L'equilibri del català. Un estudi elaborat pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha evidenciat la precària situació en què es troba la llengua en el seu ús quotidià. Si la realitat ja és preocupant al món educatiu, ara també salten les alarmes al món sanitari. I és que, a Catalunya, menys de la meitat dels metges utilitzen el català de manera habitual per comunicar-se amb els pacients durant els actes assistencials. Concretament, només un 47,8% d'aquests professionals es dirigeixen en català als usuaris del servei.
Especialment preocupant és el fet que l'ús de la llengua catalana durant l’acte mèdic és força menys freqüent entre les generacions joves de metges, sobretot a la franja de 30 a 45 anys. És en aquest grup d'edat que es troben els percentatges més elevats de metges nascuts fora de Catalunya, especialment a països de fora de la Unió Europea. A tall de contrast, un 75,7% dels metges de més de 60 anys l'empren habitualment. Per àmbits territorials, destaca la diferència entre la demarcació de Girona, on es registra el màxim ús del català durant l’acte mèdic (70% dels metges l’empren habitualment), i la de Barcelona, on baixa al 45,6%. A la demarcació de Lleida, el percentatge és del 64,7% i a Tarragona, del 60,5%.
Hi ha més detalls. El 55,3% dels metges afirmen que, majoritàriament, s’adrecen inicialment al pacient en català i, d’aquests, dos terços canvien automàticament de llengua si la resposta és en castellà. Pel que fa al 43,1% que s’adrecen inicialment al pacient en castellà, menys de la meitat canvia al català si és la llengua del pacient. Pel que fa a la relació entre companys, l’ús habitual del català és una mica més elevat i arriba al 55,6%. Però és fàcil canviar de llengua: tres de cada quatre metges que s’adrecen en català a un company acostumen a canviar al castellà quan aquesta és la llengua emprada per l’interlocutor.
Voluntat d'aprendre
Ara bé, hi ha motius per ser optimista. Segons l'estudi, dos de cada tres metges nascuts fora de Catalunya i que exerceixen al sistema sanitari català volen millorar les seves competències en llengua catalana. Una xifra especialment elevada pel que fa als metges nascuts a països extracomunitaris, ja que vuit de cada deu d’aquests professionals afirmen que volen millorar el seu nivell de català. Pel que fa als nascuts a altres comunitats de l’Estat i a països de la Unió Europea, també tenen interès a millorar les competències lingüístiques en català (50,4% i 55,7%, respectivament).
L’interès per fer formació de català queda ben palès en l’enquesta, però també que el principal escull per poder fer-lo efectiu és la manca d’una oferta formativa prou flexible, que s’ajusti als horaris i necessitats dels metges. De fet, el 45% dels metges nascuts fora de Catalunya no han fet encara cap curs de català, però això no vol dir que no en tinguin interès, ja que el 92% d’aquests professionals creuen que seria útil fer-ne i esgrimeixen la manca de temps i d’una oferta adequada com a obstacles principals. De fet, la majoria dels que no han fet formació afirmen que van aprenent la llengua amb el contacte del dia a dia.