Un any de l'estat d'alarma. Més de 365 dies amb un degoteig constant de casos de coronavirus a tot el territori, que ha posat de manifest aspectes positius del sistema de salut i d'altres no tant. Falta de mascaretes, EPI, vacunes, equips cohesionats i la societat sencera unida per mirar de frenar el pas del virus pel país. El coronavirus també ha servit per fer aflorar allò que no va bé i demandes que ja fa temps que sonen.
La majoria de professionals consultats per ElNacional.cat, constaten que el sistema de salut pública no era suficient per donar resposta a una pandèmia d'aquestes característiques.
El sistema no estava preparat
El doctor Benito Almirante, cap de Malalties Infeccioses del Vall d'Hebron, remarca que el sistema de salut era insuficient per donar resposta a la crisi del coronavirus. "Estava preparat per donar una resposta a una cosa inferior", exposa. "Durant la primera fase, la més important de la pandèmia, no es va tenir la capacitat d'establir mesures rigoroses i concretes per abordar el problema. Quan es van aixecar les mesures per controlar i fer un seguiment de contactes, també va quedar palès que no estava preparat".
"La condició del sistema sanitari era molt precària per la crisi i les retallades que hem patit", afegeix el secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart. "La Covid ha tret el pitjor i el millor de cada cosa". Recorda que "els primers mesos no hi havia EPI per ningú". Lleonart accepta que "la capacitat de reacció fos la que fos", però "el que va ser mesquí és que els gestors ens volguessin fer creure que allò era la millor gestió possible". D'aquesta manera, posa èmfasi en el fet que els hi havien dit que una mascareta es podia fer servir una setmana sencera. "El primer que s'ha de fer és protegir-se i avaluar –conegut com la tècnica PAS (protegir, alerta i socórrer)– i aquesta tècnica no es va fer servir en aquesta pandèmia". Insisteix, doncs, que "les autoritats sanitàries van portar un escenari dantesc, sense protecció".
Membres del personal sanitari es preparen per entrar en una UCI / Efe
Unes retallades que també destaca el president de l'Associació madrilenya de Salut Pública, Miguel Ángel Royo. "Els serveis bàsics que són la primera línia de resposta han estat infradotats i estaven ja al límit perquè no han pogut respondre a la necessitat. A això, cal sumar-li problemes de gestió o mala coordinació".
Un problema de gestió que, per a Lleonart, no ha estat l'únic. Destaca també la manca d'improvisació a l'hora de vacunar. "Van començar a vacunar a les residències i després van afegir el personal sanitari perquè, els primers dies, arribaven vacunes i se n'administraven molt poques degut a la falta d'infraestructura. Aleshores, la consellera de Salut va tenir la pensada de vacunar als hospitals". "Hem anat massa bé per les decisions que s'han pres".
Royo també ha ressaltat els aspectes negatius de la vacuna. "Hem desenvolupat una vacuna, però no som capaços de garantir la distribució d'aquesta. És un dèficit important, ens afecta a tots".
Les destrosses del coronavirus
Un altre problema que assenyala Almirante és precisament que el sistema ja estava ocupat en un 100% o gairebé més. És a dir, que el sistema ja estava tensionat pel que fa a la infraestructura. Això provoca no poder donar una resposta ràpida a la pandèmia.
En aquesta mateixa línia Lleonart ressalta que una de les coses que s'hauran de fer actualment és "gestionar les destrosses que ha fet el coronavirus". Destaca la situació de l'Atenció Primària, que assegura que està "sobrepassada" perquè "s'ha hagut de reinventar en situacions de manca de personal". Segons detalla, "els gestors intenten compensar aquesta manca de personal fent que tothom faci de tot. Sembla que tothom és vàlid per valorar, per trucar... estem arribant a un punt de degradació del sistema on tothom és útil i apte per a fer de tot".
Una infermera prepara una dosi de la vacuna anti-Covid per a ser administrada / Efe
Un problema que s'ha vist també en els hospitals. El secretari general de Metges de Catalunya exposa que amb la crisi del coronavirus han augmentat els espais, però no ha augmentat la contractació de personal. "Tindrem infraestructura, però no qui els atengui. Ens trobarem totxo però sense professionals". Ressalta que molts professionals dels hospitals han hagut de treballar junts i fer feines que no els tocava per poder atendre, sobretot, pacients d'UCI.
A escala potser més global, el cap de Malalties Infeccioses del Vall d'Hebron també destaca que la pandèmia no es va saber dimensionar des del principi. "No es va valorar de forma adequada, fins i tot l'Organització Mundial de la Salut (OMS) no va donar-li importància. Fins al març no es va ser conscient de la magnitud del problema". A més, ressalta la dificultat per interpretar les dades perquè la mateixa Xina no donava informació. "Això va fer que els països tinguessin moltes dificultats i s'hi posessin tard".
Royo subratlla que els països asiàtics estaven més ben preparats per fer front a la pandèmia perquè ja havien tingut l'experiència del SARS i n'havien après la lliçó. "A Europa hem fet confinaments molt durs, però després no hem estat capaços d'estar preparats, ni hem reforçat el sistema per controlar la transmissió".
Les coses positives que ha deixat el coronavirus
Malgrat tots els aspectes negatius que ha portat el virus, també hi ha hagut coses positives. Almirante constata que des que hi ha pandèmia "hem après a organitzar-nos molt millor, als hospitals, als sistemes d'atenció primària... hem donat una resposta molt més eficient. Tenim plans de contingència i ens posem a treballar abans que el problema aparegui". A més, també ressalta que s'han identificat molt millor les persones vulnerables. "Segurament, amb aquesta pandèmia, es podran quantificar els problemes d'una manera més adequada". Destaca també la construcció d'infraestructures i també personal que es necessita perquè el sistema no estigui tan tensionat. "La pandèmia ha facilitat que en els hospitals es treballi de manera més propera. Hi havia especialitats que tenien menys relació i ara s'ha treballat de manera conjunta per tal de donar resposta", explica.
Un membre del personal sanitari realitza una prova de detecció del coronavirus / Efe
"Les pandèmies no són un invent del segle XXI, ens en sortirem. D'una manera o altra, s'acaben", subratlla Almirante. Exposa que hi ha una sèrie de propostes que estan sobre la taula i caldrà veure com es materialitzen. "Si després continuem treballant al 100% o 105% no haurà servit per a res. Si ho fem al 95%, haurà servit per a alguna cosa. Si arribem al 90%, haurà servit de molt".
Per a Lleonart, "la implicació, el compromís, l'autoorganització i la resiliència que han mostrat els professionals sanitaris sense excepció i la societat" són les coses positives a remarcar. "La quantitat de reaccions solidàries que hi ha hagut a tot el món, entre països per coordinar-se, però també localment, organitzacions comunitàries o veïnals", afegeix Royo. Però no només. També destaca que tot i la "debilitat del sistema sanitari" també "cal treure's el barret per la capacitat d'adaptació". Un fet que comparteixen totes les veus consultades.
Imatge principal: una pacient després de passar-se 36 dies a l'UCI de l'Hospital del Mar de Barcelona / Efe