A Catalunya falten metges i no és cert que marxin especialistes. Aquesta és la visió del president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós. Però, com es pot solucionar aquest problema? Ell creu que s'haurien d'obrir més places a les facultats i fins i tot deixa caure una altra possibilitat. Encara tot agafat amb pinces, per això. Padrós critica la capacitat de formar nous metges i constata que el problema que ha dit durant molt de temps està esdevenint una realitat. " tenim un sistema sanitari al que li falta múscul". Rep a ElNacional.cat a la seva consulta per abordar diferents temes i parlar de la situació actual del sistema sanitari. 

Fa dies que la pandèmia no omple ni titulars ni pàgines de diari. S'ha acabat?

La pandèmia no s’ha acabat i això s’ha de dir. Quants més dies passen s’anirà confirmant que això acabi tenint un comportament més dèbil o estacional que caldrà focalitzar la protecció als més vulnerables. Ara però tenim una certa visió del que ens ha passat aquests anys. Tot just aquesta setmana hem fet l'acte Inoblidables, acte al Col·legi (de Metges de Barcelona) perquè han estat mesos d'una gran intensitat, sobretot la primera onada, per la població, la gent que va morir, els del covid persistent i la professió. Un acte de reconeixement per la professió. Estem com la resta de la població, tenim un esgotament pandèmic, nosaltres hem viscut més frustracions que la població perquè ens hi hem enfrontat cada dia. També hem empatitzat durant tot aquest temps amb sectors especials, els que no podien obrir. Ara bé, el nostre ADN no és gremial, no defensàvem interessos sinó un escut protector. Atendre els mes necessitats, sobretot a la primària, hi havia i hi ha moltes patologies que van quedar desateses perquè estàvem atenent una altra situació que passava per sobre. El balanç de tot això necessitarem temps per fer-ho.

Malgrat tot, el sistema sanitari ha aguantat...

Tenim una societat de la que ens hem de sentir orgullosos quan s’organitza i quan actua. Som el servei públic més ben valorat pels ciutadans, fins i tot en els moments que hi ha hagut més esquerda, amb la quarta i cinquena onada. Tot i això, s'ha de dir, tenim un sistema sanitari que li falta múscul. Hem aguantat perquè els professionals ho han donat tot. Abans ja havia denunciat, com a president del Col·legi, que ens havíem quedat amb la cantarella del millor sistema sanitari del món. I clar quan penses en 200 països, segur que estem entre els millors, però el nostre sistema sanitari era molt més fort i robust anys enrere. Estava pensat per un país i per una societat de finals del segle XX i ara tenim una sociodemografia diferent amb abordatge diferent, que necessita un abordatge diferent. Els recursos són limitats, veurem com impacta la guerra de Ucraïna als recursos. Una de les lliçons és que els països són forts si tenen sistema sanitari fort. La recuperació del país penja de tres grans pilars, economia productiva, polítics que es preocupin de tenir economia productiva, facilitar vida, economia i empresarial, que genera riquesa i recursos pel sistema sanitari. Sense economia no tenim salut, però tampoc tenim salut sense economia. L’altre pilar és el marc referencial de valors i ètica d’una societat. Una societat que prioritza els vulnerables. El que vull dir és que el que necessitem ara és un sistema sanitari fort, que ha de canviar amb algunes coses. Un sistema sanitari fort vol dir, per exemple, que fa recerca i docència.

Tenim un sistema sanitari que li falta múscul

Cap a on hauríem de mirar?

A la Primària hi ha molta burocràcia que alguna és important però, per exemple, hi ha més un milió i mig de baixes curtes. Els països més avançats fan per les baixes una declaració autoresponsable. Se’ls ha de fer (als ciutadans) copartíceps del sistema sanitari. S'ha de fer un bon ús dels serveis públics i no malmetre el temps amb burocràcies absurdes o faixes jurídiques. Necessitem més flexibilitat. Això ho veiem amb la primera onada que es treuen moltes de les normes. És un país on hi sobra molta normativa. Per exemple, el marc jurídic de l’Hospital Vall d’Hebron és el mateix que el de les multes de Barcelona. Necessitem un sistema diferent, l'Atenció Primària ha de canviar però el sistema organitzatiu els capa. No els permet fer coses que podrien fer. Podrien compartir funcions i conduir la salut dels ciutadans. 

I l'àmbit privat?

Tenim un àmbit privat que quan hi ha la covid col·labora. Molt del sector privat té la base mutualística. Les mútues neixen també d’un esperit molt de servei públic, dels valors que impregnen el sistema públic. Cal dir que el 35% de la població, a banda de finançar el sistema públic, ha optat per contractar una pòlissa privada.

La pandèmia ha posat de manifest algunes mancances del sistema sanitari. S'havien promès canvis. S'han començat a veure?

Encara hi ha massa timidesa política per abordar canvis. Canvis vol dir que tothom s'ha de moure. Hem d’anar a un sistema que aprofiti tots els recursos disponibles. Hem de consolidar sistemes polítics. El ciutadà té dret a saber com s’aprofiten els seus impostos per tenir servei públic i avaluar els resultats. Tenim sistemes d'avaluació que mostra que hi ha formes de gestió molt més participatives i mes àgils que donen millors resultats en termes de salut o econòmics. No es tracta de gastar menys es tracta d gastar bé. Els grans oblidats dels últims anys per part de les administracions i polítics han estat els professionals de la salut. Tenim professionals bons però maltractats. No només de salari sinó de condicions d’exercici. Hem tendit a uniformitzar per baix els lideratges. Aquesta manera de funcionar el que està fent és desincentivar els lideratges. 

Podria canviar alguna cosa la partida de salut en els pressupostos aprovats enguany?

Aquesta és la prova de foc. El govern de la Generalitat ho te present però el govern de l’estat no ho té en compte i ha suspès els fons covid. Com es pot suprimir si no s'ha acabat la pandèmia? Quan això ha servit per contractar molts professionals, uns professionals que s'han de quedar aquests professionals. Tenim tots els temes de salut mental, que era un àmbit que havia quedat descuidat, gestors covid, que fan feina en l'àmbit administratiu i suport del metge i que l’allibera de càrrega. El Govern de la Generalitat ho contempla però clar el pressupost no. Els pressupostos de l’estat manen. Necessitem que els partits entenguin que no podem no tenir fons covid. En algunes comunitats s’han hagut d’acomiadar treballadors. El sistema sanitari reposa sobre la confiança dels ciutadans.

I què ho fa que hagin augmentat la contractació de pòlisses privades? 

La contractació de pòlisses privades ha augmentat. Per què es dona? El sistema públic anava molt saturat i alguns, per algunes coses han decidit contractar una pòlissa. Compte en sortir del foc per caure a les brases... Demano a la Generealitat que posi ordre, amb criteris de seguretat pública no és el mateix contractar una pòlissa que una altra. He vist pòlisses de 12 o 14 euros al mes. Per aquest preu no es pot tenir res de qualitat. Hi ha gent que ho deu pensar però això són escorrialles. No tot respon als mateixos principis. Algunes son mutualitats i altres són iniciatives empresarials que busquen beneficis. Hi ha d'haver un criteri de salut publica. S'ha de saber què contractes perquè sinó és un engany. Això pot incomodar a algú però tinc l'obligació de dir-ho. A mi que la gent contracti pòlissa privada em sembla molt bé. La col·laboració entre publica i privada a Catalunya sempre ha estat molt positiva però alerta perquè si això va per guanys o simplement a repartir dividends dels professionals del sector i posar en risc els serveis. El Departament de Salut podria regular. Els governs poden posar ordre. El Departament ha de posar uns mínims i ho demano.

La contractació de pòlisses privades ha augmentat

I amb el conseller Argimon, és fluida la relació?

Ja ho era abans. Tenim una bona relació personal però tenim clar un i l’altre el que representem. El Col·legi de Metges no és un sindicat ni una patronal és la representació de la professió medica. Estem per ajudar el Govern a prendre bones decisions. Som un lobby positiu i intentem influir i que es prenguin bones decisions. Sempre pensant en l’interès del propi sistema sanitari. Hem tingut sempre una visió molt del servei del país i independència del sector polític i fer sentir la veu des de la lleialtat institucional i algunes critiques. M’agradaria que em fessin més cas, però la meva obligació com a president és tenir aquests canals de diàleg. També amb l'estat, i he de dir que molt mes amb Illa que amb l’actual, suposo que té a veure amb tarannàs i nosaltres és el que hem de fer. Tenim una tendència en general més els països llatins que els nòrdics a pensar a no empatitzar o no fer-nos càrrec de la complexitat de prendre decisions. El conseller Argimon és un home permeable i les critiques que li he de fer ja li faig i si li he de fer alguna és que li demano més determinació i valentia per prendre decisions en què estem d’acord. Realment és més complexe. Quan s'han de canviar les coses, no només s'han de canviar les coses també els polítics, gestors i organitzacions i també hem de canviar nosaltres. 

Falten metges?

Un dels problemes clau i dels més difícils del sistema sanitari és la manca de metges i infermeres. Ni a Catalunya ni a l’estat espanyol no hi ha hagut avaluació de necessitats de recursos humans ben feta mai. Portem molts anys advertint a les administracions el que esta passant ara. Que s’estan jubilant molts metges. Gairebé la meitat de les noves col·legiacions són estrangers extracomunitaris de 1.900 metges col·legiats l'any passat, el 48% eren extracomunitaris. Això també qüestiona l’accés a les facultats. Potser ens equivoquem demanant notes inflacionades. Per ser metge no cal tenir un expedient com si anessis a fer física nuclear. Hi ha un embut a les entrades de les facultats. Necessitem fabricar més metges i això no és una decisió d’un dia per l'altre. Tenim un sistema de cartró pedra a Espanya per formar metges.

Per ser metge no cal tenir un expedient com si anessis a fer física nuclear

Venen molts metges de fora?

Hi ha una tendència a l’augment de persones que provenen de fora, que vinguin d’on sigui mentre siguin bons però no sabem si són bons. Això és un problema i un altre que és el lingüístic. S’incorporen però no tenen coneixement de la llengua catalana. Només un terç dels que es col·legien són d’origen català. És una anomalia. Sobretot havent-hi tantes demandes per estudiar medicina. Necessitem bons professionals i no és veritat que els metges marxin fora. L’any passat, de 36.000 col·legiats, van marxar 170 i 103 eren extracomunitaris. Per tant no podem dir que marxen. Se’n van a fer fellows. Alguns tenen doble nacionalitat o tornen al país d'origen o ho fan servir de palanca per anar a la UE.

Diu que falten metges, hi ha xifra? 

Falten especialitats determinades. Radiologia, anestesia, pediatria, que és un cas a banda, urgències...

Parlava ara també d'un possible embut a les facultats. Com se soluciona?

S'han d’obrir més places a les facultats. Hi ha un debat que a Madrid van optar per tenir moltes facultats privades, aquí n'hi ha dues la UIC i UVic, i sembla que hi ha algú que està proposant fer una tercera. La necessitat hi és. Necessitem replantejar l’entrada i el tipus de metge. Metges bons acadèmicament però també han de ser brillants amb habilitats comunicatives i empatia. Hem convertit el sistema d’entrada en una carrera competitiva. 

Pot donar més detalls sobre aquesta "tercera" que diu? Estem parlant d'un nou grau en una universitat privada?

Sé que hi ha passos, però em van demanar que fos reservat. La Pompeu, per altra banda, té branca d’estudis de salut però no té facultat. És un tema que esta sobre la taula. Més places tampoc no vol dir crear més facultats és ampliar l’oferta.

 

Imatge principal: el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós / Marc Ortin