Jaume Padrós ha entrat a la polèmica sobre la Marató i la violència obstètrica, després que fins a aquest diumenge vespre s'haguessin recaptat uns 5,7 milions d'euros per a la salut sexual i reproductiva. En un fil de Twitter d'aquest dimarts, el president del Col·legi de Metges de Barcelona ha criticat l'ús d'un dels conceptes que ha marcat l'edició d'enguany del programa especial que es va emetre durant el cap de setmana. I és que, per començar, Padrós ha considerat que "la denominació violència obstètrica és d'inspiració anglosaxona que en el nostre àmbit pot comportar equívocs si s'utilitza inadequadament, en un totum revolutum, o amb finalitats ideològiques que des de la professió mèdica rebutgem".
Cal recordar què és la violència obstètrica: en poques paraules, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) fa referència al tracte irrespectuós i ofensiu durant l'embaràs, el part i el postpart. És a dir, el tracte negligent, ignorar els desitjos de l'embarassada o la imposició de tècniques qüestionades per la comunitat sanitària internacional, com la maniobra Kristeller (fer pressió del fons uterí en el període expulsiu), entre altres. A la llei catalana del dret de les dones a erradicar la violència masclista, s'afegeix que es basa en el fet d'"impedir o dificultar l'accés a una informació veraç, necessària per a la presa de decisions autònomes i informades". A més, hi ha expertes que han apuntat la necessitat d'ampliar-ne la definició i incloure la menstruació, les primeres visites al ginecòleg i tot allò que acompanya les dones durant la seva vida sobre la salut obstètrica.
Dit això, Padrós ha volgut recordar que "la professió mèdica es regeix sobre pràctiques assistencials que van variant en el temps i s'han d'anar adequant en cada moment a la seguretat clínica, la bona praxi i al codi de deontologia". "L'ús que fan algunes persones del terme violència obstètrica genera rebuig en la majoria de professionals de la salut, en la mesura que suggereix intencionalitat i voluntat d'exercir violència sobre les dones. I això és inacceptable", ha assenyalat, tot i que el Govern ja va impulsar aquest dilluns un pla pioner contra la violència obstètrica amb l'aclariment que "no es busca acusar, sinó millorar". De fet, un dels objectius de l'executiu català és que les cesàries en embarassos sense risc no superin el 15%.
El president del Col·legi de Metges de Barcelona ha continuat amb l'afirmació que "molts metges perceben que es qüestiona la seva professionalitat quan el seu objectiu és precisament vetllar per la salut i el benestar de les persones". "El nivell de satisfacció de la immensa majoria de les dones del nostre país que han precisat assistència durant l'embaràs i part (segons l'enquesta realitzada darrerament pel Departament de Salut) és altíssim. Sempre, però, hi ha marge de millora", ha indicat. Finalment, Padrós ha expressat que "sempre s'ha de posar la persona i les seves necessitats i drets en el centre de l'assistència fent-ho compatible amb la imprescindible seguretat clínica i l'ètica assistencial". "Situem-ho en l'àmbit que li correspon, com tota activitat clínica", ha conclòs.