La nitisinona, un fàrmac aprovat per l'Administració d'Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) per al tractament de trastorns metabòlics hereditaris poc freqüents, s’ha revelat com un medicament que pot convertir-se en una eina crucial per combatre la malària, una malaltia que actualment causa més de 700.000 morts a l’any. Un equip de científics, liderat per la investigadora Lee R. Haines, de l'Hospital Universitari de Liverpool (Regne Unit), ha estudiat l’efecte de la nitisinona per la seva capacitat per eliminar el mosquit vector de la malària, Anopheles gambiae. Els autors de l’estudi han demostrat que la nitisinona actua sobre un enzim crucial (l’HPPD) que els mosquits necessiten per digerir la sang, el seu aliment, i moren intoxicats.

L’estudi, publicat en Science Translational Medicine, revela que quan les femelles de mosquit Anopheles van consumir sang amb nitisinona en el laboratori, el fàrmac va resultar letal per poblacions joves, grans i resistents als insecticides, i va superar a la ivermectina, un fàrmac antimosquits. Fins i tot en dosis terapèutiques baixes, la nitisinona va continuar sent mortal per als mosquits. Aquestes troballes justifiquen una investigació més gran sobre la nitisinona per al control de vectors i la prevenció de la transmissió de la malària, afirma l'estudi.

Inhibició de l’enzim HPPD

L’equip de la doctora Haines ha utilitzat sang de pacients que prenen nitisinona, un medicament utilitzat pel tractament de trastorns hereditaris rars de la via de la tirosina. La nitisinona és un inhibidor de l’enzim HPPD. Bloqueja l’enzim idroxifenilpiruvat dioxigenasa (HPPD), que és crucial per al metabolisme de la tirosina. Als mosquits, aquest bloqueig té un efecte letal perquè els impedeix digerir la sang que han ingerit, retalla el seu cicle reproductiu i redueix la seva capacitat de picar a nous individus. Comparada amb la ivermectina, un altre fàrmac utilitzat en estratègies similars, la nitisinona presenta l’avantatja de què té una major permanència en el torrent sanguini, es mostra eficaç contra mosquits de totes les edats, incloent-hi els més vells i perillosos, i actua amb un mecanisme d’acció diferent, el que redueix el risc de resistència ràpida. “El modelatge farmacocinètico-farmacodinàmic (PK/PD) de la relació dosi-resposta de la nitisinona (administrada en les dosis màximes recomanades per a adults i nens) va demostrar una major eficàcia contra mosquits en comparació amb la ivermectina, el fàrmac endectocida de referència”, afirma l’estudi.

Els investigadors van utilitzar la sang d'aquest tipus de pacients de l'Hospital Universitari Reial de Liverpool amb malalties rares, com l'alcaptonúria i la tirosinèmia tipus 1, per mesurar el seu efecte als mosquits i determinar quina és la dosi mínima de nitisinona que es podrà fer servir per a una possible estratègia de control de la seva població. L’estudi identifica i documenta la manera de fer servir la nitisinona per suprimir les poblacions de mosquits que transmeten la malària. “En aquest estudi, vam demostrar que l'administració de sang humana amb nitisinona a mosquits femella d'Anopheles gambiae criats en insectaris va resultar ser mosquitocida tant per a mosquits joves com per a mosquits adults, així com per a ceps d'Anopheles resistents als insecticides”, afirmen els autors. En concret, mostres de sang amb alcaptonúria (un trastorn metabòlic genètic poc comú a la via de degradació de la tirosina), que prenien una dosi baixa diària de 2 mil·ligrams de nitisinona, van demostrar ser letals per als mosquits. Per tant, conclou l’estudi, la inhibició de l'enzim HPPD d'Anopheles amb nitisinona justifica una major investigació com a intervenció complementària per al control de vectors i la prevenció de la transmissió de la malària.

Què és la malària?

La malària, també coneguda com a paludisme, és una malaltia infecciosa potencialment mortal causada per paràsits del gènere Plasmodium. Aquesta malaltia es transmet principalment als éssers humans a través de la picada de mosquits femella Anopheles infectats, prevalents en països tropicals i subtropicals. La malària mata unes 700.000 persones l’any i és una de les principals malalties debilitants a escala mundial. Quan el mosquit Anopheles infectat pica a una persona, allibera el paràsit en el torrent sanguini. Els paràsits viatgen al fetge, on es desenvolupen i maduren. Després de diversos dies, els paràsits madurs entren en el torrent sanguini i infecten els glòbuls vermells, es multipliquen, causant la seva ruptura i alliberant més paràsits. La malària és una malaltia prevenible i curable, però segueix sent un important problema de salut pública en moltes regions del món.

 
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!