Si ja tens 50 anys o més i t'agradaria mantenir jove el teu cervell, segueix els consells de l'Escola de Medicina de Harvard, un dels centres més prestigiosos del món. A més de mantenir una alimentació saludable basada en la dieta mediterrània, realitzar regularment exercici físic i mantenir-te socialment actiu, els experts d'aquesta institució fa ja temps que van publicar un estudi en el qual van concloure que les persones que mediten tenen un cervell en millor forma que aquelles que no ho fan.

El primer dels estudis, liderat per la neurocientífica Sara Lazar, va analitzar meditadors amb entre set i nou anys d'experiència davant un grup que no practicava aquesta tècnica. Els resultats van concloure que en els primers havia augmentat la substància grisa en diverses àrees del cervell, inclosa l'escorça auditiva i sensorial, així com al lòbul de l'ínsula, una important part del cervell que regula emocions bàsiques com l'amor, la tristesa i la felicitat, experiències sensorials, la funció vestibular i la percepció de consciència de nosaltres mateixos.

L'equip d'experts va descobrir també que els meditadors tenien més substància grisa en una altra regió del cervell, en aquest cas vinculada a la presa de decisions i la memòria de treball: l'escorça frontal. De fet, encara que en la majoria de les persones aquesta part del cervell va disminuint a mesura que envelleixen, aquells que van participar en l'estudi i practicaven la meditació i tenien més de 50 anys, tenien la mateixa quantitat de substància grisa que un individu de 25 anys.

Sorpresos per la troballa, els experts van voler assegurar-se que no es devia al fet que els meditadors a llarg termini tenien més substància grisa al començament de la investigació, per la qual cosa van realitzar un segon estudi. Per dur-lo a terme, van escollir les persones sense experiència en meditació per realitzar un programa de meditació de vuit setmanes.

Al final de la recerca hi va haver un engruiximent a diverses regions del cervell, inclòs l'hipocamp esquerre, involucrat en l'aprenentatge, la memòria i la regulació emocional; el TPJ o unió temporoparietal, involucrat en l'empatia i la capacitat de prendre múltiples perspectives, i el pont troncoencefàlic, on es generen els neurotransmissors reguladors. Però no només això. A més, als cervells dels nous meditadors es va contreure una regió del cervell associada amb la por, l'ansietat i l'estrès.

La pregunta per a qualsevol que hi estigués interessat seria: quant de temps cal meditar per poder obtenir aquests beneficis per al cervell? En l'estudi dut a terme a Harvard es va demanar als participants que meditessin durant 40 minuts al dia, però la mitjana va acabar sent de 27 minuts. En altres estudis fins i tot es va concloure que poden produir-se efectes positius amb tan sols 15 o 20 minuts al dia. Segons Sara Lazar, en això de la meditació es poden aplicar regles semblants a les de l'exercici físic. Practicar tres dies a la setmana és una bona opció, però si es realitza diàriament, els beneficis seran molt més grans.