Ha mort per tos ferina un nadó la mare del qual no s'havia vacunat durant l'embaràs. Així ho recull un informe del Centre Nacional d'Epidemiologia (CNE) de l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII) que ha avançat aquest dilluns El País, i que analitza a fons l'impacte de la malaltia a l'estat espanyol durant l'any 2023. Segons el document, l'any passat va morir un "lactant menor d'un mes, sense condicions de risc, la mare del qual no s'havia vacunat durant la gestació". La defunció va tenir lloc en la segona meitat del 2023.
En l'actual brot de tos ferina s'han diagnosticat més de 7.800 casos. Durant l'any passat es van identificar un total de 2.560 casos, mentre que enguany ja en van 5.242 —segons l'última actualització—. I això que el 2023, a aquestes altures, només se n'havien registrat 60. Ara, totes les previsions apunten que la xifra continuarà a l'alça durant les pròximes setmanes. La mort comunicada en l'últim informe és la primera informació sobre defuncions a Espanya en l'actual onada epidèmica, tot i que no s'especifica on va tenir lloc ni ofereix més detalls. De moment, en els tres primers mesos de 2024 no s'ha registrat cap traspàs per culpa de la malaltia.
La importància de la vacunació
L'informe remarca que el brot de tos ferina obliga a extremar les mesures de salut pública per protegir els nadons més petits. "En situacions d'alta circulació de tos ferina, com la que estem experimentant, (...) la principal prioritat en salut pública és la prevenció de les hospitalitzacions i morts en els nens menors d'un any. En aquestes circumstàncies, el benefici de la profilaxi antibiòtica en la manipulació de casos i brots pot ser limitat, de manera que és clau dirigir els esforços a vigilar les cobertures de vacunació en les gestants i en els nens en el primer any de vida. És important que els nens es vacunin, sempre que es pugui, a l'edat indicada en calendari i que aquells que han perdut alguna dosi siguin identificats i recaptats per rebre les dosis tan aviat com sigui possible", diu.
A mitjan febrer, l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) va explicar que l'auge de la tos ferina es pot deure a l'eliminació de les restriccions al contacte social i la supressió de mascaretes després de la pandèmia de la covid, sobretot en el grup de 10 a 14 anys. A això caldria sumar-li una disminució de la immunitat amb el temps, els canvis en el microorganisme, el major esforç diagnòstic i el patró cíclic de la malaltia —hi ha brots epidèmics cada 3-5 anys—. Aleshores, "cal mantenir l'esforç diagnòstic i de vigilància epidemiològica, mantenir les cobertures de primovacunació i en les dones embarassades i reforçar la vacunació dels infants per tal de garantir unes cobertures òptimes".
Què és la tos ferina?
Cal recordar que la tos ferina és una malaltia respiratòria, infecciosa i contagiosa aguda produïda pel bacteri Bordetella pertussis i caracteritzada per una crisi de tos convulsiva que es pot prolongar durant setmanes o mesos, tal com recull Salut. La seva contagiositat és molt elevada i es transmet per les petites gotes projectades per la boca i el nas en el moment de la tos. És pròpia de la infància, freqüentment entre els dos i els cinc anys, tot i que també pot afectar els lactants i els nadons. En els adults és menys freqüent i sovint passa desapercebuda, ja que el seu curs és asimptomàtic. Qui la pateix produeix un soroll ferí en tractar d'inhalar, motiu pel qual es diu així. Aquesta tos pot deixar seqüeles com la pneumònia, convulsions, inflamació del cervell (encefalopatia) i, en algun cas, la mort. La gravetat de la malaltia augmenta en menors de sis mesos.
En els darrers anys, la tos ferina s'ha comportat com una malaltia reemergent en nombrosos països del nostre àmbit socioeconòmic. És per això que s'han proposat diferents estratègies d'intervenció amb l'objectiu de disminuir-ne la incidència, de manera especial en el grup de població que resulta més vulnerable: els infants durant el primer any de vida, especialment durant els primers mesos, quan encara no han desenvolupat la immunitat induïda per la vacunació. Tanmateix, la vacunació és la principal eina de prevenció de la malaltia. El calendari de vacunació vigent inclou vacunar de tos ferina a les edats de 2, 4 i 11 mesos, amb un reforç als 6 anys. Les persones embarassades s'han de vacunar a partir de la setmana 27, preferentment entre les setmanes 27 i 32. La vacuna no és eficaç al 100%, però evita molt la transmissió i fa que els símptomes siguin molt menys greus. Protegeix sobretot de casos greus en els nadons, que són els més vulnerables. Es tracta d'una malaltia de declaració obligatòria individualitzada, de manera que els professionals han de declarar-la a la unitat de vigilància epidemiològica corresponent tan bon punt en sospitin l'existència.