El món –o concretament els països– sempre s'ha mogut per interessos, aliances i complicitats. La pandèmia del coronavirus no ha fet que els països que el conformen s'uneixin en una mateixa causa, ben al contrari. Les diferents potències han protagonitzat diferents curses per liderar les campanyes de vacunació dels seus països i dels que en poguessin tenir influència.
Sense anar més lluny, la Xina ja té quatre vacunes anti-Covid disponibles per a la seva població. En aquest sentit, hom podria pensar que la decisió de fer servir vacunes només de producció nacional depèn del mercat i l'oferta i la demanda, i és clar, del cost. Les vacunes de Pfizer i BioNTech tenen una eficàcia del 95% aproximadament, però cap d'elles ha estat aprovada per les autoritats xineses. Per altra banda, les vacunes xineses tenen una taxa més baixa, algunes és del 50%, i d'altres entre el 60% i el 68%, i no només es fan servir dins les fronteres del país asiàtic, algunes les venen i, de les altres, se'n fan donacions. L'efectivitat, però, és una espina clavada. Brasil i Turquia han aportat dades diferents en relació amb l'eficàcia d'una de les vacunes xineses, la Sinovac Biotech. Turquia exposa que l'efectivitat era d'un 91% mentre que el Brasil ha donat una estimació ben diferent, del 50%. Les dades sobre els assajos de Sinopharm i Sinovac continuen sent escasses. Tot i no saber-se l'eficàcia exacta de les vacunes xineses, compleixen el llindar del 50% que la majoria de països necessitaran per autoritzar-ne l'ús.
Vacuna xinesa Sinovac / Efe
La fabricació de vacunes segures i efectives anti-Covid és el desafiament farmacèutic més gran de la Xina fins ara. De fet, la Xina intenta convertir-se en l'actor farmacèutic més gran del món en un termini de deu anys, frec a frec amb l'Índia –una Índia que també ha desenvolupat una vacuna pròpia, la Covaxin–. Però, què diu la Xina sobre la politització del coronavirus? El govern xinès limita a la seva població les vacunes de fabricació pròpia, però de moment, el que queda palès és el fracàs del país a aconseguir una vacuna que s'acosti a una eficàcia de no només una sinó dues vacunes desenvolupades per O ccident, fet que posa de manifest el difícil i llarg camí que té al davant.
Però la Xina no és pas l'únic país que ha apostat per potenciar la seva imatge. Els EUA van confiar en les vacunes desenvolupades pels seus gegants farmacèutics Pfizer i Moderna, i en van comprar grans quantitats. Unes vacunes que estan costant molt més d'arribar a Europa, que ha confiat més en la vacuna d'Oxford i AstraZeneca, mig britànica i mig sueca.
En aquest gràfic es pot veure quines vacunes són les més administrades als EUA: Moderna i Pfizer
En aquest gràfic es pot veure quines vacunes són les més administrades a Alemanya, unes dades segurament similars a la resta de la UE: Pfizer i Moderna
Rússia, per altra banda, s'ha centrat a desenvolupar també les seves pròpies vacunes, d'una banda la Sputnik V, que és, ara per ara, la que ja generat més circulació. Rússia ha apostat fort per aquesta vacuna, i els països de la seva àrea d'influència de l'Àsia Central, també. De fet, fins i tot Sèrbia podria convertir-se en productor de la mateixa vacuna. Molts països de l'Amèrica Llatina també han comprat dosis d'aquesta vacuna i han començat a inocular la seva població. A la Unió Europea encara no està aprovada, però Hongria ja en va demanar unes quantes dosis i fins i tot ja hauria començat a vacunar. A mitjans de febrer, el mateix país també va rebre un carregament de la vacuna xinesa Sinopharm. Rússia, però, no ha concentrat tots els seus esforços en només una opció. Fa uns mesos sortia a la llum una altra vacuna, l'EpiVacCorona que podria garantir immunitat contra el coronavirus fins a dotze mesos.
Dosis de la vacuna russa Sputnik V / Efe
Però no totes les vacunes són accessibles per a tots els països. Algunes són massa cares per a alguns països o és possible que no tinguin capacitat d'emmagatzematge per a aquelles que necessitin unes temperatures sota zero més elevades com Pfizer o Moderna. Cuba també ha desenvolupat una vacuna pròpia, i ara el repte rau en la seva producció.
Per altra banda, a través de la iniciativa Covax, Àfrica ha rebut aquesta setmana les primeres dosis de la vacuna d'AstraZeneca per començar a vacunar a la seva població. Concretament, unes 600.000 dosis han arribat a Costa d'Ivori i Ghana. L'objectiu de Covax és distribuir suficients vacunes durant els pròxims sis mesos per inocular el 3% de la població de 145 països, suficient per cobrir els treballadors i professionals sanitaris i alguns dels més vulnerables.
Imatge principal: un membre del personal sanitari sosté una vacuna contra el coronavirus / Efe