L'epidemiòleg Oriol Mitjà celebra les bones notícies que arriben dels Estats Units sobre l'avenç en les vacunes. I aposta per no ser reticents amb els resultats que dona la medicina: "Seria dels primers a posar-me la vacuna. Han sortit resultats molt bons i estic content i satisfet amb els estudis clínics de Pfizer i de Moderna".
En una entrevista a Aquí Cuní, Mitjà dona els motius: "El que fan és una anàlisi intermèdia, procés habitual, seguint 30.000 persones. D'aquestes, a 15.000 els han donat un placebo i a l'altra meitat una vacuna. I el que veuen és, en el cas de Pfizer, que només deu persones vacunades desenvolupen la malaltia, mentre que són 84 en el grup placebo. En el cas de Moderna encara millor, només cinc persones".
🦠 #COVID19 | @oriolmitja [infectòleg del @hgermanstrias]
— Aquí, amb Josep Cuní (@AquiCuni) November 17, 2020
"Seria dels primers a posar-me la vacuna contra la #COVID19, estic molt content i satisfet amb els estudis clínics de @pfizer i de #Moderna" pic.twitter.com/BRHMwAhk4L
La por a la vacuna contrasta amb les paraules de Mitjà. Estudis i enquestes recents així ho demostren. Per exemple, segons Cosmo-Spain juntament amb la Universitat Carlos III de Madrid, set de cada deu espanyols estaven disposats a vacunar-se el passat mes de juliol.
Al setembre, aquesta xifra va caure i tan sols un 43% dels enquestats, seguien sent proclius a la vacuna. La raó principal és la por que la primera vacuna no sigui prou efectiva ni segura. De fet, el 37% assenyalen que es posarien la segona o tercera vacuna, però no la primera, i un 16% creuen que la que es distribuirà inicialment no serà eficaç.
Crític amb el Govern
La setmana passada, l'epidemiòleg de l'Hospital Germans Trias i Pujol ja lloava la tasca de la Comunitat de Madrid amb la seva presidenta al capdavant, Isabel Díaz Ayuso. Avui ha ampliat les seves raons: "Ayuso no apuntava maneres, però sense tancar Madrid ha aconseguit un altiplà, és a dir, s'ha mantingut en nombre d'ingressos estables entre octubre i novembre".
I ho contraposa amb la gestió del Govern: "La Generalitat ha estat molt més conservadora i lenta a l'hora de prendre decisions, més enllà del test d'antígens. Ara penso que la resposta ha estat positiva i anuncien que estan estudiant que es facin els tests a les farmàcies". Mitjà torna a subratllar la importància dels antígens: "No dic que erradiquin la Covid, però la mantenen sota control amb un nivell d'ingressos constant", és a dir, com a Madrid.
Tests d'antígens a la cultura i la restauració
Per fer compatibles la lluita contra el col·lapse sanitari i la crisi econòmica, els tests d'antígens podrien ser la solució immediata. El Col·legi de Farmacèutics lamenta que el Govern no ha passat cap protocol per començar a treballar de forma coordinada, però asseguren que podrien disposar dels seus serveis. En paral·lel, s'està creant un mercat no regulat de compra d'aquests tests a través d'Internet. Mitjà lamenta que a Catalunya "la burocràcia ha frenat la ciència".
Els tests d'antígens es poden aplicar en el dia a dia i en cita dos exemples: el món de la cultura i el de la restauració. En el primer proposa que abans d'anar al teatre, tothom es faci una prova a la farmàcia i pugui acreditar amb un certificat l'entrada en el recinte.
En el segon cas, parla de restaurants bombolla, on també es demana acreditar que el client és negatiu i afegeix: "El certificat s'ha de demanar amb certa voluntarietat, la del restaurador per permetre l'accés, i la del client per decidir si hi vol anar o no amb aquestes condicions".