Si quan més estressat et sents, et venen ganes d'atacar la nevera i menjar-te el primer que agafis, que sàpigues que no ets l'únic. Si aquest any de pandèmia, has tingut moments en què per reduir l'ansietat has recorregut al teu aliment favorit, tampoc.
De fet, satisfer les necessitats emocionals amb menjar és una pràctica bastant comuna. El que es coneix com a alimentació emocional, que implica l'ús del menjar com a mecanisme de compensació per ajudar-nos a sentir-nos millor. En general, no té res a veure amb la necessitat fisiològica d'alimentar-nos, sinó més aviat amb una manera d'alleujar o reprimir sentiments.
Però... per què es produeix?
L'alimentació emocional és aquella en la qual s'utilitzen els aliments per ajudar a sentir-nos millor
Quan ens enfrontem a una situació estressant, les glàndules suprarenals del nostre organisme alliberen una hormona anomenada cortisol, que, entre altres factors, provoca un augment de la gana i del desig de menjar aliments que activen circuits de compensació ràpida al nostre cervell, que solen ser els rics en sucres, sal o greixos saturats.
Per tant, és el mateix cervell el que transmet aquesta necessitat d'ingerir aliments perquè puguem enfrontar-nos a una situació potencialment nociva. Momentàniament, després de la ingesta, l'estrès disminueix i els nivells de cortisol tornen a la normalitat.
El gran problema és que, de forma constant, vivim envoltats de factors que ens produeixen un estrès sostingut en el temps i que augmenten els nivells de cortisol al cos contínuament, de tal manera que el nostre organisme ja no és capaç d'equilibrar-los. I per compensar aquesta ansietat permanent, mengem en excés aliments d'alt valor energètic.
Es pot posar fi a aquest procés?
Per posar fi a l'alimentació emocional primer cal fer una tasca de coneixement de la conducta. El primer pas és analitzar quins són factors estressants. Quins són els desencadenants emocionals de l'alimentació? Quan tinguem l'impuls d'anar a la cuina per menjar, és important preguntar-se si estem anant perquè tenim gana o si té a veure amb una recerca d'alleujament davant d'una sensació de nerviosisme o una situació que no sabem com afrontar. Si no el tenim clar, és aconsellable pensar en el que hem fet abans: què ha passat que ens ha fet anar a buscar menjar?
El segon pas consisteix a no tenir a la cuina els aliments els quals solem anar a buscar en cas de gana emocional i que, generalment, són poc saludables. Especialment si són molt rics en sucre, sal o greixos saturats. És millor reemplaçar-los amb opcions més nutritives que poden ajudar a controlar la gana.
És aconsellable conèixer quan anem a la nevera per menjar sense tenir gana
El tercer pas és identificar els moments del dia en què solem anar a la nevera i procurar desenvolupar activitats que ens portin a la relaxació i que ens distreguin d'aquesta necessitat d'ingerir aliments. Algun tipus d'exercici físic, respiracions, un bany calent... cadascú ha de buscar una rutina que l'ajudi a oblidar-se de menjar.
I, més a llarg termini, l'ideal és descobrir les causes de l'estrès en la vida i consultar amb un especialista que ajudi a combatre'ls mitjançant el tractament adequat.