En els primers mesos del covid-19, totes les esperances requeien en la creació d'una vacuna que permetés, a poc a poc, tornar a la normalitat. Quan es va començar a vacunar la població, els primers discursos antivacunes van començar a expandir-se per tot arreu i malgrat l'eficàcia provada de les vacunes, l'escepticisme ha calat entre gran part de la població. Tant és així que, segons Unicef, la percepció pública de la importància de vacunar els nens va caure amb força en una majoria de països durant la pandèmia. 

"Aquestes dades són un preocupant senyal d'alerta. No podem permetre que la confiança en immunitzacions rutinàries es converteixi en una altra víctima de la pandèmia. En cas contrari, la propera onada de morts pot afectar més nens amb xarampió, diftèria i altres malalties prevenibles", ha destacat en un comunicat Catherine Russell, la directora executiva de l'agència de l'ONU per a la infància. 

Per què podria estar passant això? Russell ha apuntat un motiu: "En el pitjor de la pandèmia, els científics van desenvolupar ràpidament vacunes que van salvar innombrables vides, però malgrat aquest èxit històric, la por i la desinformació sobre tota mena de vacunes va circular tant com el mateix virus". 

Tres excepcions a la baixada de confiança

L'informe mostra que a 52 de 55 països analitzats la percepció pública sobre la vacunació infantil va empitjorar, amb només tres llocs (Xina, l'Índia i Mèxic) on es va mantenir o va millorar. En canvi, en altres països, aquesta confiança ha caigut més d'un terç, arribant a estar en alguns casos per sota del 50%. 

L'estat espanyol segueix la tendència majoritària. El percentatge de confiança se situa sobre el 89%, un rang semblant al d'altres països europeus com Portugal, Itàlia, Irlanda, Suècia, Dinamarca o Finlàndia, tots amb dades entre el 85 i el 92%. No és ni de lluny dels més baixos, però sí que ha retrocedit. 

Unicef ​​considera vital prendre's aquest problema seriosament, sobretot perquè els nivells de confiança semblen haver-se reduït encara més entre els menors de 35 anys i les dones, claus a l'hora de vacunar els nens. Al costat de la proliferació de desinformació, l'informe assenyala altres qüestions preocupants, com els dubtes sobre la resposta a la pandèmia, el deteriorament de la confiança en els experts i la polarització política com a possibles explicacions.

Tot plegat es tradueix que, actualment, un de cada cinc nens al món estan sense vacunar o no han rebut les dosis necessàries, cosa que els exposa a morir per malalties que avui són prevenibles. Per exemple, aproximadament un de cada cinc nens no té protecció contra el xarampió, una malaltia que abans de la introducció de la vacuna el 1963 matava uns 2,6 milions de persones a l'any, la majoria menors.