueix l'estrès

La pràctica del ioga té un efecte directe a l'hora de reduir els nivells de cortisol al nostre organisme, tal com han demostrat diversos estudis. El cortisol és una hormona produïda per la glàndula suprarenal que s'allibera com a resposta a l'estrès i el seu índex elevat provoca greus prejudicis per al nostre organisme. Els beneficis del ioga sobre l'hormona van quedar palesos en un estudi dut a terme a l'Índia entre pacients de periodontitis crònica, així com en un altre dut a terme a Alemanya entre dones que van practicar aquesta disciplina durant tres mesos.

2. Controla els nivells d'ansietat

Una de les raons per les quals el ioga triomfa tant en la societat occidental és perquè les persones que el practiquen asseguren que els ajuda a relaxar-se. La Universitat Estatal de Geòrgia va dur a terme una recerca amb persones que patien el trastorn d'ansietat generalitzada i els resultats van concloure que la pràctica havia reduït el seu estat de preocupació i els ajudava a millorar la seva tensió muscular i els seus problemes per dormir.

3. Millora la salut cardiovascular

El ioga té efectes beneficiosos perquè ajuda a controlar el colesterol i la tensió arterial, la qual cosa té una acció preventiva molt important a l'hora de millorar la salut cardiovascular. Un estudi dut a terme a Nagpur va demostrar que adoptar els hàbits saludables que comporta aquesta disciplina van millorar notablement la salut cardiovascular de les persones que tenien al voltant de 40 anys.

4. Ajuda a pal·liar el dolor crònic

A Europa, 95 milions de persones pateixen dolor crònic, definit com un dolor continu que es prolonga més enllà de sis mesos, de vegades sense causa evident i de vegades derivat d'altres malalties, com l'artritis. El ioga ha demostrat que té efectes beneficiosos per reduir aquest dolor. Un treball de la Universitat de Pennsilvània va concloure que el ioga iyengar ajudava a reduir el dolor de pacients que sofrien osteoartritis als genolls.

5. Alleuja les migranyes

Al voltant d'una de cada set persones pateix migranyes amb freqüència, la qual cosa impossibilita a vegades desenvolupar les activitats diàries. A Jaipur (Índia), van investigar com el ioga podria ajudar pacients amb migranya amb aura; els van posar a practicar durant tres mesos. Els resultats van ser molt esperançadors, perquè, després d'aquest període de temps, l'estudi va demostrar una reducció significativa en la freqüència de la migranya i les característiques clíniques associades.

6. Afavoreix un son reparador

Una mala qualitat del son pot afectar greument la nostra salut i afavorir, entre altres coses, l'aparició de depressió, obesitat i patologies cardiovasculars. Per això un descans nocturn reparador és un element essencial dels bons hàbits de salut. S'ha demostrat que el ioga produeix una disminució significativa del temps necessari per agafar el son, un augment del nombre total d'hores dormides i que afavoreix la sensació d'estar descansat al matí.

7. Redueix la inflamació crònica

La inflamació és una resposta normal del nostre organisme per a fer front a agents patògens. El problema és que un procés d'inflamació crònica acaba convertint-se en una disfunció que accelera el procés d'envelliment i augmenta la possibilitat de patir malalties com la diabetis o el càncer. La Universitat de Medicina de Bangalore va dur a terme una recerca amb pacients als quals es va demanar que fessin exercicis moderats i extenuants per induir l'estrès. Al final de l'estudi, els individus que practicaven ioga tenien nivells més baixos de marcadors inflamatoris que els que no ho feien.