Després de setmanes i mesos d'advertències, el sindicat Metges de Catalunya ha fet un cop sobre la taula anunciant la convocatòria d'una vaga per a finals de gener del 2023, d'aquí pràcticament dos mesos, per denunciar una situació que han qualificat d'insostenible, amb unes llistes d'espera llarguíssimes, jornades laborals eternes, una retribució mínima i unes condicions assistencials que no permeten oferir als pacients el tracte que mereixerien. Així ho explica a ElNacional.cat Xavier Lleonart, secretari general del sindicat que han convocat aquesta vaga, a la qual se li han sumat la resta de sindicats, des d'infermeres i auxiliars a tota la resta del personal sanitari, que també recorda que aquesta convocatòria s'ha fet dos mesos abans per intentar evitar precisament la vaga, esperant que una negociació amb el Departament de Salut pugui resoldre totes les problemàtiques que envolten el dia a dia dels professionals sanitaris a Catalunya.
ℹ️ Vaga de metges a Catalunya 2023: tots els detalls de l'aturada
Per què feu ara aquesta vaga?
Tenim la sensació que la sanitat pública va costa avall i sense frens. La degradació és imparable i tot i les advertències, com ara la recollida de 54.000 signatures, no hi ha hagut cap reacció. Sembla que, malauradament, les administracions l'única cosa que entenen és una convocatòria de vaga per a posar-se les piles. Això no ens agrada gens, no va amb el nostre tarannà, voldríem donar el millor de nosaltres mateixos, atendre la població i suplir les mancances del sistema, però hem comprovat que aquesta és l'única manera que ens facin cas. Sabem que la vaga ha de ser l'últim recurs i hem donat prou temps, fins a finals de gener, perquè la situació es pugui redreçar.
Hi ha metges que tenen 60 visites en un torn i han d'atendre 10 persones alhora, és un escàndol
Quines són les millores que voleu plantejar al Departament de Salut en el marc d'aquestes negociacions?
Les nostres reivindicacions es podrien resumir en tres grans grups, el primer el de l'atenció assistencial, com ens estan fent treballar. Això només ho podrem debatre en una taula específica per aquest tema, perquè no són condicions laborals que recull un conveni. Hi ha metges que tenen 60 visites en un torn i a vegades es troben que han d'atendre a 10 persones alhora, això és un autèntic escàndol. Aquest és el nostre principal cavall de batalla perquè ens sembla indignant que els metges hagin de dedicar només 3 minuts per visita. Hem perdut el cap, el nord i aquest sistema se'n va pel pedregar. Al final, hem convocat la vaga perquè volem treballar i volem donar qualitat assistencial, però no ens deixen.
L'altre gran eix és que s'ha de fer més atractiu el sistema sanitari, perquè el metge que formem vulgui quedar i puguem retenir el seu talent. Ara mateix es convoquen places MIR per metges de família que queden desertes, perquè ningú vol treballar amb aquestes condicions. A més, per fer-ho, també s'han de millorar les condicions laborals i retributives: una bona conciliació laboral i familiar, no haver de fer jornades de 100 hores a la setmana i una millor retribució, perquè els metges no tinguin ofertes més atractives, no ja des de l'assistència privada sinó d'altres feines que amb molt menys estrès i responsabilitat t'ofereixen unes condicions laborals millors.
Heu donat dos mesos de marge al Departament, heu tingut resposta?
Formalment no, només tenim notícies del que han anat dient en els mitjans. Esperem i confiem que aquesta comunicació es produeixi i es donin mesures que siguin d'impacte i que siguin significatives i suposin un canvi en la tendència actual. Fa massa temps que sentim que els professionals estem maltractats, que se'ns ha de reconèixer, però no han fet res per resoldre-ho. El conseller Josep Maria Argimon ho deia sempre, però en un any i mig i no va fer res per solucionar-ho.
Ens diuen que són conscients de la situació, però no fan res per millorar-ho
Quan vau convocar la vaga, les autoritats deien que entenien perfectament les vostres reivindicacions i s'han mostrat comprensives. Això ha fet que la vaga s'hagi endarrerit?
Probablement, si el Govern no s'hagués trencat i Argimon continués sent conseller ara mateix ja estaríem fent vaga. Hem volgut ser comprensius. Tot i que l'actual conseller (Manuel Balcells) pertany a un partit que fa temps que és al Govern, entenem que s'ha de ressituar i adaptar, però ja el vam advertir que estàvem preparant una vaga amb marge de maniobra perquè els treballadors ens ho estàvem exigint. El missatge és clar: "Ja n'hi ha prou de dir-nos que ho fem molt bé, el que heu de fer és reconèixer-nos".
Heu notat cap canvi amb el canvi de Govern?
Crec que és d'hora per dir-ho. De moment el conseller Balcells també ens ha dit que és conscient de la situació, però ara ens falta "facta, non verba". Ens sembla fantàstic que en sigui conscient, però cal que actuï en conseqüència.
Els pacients són les primeres víctimes d'aquest sistema
En el cas que les negociacions no prosperin i els professionals sanitaris facin vaga el 25 i 26 de gener, confieu que sigui una vaga massiva?
Tant de bo no, perquè això voldria dir que no l'hem feta. Els metges no volem fer vaga, la convoquem perquè sabem que és la manera de tenir repercussió. No volem fer vaga, però no tenim altre remei davant una situació tan crítica. Ara mateix estem davant una cruïlla amb tres sortides: la primera, que l'administració se n'adonés espontàniament, però això ja no passarà. Només ens en queden dues: donar un cop de puny a la taula i mostrar la situació o que no passi res, que per nosaltres seria la pitjor. Si no fem res, la degradació agafarà tal velocitat que aviat tindrem dues sanitats: una per la gent que se la pugui pagar i una pública i residual.
Creieu que la ciutadania entén aquesta convocatòria?
La percepció que tenim és que la societat és conscient i comprensiva amb la situació, però volem que sàpiguen que la nostra voluntat és redreçar tan aviat com sigui possible la situació. Els pacients són les primeres víctimes del sistema que ens fa treballar en unes condicions insostenibles.
Hi ha metges que, amb tot un futur al davant i que ha sacrificat la seva joventut es planteja marxar cap a casa
Hi comença a haver casos de persones que abandonen la feina de metge per la seva situació laboral.
Sí, un dels casos que em va fer adonar de la necessitat de reivindicar-nos va ser el d'una metgessa jove que, plorant, em va dir que no podia continuar amb aquestes condicions i que es plantejava marxar a casa. Això, amb una persona que té tot un futur al davant i que ha sacrificat la seva joventut és molt dur. La gent ja està claudicant.
Ha anat reiterant que aquesta és una situació insostenible, però és homogènia a tot el territori del país o és pitjor en les grans ciutats i zones més poblades?
És una situació homogènia, però amb peculiaritats, no diria ni millor ni pitjor. A Barcelona i la seva àrea metropolitana ens trobem amb el problema d'unes agendes inabastables. Te'n vas a les Terres de l'Ebre, al Pirineu o a l'Empordà i això no passa. Però, en canvi, tens consultoris que han hagut de tancar perquè tenen manca de personal. En els llocs menys poblats l'atenció s'ha degradat per manca d'efectius i una mateixa persona en lloc de cobrir tres pobles ara en controla set.