Al principi es parlava de vuit, però la Comunitat de Madrid ha elevat a 23 els casos sospitosos de verola del mico. La Conselleria de Sanitat madrilenya ha assenyalat que "en aquests moments es troben en estudi en coordinació amb el Centre Nacional de Microbiologia, que compta amb la tècnica necessària per confirmar o descartar aquest primer diagnòstic". El Ministeri de Sanitat comunicava aquest dimecres al matí els primers vuit possibles casos de la verola del mico a la capital espanyola, tot i que la informació remesa per la comunitat autònoma apunta al fet que la xifra pot ser bastant més alta.
Si bé la transmissió de la malaltia es produeix generalment per via respiratòria, la Conselleria ha explicat que en aquests 23 casos el contagi s'ha produït probablement per contacte amb mucoses durant relacions sexuals. En qualsevol cas, també ha assegurat que aquestes persones "evolucionen positivament i es troben aïllades en els seus domicilis". "S'ha de mantenir una vigilància estreta, ja que poden arribar a necessitar l'ingrés hospitalari", ha advertit, malgrat que cap l'ha requerit encara. Ara per ara, la Direcció General de Salut Pública està a l'espera del resultat de les proves de laboratori i valora el paper de la vacuna de la verola per al control de la transmissió. Alhora, es planteja l'ús d'antivirals si són necessaris. També està realitzat la investigació epidemiològica als afectats i identificant els possibles contactes.
Tot va començar el passat 15 de maig, quan el Regne Unit va llançar una alerta sanitària a l'Organització Mundial de la Salut (OMS) perquè va detectar els quatre primers casos a Europa. Després d'aquesta alerta, els tècnics de la Direcció General de Salut Pública van informar el sistema sanitari madrileny descrivint els símptomes, de manera que es va poder identificar els vuit primers afectats que es van reportar dimarts al Ministeri de Sanitat.
La verola del mico és causada per un virus que té el seu origen a l'Àfrica Occidental i Central. La infecció es divideix en dos períodes. Primer, l'anomenat període d'invasió que dura entre 0 i 5 dies i en què es pot patir febre, mal de cap intens, limfoadenopatia (inflamació dels ganglis limfàtics), mal d'esquena, miàlgia (dolors musculars) i astènia intensa (manca d'energia). Més o menys entre 1 i 3 dies després de l'aparició de la febre, el pacient desenvolupa una segona fase que consisteix en una erupció que es produeix en la pell. Afecta la cara en més del 90% dels casos i els palmells de les mans i les plantes dels peus en el 75%. També es veuen afectades les mucoses orals en el 70 % dels casos, les genitals en un 30%, i les conjuntives en un 20%, així com la còrnia.
Tractament
L'evolució té lloc de la següent manera. En primer lloc, apareixen màcules o taques amb una base plana, que donen lloc a pàpules –lesions elevades, tipus faves–, després vesícules –plenes d'un líquid transparent–, pústules –lesions plenes de líquid groguenc– i, finalment, crostes, que s'assequen i cauen. Poden aparèixer poques o centenars d'elles arreu del cos. La verola del mico sol ser lleu, tanmateix, té una taxa de mortalitat d'entre l'1% i el 10%, sent els nens els més vulnerables i amb més probabilitat de morir.
Es tracta d'un virus que no es transmet fàcilment entre persones i es creu que pot produir-se a través dels fluids corporals o per l'aire mitjançant el contacte personal proper amb una persona simptomàtica infectada. No existeix un tractament específic recomanat, però els estudis apunten que la vacunació contra la verola té una eficàcia del voltant del 85 % en la prevenció de la malaltia.