Quan parlem d'esports complets en què es pugui treballar íntegrament el cos, gairebé sempre tendim a pensar en la natació. Però hi ha altres alternatives, igualment eficaces, per aconseguir resultats en tots els grups musculars. Entre elles, destaca l'handbol, que proporciona un augment important de l'agilitat, així com del volum de la musculatura, tant de braços i tronc com dels membres inferiors.
Així mateix, és beneficiós per al sistema cardiovascular i el circulatori i, a nivell psicoemocional, incrementa el treball en equip, el desenvolupament de lògiques estratègiques, la velocitat mental, l'empatia i la solidaritat.
Tot i això, són també diverses les lesions que poden patir els jugadors, en tractar-se d'un esport de contacte. Experts de Quirónsalud, que és Proveïdor Mèdic Oficial de la Federació Espanyola d'Handbol (RFEBM) ens donen totes les claus.
«Artritis traumàtiques de les interfalàngiques dels dits de les mans, lesions de canells, esquinços de turmell, lesions d'espatlla i trencaments fibril·lars són les tres lesions més habituals que es produeixen a l'handbol», explica el Dr. Antonio Mora del Río, especialitzat en traumatologia esportiva i medicina regenerativa a l'Hospital Universitari General de Catalunya, centre que des d'aquest any col·labora amb el Club Handbol Sant Cugat,
Els traumatismes als dits són la lesió més comú, «ben causats per la pilota o bé pel contacte amb algun oponent o amb el terra», precisa el doctor. La prevenció és “complicada”, ja que l'handbol és un esport de contacte.
En el cas dels esquinços de turmell, l'especialista detalla que «es produeixen per la recepció d'un salt sobre el peu d'un contrari o perquè caigui un oponent sobre el turmell perquè la sabatilla se't quedi enganxada amb el terra». Per prevenir-los se solen realitzar exercicis de propiocepció i potenciació de peroneals per millorar la coordinació i l'equilibri.
La repetició de gestos com els colpejaments o els passis són les causes principals de les malalties.
En relació a les lesions d'espatlla solen produir-se durant accions de bloqueig de llançaments o agafades o subjeccions del contrari, produint-se per un mecanisme biomecànic de stop (o frenada brusca) en realitzar el moviment del llançament, que es caracteritza per ser de gran força explosiva, violent i d'energia dalta intensitat.
Respecte als trencaments fibril·lars, es deuen «a contraccions violentes o estiraments». «També es poden produir quan se sotmet a una càrrega excessiva», afegeix el Dr. són una de les causes principals de moltes de les malalties.
La importància d'un bon escalfament
És crucial escalfar abans de cada sessió per preparar el cos i reduir el risc de lesions. S'han d'incloure exercicis de mobilitat articular, estiraments i exercicis específics per als músculs de les cames, els braços i el tronc (fase d'activació dirigida pel preparador físic). També exercicis d'enfortiment muscular per prevenir lesions.
Les claus per evitar les lesions són una bona hidratació amb aigua i electròlits, bona elasticitat, escalfar abans de fer exercici i fisioteràpia per reduir la sobrecàrrega muscular, afirma l'especialista.
Els jugadors d'handbol tendiran a lesionar-se perquè es tracta d'un esport «molt lesiu», sentencia el doctor. «La pràctica d'handbol ha arribat a ser la segona causa de lesions esportives a Europa, amb una incidència de 10 lesions per cada mil hores jugades», explica el traumatòleg.
Handbol: esport de contacte
"L'handbol és molt lesiu en ser un esport de contacte", recalca l'especialista. L'afectació més important és l'artrosi, sobretot als genolls, pel desgast a què se'ls sotmet i les lesions que es produeixen. Perquè el cos rendeixi al màxim hi ha tres pilars fonamentals: entrenament, descans i alimentació.
La pràctica d'handbol ha arribat a ser la segona causa de lesions esportives a Europa.
Les tasques de prevenció són essencials per garantir que l'equip pot fer un desplegament físic durant un partit i encarar el següent en condicions òptimes. "L'handbol és un esport d'alt risc amb una ràtio de 0.8 lesions per cada 1000 hores de competició en esportistes professionals", indica Dr. Mora del Río. La feina de recuperació entre partits consisteix a descarregar la musculatura, tècniques de crioteràpia o termoteràpia i aplicar embenats.
La recepta per competir en l'elit de l'handbol
En l'handbol els llançaments es realitzen amb el membre superior més dominant del jugador, la qual cosa es tradueix en un gest de gran potència en un breu període de temps. "A causa d'aquest gest tan explosiu hi pot haver tant problemes musculars com ruptures i esquinços" expressa el professional.
Entre els principals problemes físics que es produeixen sense que hi hagi contacte amb un altre jugador destaquen les lesions de genoll. Especialment, les jugadores que la pateixen cinc vegades més que els homes. D'aquesta manera, les lesions afecten el tronc inferior en un 40% dels casos, per un 20% dels membres superiors, mentre que les malalties a la columna vertebral només es reprodueixen en un 14% dels casos.
Quant al tronc superior, la millor recepta és entrenar la tècnica per evitar errors. L'enfocament davant jugadors amb lesions repetitives per falta de tècnica és la reeducació en l'estil de joc.
Les lesions afecten el tronc inferior en un 40% dels casos
Un esport complet
L'handbol és un esport íntegre i eficaç per treballar tot el cos. El seu entrenament proporciona un important augment de l'agilitat, així com del volum de la musculatura. És beneficiós per al sistema cardiovascular, el sistema circulatori, a nivell psicoemocional incrementa el treball en equip, el desenvolupament de lògiques estratègiques, la velocitat mental, l'empatia i la solidaritat.
Un altre aspecte a destacar és que requereix una gran concentració i pren de decisions ràpides, el que estimula el cervell i millora la capacitat d'atenció. A més, en ser un esport de contacte, enforteix els ossos.