El mal d'esquena és una de les patologies més incapacitants i que més baixes laborals provoca cada any. Es calcula que al voltant del 80 per cent dels adults el pateix en algun moment de les seves vides. El problema és que la solució no és sempre fàcil, perquè de vegades la cirurgia és contraproduent, així que la major part de les persones s'hi enfronten amb medicaments, fisioteràpia i exercici físic. Des de la comunitat mèdica es trasllada cada vegada més al pacient la necessitat d'augmentar l'exercici davant els fàrmacs. Però... realment serveix de molt?

Un equip de científics de la Universitat d'Atlantic a Florida ha publicat una revisió en la qual van avaluar l'evidència dels efectes de tres disciplines que uneixen exercicis de ment i cos i que solen practicar molts dels pacients que pateixen aquest dolor, especialment el lumbar crònic: ioga, taitxí i txikung. El primer és àmpliament conegut. El segon és un art marcial que combina exercicis, postures, meditació i respiració i el txikung és una teràpia de moviment meditativa tradicional xinesa centrada en la consciència i atenció del cos durant moviments corporals repetitius lents, relaxats i fluids.

Els investigadors van contrastar els efectes de les tres disciplines per trobar una evidència empírica sobre els seus possibles beneficis. Dels 625 articles revisats que van identificar els investigadors, 32 van complir els criteris i van ser inclosos en la revisió. La majoria d'aquests articles van mostrar que les intervencions cos-ment basades en el moviment són efectives per al tractament del dolor lumbar, la qual cosa va produir resultats positius com la reducció del dolor o l'angoixa psicològica com la depressió i l'ansietat, la reducció de la discapacitat relacionada amb el dolor i van millorar la capacitat funcional.

Entre altres temes, la investigació va concloure que el ioga practicat assíduament diverses hores a la setmana produeix una reducció en el mal d'esquena. El taitxí va reduir el dolor lumbar agut i va ser molt efectiu per estirar aquesta zona del cos. La seva pràctica està directament relacionada amb un alleujament dels símptomes i de la discapacitat relacionada amb el dolor. Quant al txikung, perquè hi havia pocs estudis científics sobre això, no va oferir resultats tan concloents.

 

Dos dels estudis que van examinar es van centrar en els efectes del ioga en veterans militars que experimentaven dolor lumbar crònic en una proporció més gran que la població en general. I els beneficis van ser patents en un ampli ventall d'edat. De fet, els participants –un total 3.484 subjectes– tenien entre 33 i 73 anys. La conclusió és que les tres disciplines, però principalment el ioga, són un una alternativa efectiva als analgèsics i la cirurgia i disminueix el risc de limitacions funcionals, discapacitat relacionada amb l'estudi i possible discapacitat a llarg termini dels malalts. A més, redueixen la càrrega econòmica d'aquesta patologia a causa de l'alt cost dels medicaments,