Als Alps francesos, a 1.200 metres d'altitud, es troba Montchavin, una petita localitat marcada pel turisme de neu. Tot i que durant la temporada hivernal es troba col·lapsada amb visitants, a la pràctica hi viuen un parell de centenars de persones. Per això és tan estrany que els darrers anys s'hagin concentrat tants casos d'una malaltia rara neurodegenerativa. Concretament, els metges han detectat 14 casos d'esclerosi lateral amiotròfica (ELA), quan normalment la malaltia té una prevalença a Europa al voltant de 3 pacients per cada 100.000 habitants, segons recull la Fundació Espanyola pel Foment de la Investigació de l'Esclerosi Lateral Amiotròfica (FUNDELA). Per això, l'alta concentració de persones amb ELA a la zona han dut els metges a preguntar-se'n el motiu i poden haver trobat el responsable.
Segona informa El País, el primer cas que va despertar les sospites d'Emmeline Lagrange, la neuròloga que ha dirigit la investigació d'aquest problema, va ser el d'una dona de trenta anys originària de Polònia que alternava fer d'instructora d'esquí amb treballar a l'oficina de turisme local. Lagrange va trucar a la metgessa del poble per transmetre-li que la seva pacient tenia ELA i, quan es va oferir a explicar les implicacions del diagnòstic, va rebre la següent resposta: “Per descomptat que sé què és. És el quart cas al poble. La meva veïna va morir d'ELA fa 20 anys i dues amigues seves continuen sent víctimes de la malaltia”.
Quan Lagrange va començar a investigar, va localitzar 13 casos, amb edats entre els 39 i els 75 anys. Una part havia viscut tota la vida a la localitat i la majoria portava almenys una dècada allà. L'origen d'aquesta malaltia no és clar. Entre el 10% i el 15% dels casos són per components hereditaris. En altres casos, diverses investigacions científiques han descobert possibles connexions entre patir l'ELA i l'exposició del tabac, la contaminació atmosfèrica i algunes substàncies químiques industrials. Ara, no es tracta d'una relació causa-efecte.
Què ho pot haver causat?
Lagrange va poder comprovar que cap dels pacients de Montchavin, antecedents familiars d'ELA i dotze no tenien cap gen susceptible a desenvolupar la malaltia. Així que la doctora i el seu equip van començar a cercar una altra possible causa. Després d'analitzar els nivells domèstics de radó, un gas radioactiu que emana del sòl i la pedra, no trobaven el possible causant. Basant-se en investigacions anteriors, van decidir investigar si podien haver consumit algun aliment comú. La resposta era que sí: un tipus de bolet.
Tots els pacients havien menjat múrgoles falses, que emergeixen a la primavera en boscos d'Europa, Amèrica del Nord i Àsia. Aquests bolets són verinosos i, de fet, és il·legal vendre'ls a França. Tanmateix, els pacients havien cercat deliberadament aquests bolets per les seves suposades propietats “rejovenidores”.
Malgrat que els afectats l'han consumit, alguns investigadors es mantenen escèptics de la relació directa entre consumir el bolet i l'ELA, ja que recorden que sempre pot haver-hi un factor de casualitat. “Sempre hi ha aquesta casualitat que pot fer que les coses passin”, ha afirmat a El País Jeffrey D. Rothstein, clínic i neurocientífic de la Facultat de Medicina de la Universitat Johns Hopkins especialitzat en ELA. Rothstein ha recordat que s'han trobat altres agrupacions amb altes concentracions de la malaltia que han acabat sent aleatòries.