En els últims cinc anys, Madrid ha incrementat la seva despesa sanitària en gairebé un 31%, assolint el 2023 una despesa estimada de 10.850 milions d'euros. Aquest augment supera considerablement la mitjanade l'increment nacional, que no excedeix del 20%, acreditant el compromís i enfortiment del seu sistema sanitari, segons l'Institut Coordenades.

L'evolució de la despesa sanitària ha estat diversa entre les comunitats autònomes, tanmateix, totes enfronten un repte comú: el problema estructural de les llistes d'espera. Així es desprèn de l'anàlisi realitzada pel grup d'experts de l'Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada (ICGEA), que ha estudiat la despesa sanitari executat en els últims anys per les diferents comunitats autònomes, evidenciant les grans diferències entre les necessitats i prioritats regionals.

En un context de fluctuacions econòmiques i desafiaments pandèmics, la despesa sanitària ha tingut marcades fluctuacions en els últims cinc anys. Entre 2018 i 2020, es va observar un increment significatiu, impulsat principalment per la pandèmia de covid-19, a partir de març d'aquest últim any, que va portar a un augment en la demanda de serveis mèdics, equipament i personal. Tanmateix, i malgrat que la despesa sanitària nacional ha passat dels 71.000 milions d'euros el 2018 a 84.500 el 2023, la tendència creixent dona mostres d'esgotament, amb una reducció de la despesa de gairebé un 1% el 2022, segons els informes més recents, i una estimació similar el 2023, generant preocupació entre experts i organitzacions sobre la sostenibilitat futura del sistema sanitari públic. No totes les comunitats autònomes han seguit aquesta tendència.

Segons l'Institut Coordenades, en desglossar aquestes dades per CC. AA., els contrastos són notables. Diu que mentre algunes regions han seguit la tendència nacional de retallades, d'altres augmenten les seves inversions en salut, amb Madrid al capdavant, que ha experimentat un creixement en la seva despesa sanitària -des de 2018- de a prop d'un 31%, amb una despesa estimada el 2023 de 10.850 milions d'euros, el que representa més del 43% del pressupost total de la comunitat i molt per sobre de la mitjana nacional del 20%, posicionant-se com la regió amb més compromís en l'enfortiment del seu sistema sanitari.

"Encara que la despesa sanitària a nivell nacional ha mostrat fluctuacions en els últims cinc anys, la Comunitat de Madrid ha seguit un patró de creixement sostingut. L'esforç continu de Madrid per reforçar el seu sistema de salut, reflectit al recent anunci d'un increment rècord en els pressupostos de 2025, posiciona a aquesta regió com una de les més resilients i més ben preparades per afrontar els desafiaments actuals i futurs del sistema de salut", assenyala Jesús Sánchez Lambás, vicepresident executiu de l'Institut Coordenades.

DESPESA SANITÀRIA ESPANYA

En el període 2018-2024, la despesa sanitària a Espanya ha mostrat tendències fluctuants, amb una lleu contracció a nivell nacional en els últims anys, però amb importants diferències entre els territoris. A nivell nacional, la despesa en sanitat ha tingut alts i baixos en aquest període degut, principalment, a la pandèmia de COVID-19 i la posterior estabilització del sistema sanitari, passant de prop de 70.200 milions el 2018 a 84.500 milions d'euros el 2023, reflectint una estabilització del sistema, la qual cosa representa un creixement en el quinquenni de prop del 20%.

Tanmateix, el 2022 es va registrar una contracció de prop d'1% en la despesa sanitària, situant-se entorn dels 85.100 milions d'euros, motivada en part per la retirada de moltes de les mesures extraordinàries adoptades durant la pandèmia i que continuaria el 2023.

Respecte a les comunitats, l'Institut Coordenades afirma que Madrid sobresurt sobre la resta pel seu increment en la inversió sanitària durant els últims anys, posicionant-se com una de les regions amb més compromís per enfortir el seu sistema de salut. La CAM ha incrementat la seva despesa sanitària en gairebé un 31% entre 2018 i 2023, amb una despesa estimada en 2023 que superaria els 10.850 milions d'euros, focalitzant la seva inversió en millores en atenció primària i hospitals, millora de les infraestructures / modernització de les instal·lacions, contractació de personal, reducció de llistes d'espera o la transformació digital del sistema sanitari, entre altres mesures.

Per la seva part, indica que la Comunitat Valenciana ha passat de 7.100 milions el 2018 a 9.200 milions el 2023, la qual cosa representa un creixement del 29%, amb unes inversions dirigides principalment a reduir les llistes d'espera i modernitzar les instal·lacions hospitalàries.

Andalusia ha registrat un increment en el quinquenni d'un 28%, assolint els 12.200 milions el 2023, amb inversions centrades en la millora de l'atenció primària i la contractació de personal sanitari.

Catalunya ha seguit un creixement una mica inferior, del 25%, passant dels 10.600 milions els 13.300 milions d'euros, amb focus en la millora de l'atenció primària i les infraestructures hospitalàries.

País Basc també han augmentat els seus pressupostos en sanitat, encara que amb un increment més modest d'un 18%, des dels 3.900 milions d'euros el 2018 als 4.600 el 2023, sent les principals àrees d'inversió l'atenció primària, la transformació digital i la millora de les infraestructures hospitalàries.

REPTE ESTRUCTURAL

Les llistes d'espera s'han convertit en un dels reptes estructurals més grans del sistema sanitari espanyol. Al llarg dels últims anys, l'augment de la demanda de serveis sanitaris, combinat amb l'escassetat de mitjans i personal en certes àrees, ha generat temps d'espera prolongats, tant en l'atenció primària com en l'especialitzada. Malgrat els esforços de les comunitats autònomes per abordar el problema, la disparitat regional i els efectes a llarg termini de la pandèmia de COVID-19 han accentuat la situació, situant les llistes d'espera quirúrgiques en 121 dies de mitjana a nivell nacional, mentre que les llistes d'espera per a consulta amb l'especialista assoleixen els 94 dies, segons les últimes dades disponibles del Ministeri a juny de 2024.

Durant els últims anys, bona part dels esforços de les comunitats autònomes han anat destinats a reduir les llistes d'espera, amb Madrid, País Basc i La Rioja les regions que han fet més evident aquest compromís, segons l'Institut Coordenades. En el cas concret de Madrid, assegura que la posada en marxa d'un pla específic per al període 2022-24, amb una inversió de 215 milions d'euros, "li ha permès consolidar-se com la regió amb menys llista d'espera quirúrgica, amb una demora mitjana de 47 dies, 74 dies menys que la mitjana nacional, seguida de País Basc, amb 61, i La Rioja, amb 64".

En el cas de les llistes d'espera per a consulta amb l'especialista, País Basc és, amb 49 dies, la comunitat amb menys demora, 45 dies menys que el conjunt d'Espanya, seguida de La Rioja, amb 58, i Madrid, amb 60 dies de demora mitjana, va assenyalar.