Els experts calculen que trobar una vacuna pot tardar entre 8 i 10 anys perquè han de passar una sèrie de fases efectives. De fet, abans de provar-se en humans, es fan proves amb animals. Si els resultats són positius es podria començar a testejar en humans. Així, la CNN resumia les tres fases que hauria de passar abans de donar-la per bona. En una primera s’administra a un petit grup de participants. Amb els resultats positius, augmenta el nombre de participants en l’assaig (fase 2). En una tercera fase, si les coses van bé, també creix el nombre de persones, sobretot per comprovar els possibles efectes secundaris o estranys que se’n puguin derivar.
Mentre els científics participen en una cursa a contra rellotge per trobar una vacuna pel coronavirus, el moviment antivacuna torna a sorgir amb força. Segons Euronews, un equip de la Universitat George Washington (GWU), als Estats Units, està estudiant les tàctiques dels activistes i diu que els seus missatges podrien obstaculitzar els esforços per construir la immunitat de grup a través de la vacunació. De fet, en una entrevista amb el mateix mitjà, el professor de física de la GWU Neil Johnson explicava que una vacuna per a la Covid no tindrà la mateixa seguretat que una que hagi existit des de fa deu anys. Precisament per aquest motiu, advertia del fet que els moviments antivacunes podrien guanyar encara més força amb una futura vacuna contra el virus.
“El moviment antivacunes és latent a la societat com ho és el dels els terraplanistes o els venedors de fum diversos”, explica el doctor i professor d’Estudis de Ciències de la Salut de la UOC Xavier Bosch a ElNacional.cat. “Cada vegada que es proposa una vacuna nova, l’escepticisme vacunal reprodueix les fake news de sempre i tendeix a afectar totes les vacunes”, remarca. “No presenten evidència científica o estudis nous o noves teories. Simplement reintrodueixen dubtes genèrics sobre el tipus dels virus fabricats o els interessos de les vacunacions i poden acabar influint en les persones que tenien dubtes”.
Unsplash
Malgrat tot, Bosch ressalta que a Catalunya les vacunes han estat tradicionalment altes o molt altes i les principals malalties infeccioses estan controlades. “Quan la vacuna pel coronavirus es legalitzi haurà passat proves d’eficàcia i seguretat molt rigoroses i s’introduirà en condicions de vigilància epidemiològica estrictes de manera que qualsevol contraindicació no sospitada sigui detectada immediatament”.
“Grans quantitats de dosis”
Tal com detalla el doctor, ara per ara hi ha dotzenes de vacunes en estudi “i encara no sabem quina o quines seran les més adequades i quines indicacions tindrem”. “El que sí que sabem és que les indicacions seran de vacunacions generalitzades i per tant es necessitaran grans quantitats de dosis”. En aquest cas, la col·laboració entre països, destaca, està sent bona i això farà que la recerca avanci més ràpidament.
“Fa pocs dies es va signar un acord internacional entre fabricants, distribuïdors i associacions científiques i sanitàries per assegurar que una vegada identificades la o les vacunes més adients, la producció sigui massiva i coordinada de manera que el cost estigui adaptat i les vacunes puguin arribar a totes les poblacions de risc”, matisa.
Què passa amb la immunitat de grup?
Alguns països com Suècia han apostat per no confinar la seva població pel coronavirus i seguir una estratègia diferent, la de confiar en la responsabilitat individual i la immunitat de grup, és a dir, deixar que el virus es propagui fins que la majoria de la població estigui immunitzada.
Ara bé, malgrat que això sembla que pugui donar ales al moviment antivacunes, el professor de la UOC ressalta que “la immunitat de grup protegeix els no vacunats que conviuen en poblacions ben vacunades, aproximadament el 70% de la població”. Així destaca que aquesta protecció es manté “mentre la persona no vacunada es queda al grup. Si viatja o es reben viatgers i no s’està vacunat el risc de contaminar-se i acabar malalt és molt gran”.
D’aquesta manera posa de manifest que “els virus més comuns com el de la grip o el xarampió continuen circulant i acaben trobant les persones mal vacunades i provocant brots com els que estem veient de xarampió a Europa, en poblacions que tenien controlada la malaltia des de feia anys.
A través d’un comunicat de fa uns mesos, el Col·legi de Metges de Barcelona també parlava sobre aquest col·lectiu. “Juntament amb la potabilització de l’aigua, el clavegueram i mesures d’higiene, les vacunes ens van fer sortir de l’Edat Mitjana pel que fa a la mortalitat i han estat el mètode més eficaç per a la prevenció i control de malalties”, comentava aleshores el president de la institució Jaume Padrós. D’aquesta manera, subratllava que “vacunar-se és un acte de solidaritat, ètica i confiança”.
Unsplash
Bosch també fa referència al cas del Regne Unit i Suècia en relació amb el coronavirus. “El Regne Unit va mantenir l’opció de deixar la contaminació generalitzada per generar protecció de grup fins que va veure de prop el preu de pagar en nombre de morts. Suècia, ara per ara, tampoc sembla gaire satisfeta amb la seva decisió”.
De fet, en el cas suec, un estudi revelava fa uns dies que només un 7,3% dels habitants d'Estocolm, la capital del país, haurien desenvolupat anticossos fins a finals d'abril, fet que genera certa inquietud en relació amb l'estratègia del país. L'estudi demostra que la taxa de mortalitat per càpita ha estat la més alta d'Europa durant set dies, fins el 19 de maig. En aquesta mateixa línia, tot i que amb confinament, l’estudi de seroprevalença que el govern espanyol va posar en marxa el 27 d’abril i que encara continua actiu, recollia que un 5,2% de la població espanyola tindria anticossos pel coronavirus.
Primer assaig clínic d’una vacuna fiable
Tot i el debat, el món espera que els nombrosos grups científics que estan estudiant el virus trobin una vacuna que funcioni. Les dades són canviants. Fa uns dies, la Comissió d'Administració i Supervisió d'Actius, propietat estatal de la Xina, informava que a finals d'any podria comercialitzar una vacuna contra el virus. Aquest dilluns, són els Estats Units els que diuen que l'objectiu és trobar una vacuna a principis del 2021.
De moment, però, la prestigiosa revista científica The Lancet va publicar a finals de maig el primer assaig clínic d'una vacuna segura. Es tracta d'una vacuna xinesa, que ha aconseguit l'assaig clínic de fase 1 i que és segura, ben tolerada i capaç de generar una resposta immune contra el Sars-Cov-2 en humans.
L'estudi, realitzat per l'Institut de Biotecnologia de Pequín, s'ha fet en 108 adults sans i després de 28 dies dona resultats prometedors: la vacuna produeix anticossos neutralitzants i resposta de les cèl·lules T contra el virus.
MAPA | Els contagis de coronavirus a Catalunya per municipis i barris
MAPES | L'impacte del coronavirus a Catalunya per regions sanitàries