El món vol aprendre dels errors comesos durant la pandèmia del coronavirus Covid-19, la crisi sanitària global causada pel virus SARS-CoV-2, i després de tres anys d’àrdues negociacions, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha aconseguit tancar aquest dimarts el primer tractat global sobre pandèmies de la història després d’un acord entre els més de 190 països que la integren. Un acord internacional que ajudarà a una millor coordinació entre els països i a un repartiment més equitatiu dels recursos disponibles per afrontar la pròxima pandèmia, que els científics creuen que passarà tard o d’hora amb algun nou patogen. Perquè, basat en evidències històriques i epidemiològiques, l’OMS ja ha anticipat que la pandèmia de la Covid-19 no serà la darrera, i per això, el món s’ha de preparar per a quan arribi. La malaltia coneguda com a Covid-19 es va detectar per primera vegada el desembre del 2019 a la ciutat xinesa de Wuhan i es va propagar ràpidament per tot el món, afectant a tots els continents i provocant més de 692 milions de casos confirmats i més de 20 milions de morts.
Cooperació internacional
L’acord busca enfortir la preparació, prevenció i resposta internacional davant de futures crisis sanitàries, promovent la solidaritat, l'equitat i la transparència, encara que amb compromisos majoritàriament voluntaris i marge per a millores en el futur. La cooperació entre els diferents països per combatre-les es considera crucial, perquè les pandèmies no només són una amenaça sanitària que pot causar milions de morts, sinó que signifiquen un risc per a les societats i les economies mundials. Per aconseguir aquest acord que finalment es va signar aquest dimarts, es va crear l’Òrgan de Negociació Intergovernamental (INB, per les sigles en anglès), un organisme creat per l'Assemblea Mundial de la Salut el desembre de 2021, compost pels estats membres de l'OMS, amb l'objectiu de redactar i negociar un conveni, acord o un altre instrument internacional orientat a enfortir la prevenció, preparació i resposta davant les pandèmies. Cal recordar, però, que tant els Estats Units com l’Argentina ja no formen part de l’OMS després de la decisió dels presidents Donald Trump i Javier Milei de sortir de l’organització internacional.
Punts claus del tractat
El tractat estableix mecanismes per a una millor coordinació entre països i un accés més just i ràpid als recursos essencials com medecines, vacunes i material mèdic destinat a enfrontar i controlar una pandèmia, però també situacions de crisi humanitària. Per això, l’acord crea una xarxa global de cadena de subministraments i logística per assegurar la transparència en tota aquesta cadena i coordinar les reserves internacionals que existeixin, cosa que es complementa amb un altre article, que planteja que els països no han de fer “reserves nacionals excessives” de productes vitals per frenar una pandèmia. Aquest punt de l’acord pretén evitar el que va passar durant la pandèmia, que alguns els països rics van acaparar vacunes durant la covid-19 i van emmagatzemar quantitats que fins i tot superaven les seves necessitats nacionals immediates. Després van haver de desfer-se d'aquestes existències quan els lots arribaven a la data de venciment, mentre que als països pobres les vacunes arribaven amb comptagotes.
Accés i distribució de beneficis
L’acord implementa un nou mecanisme per a l’accés i la participació en els beneficis derivats dels patògens —a partir dels quals es poden investigar i desenvolupar vacunes i tractaments— gestionats per l’OMS. El gran canvi que es vol aconseguir respecte a la situació que va prevaldre durant la pandèmia és que les farmacèutiques que accedeixin a aquests patògens assignin un 20% de producte que manufacturin a l’OMS, la meitat com a donació i la resta a un preu assequible, perquè l’organització el distribueixi on les necessitats siguin més urgents. Quan va esclatar la pandèmia, diversos governs de països desenvolupats van finançar la indústria farmacèutica i de biotecnologia per accelerar el desenvolupament d’una vacuna i tractament, però no hi va haver una rendibilitat d’aquesta inversió, i un cop la vacuna va estar enllestida, van haver de negociar amb les firmes productores per la seva adquisició. Amb l’acord es vol aconseguir que es repeteixi aquest procediment, i per això preveu que el finançament de la investigació i desenvolupament dels nous tractaments, diagnòstics o vacunes amb fons públics han de fer-se en condicions que garanteixin un benefici pel bé comú.
Un compromís imperfecte
El tractat, però, té també limitacions i molts dels compromisos assumits són de caràcter voluntari, a causa de les diferències entre països sobre temes com la transferència obligatòria de tecnologia i la propietat intel·lectual. L’acord és considerat un compromís imperfecte, però representa una base sòlida per millorar la resposta global davant futures emergències sanitàries. El director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, va qualificar el tractat com una fita històrica i un exemple de consens multilateral en un context internacional complex. “S’ha fet història a Ginebra. Era necessari aconseguir un consens unilateral en un món creixentment dividit”, va subratllar Ghebreyesus, que va considerar que es va aconseguir un tractat “equilibrat” en temes especialment complicats durant les negociacions, com el de la transferència de tecnologia relacionada amb els productes per combatre la pandèmia.
La directora de l'ONG Iniciativa per Medicaments per a Malalties Oblidades, Michelle Childs, va recalcar que “l'acord sobre pandèmies no és perfecte; és producte d'un compromís, i no s'han complert totes les ambicions, però crea una nova base sobre la qual construir per salvar vides durant la pròxima emergència sanitària mundial”, va recalcar. Altres organitzacions, com Metges Sense Fronteres, han valorat positivament l'acord, encara que insisteixen en la necessitat que els Estats converteixin els compromisos en accions concretes i “s’envia un senyal fort de solidaritat mundial i mostra un compromís col·lectiu amb una governança inclusiva i responsable”.