El Banc de Sang ha mantingut les donacions força estables durant tota la pandèmia. Ara mateix, hi ha sang per a les necessitats dels propers vuit dies, tot i que el nivell òptim en són deu. A les portes de les festes de Nadal, les donacions baixen al voltant d'un 25% i per això han incrementat la campanya de donació, on garanteixen la seguretat davant la Covid. A tall d'exemple, ara durant els caps de setmana han instal·lat una carpa a l'Arc de Triomf de Barcelona per recollir donacions o avui obren l'espai de l'Hospital Clínic de manera excepcional.

Aquesta entitat també té un doble paper en la lluita contra el coronavirus. El Banc de Sang de Catalunya forma part d'un ampli estudi que vol acabar demostrant l'eficàcia del plasma de sang per frenar l'evolució del coronavirus en una persona ja contagiada. Òbviament amb un plasma concret que el doctor Eduardo Muñiz, director d'Immunohematologia del Banc de Sang i Teixits ens detalla en aquesta entrevista.

Seguint l'actualitat i per ampliar mires. Vostè com a doctor com veu la notícia de la vacuna Pfizer-Biontech?
Demano una reflexió i prudència. Òbviament la notícia és ben rebuda, però cal tenir una evidència més gran que efectivament a part de poder disposar d'ella, sigui una vacuna que no farà cap mal. D'altra banda, saber si resoldrà finalment el problema pel qual ha estat dissenyada. Necessitem més dades per celebrar res.

Des del camp de la sang, què poden aportar les seves investigacions al coronavirus?
Tenim diferents projectes en marxa. Vull destacar tot allò lligat a la indústria del plasma. Sembla que el plasma dels qui han sofert una infecció pel coronavirus, i un cop l'han superat i desenvolupat anticossos, aquest pot ser útil per altres persones contagiades. A grans trets, el que pot ajudar és evitar la progressió de la malaltia. Ara bé, el tractament té una capacitat major de resposta en fases molt primerenques de la infecció, el més lleu possible. Els estudis s'han engegat a diferents hospitals i Catalunya està dins del projecte. Sembla que aquesta pot ser una eina útil per combatre-ho.

Així doncs, la vacuna preveu el contagi i el plasma et cura si ja t'has contagiat?
Les dues coses són molt importants: una, la vacuna, és futurista i l'altra, el plasma, és una realitat. Tenim persones que s'infecten i aquests poden tenir una evolució molt variable. Cal administrar moltes teràpies. Són dues eines complementàries: la vacuna és eina de prevenció i la que ja tenim ara és pel tractament i la minimització de l'impacte del virus.

El que tenim comprovat és que el plasma no fa cap mal

I és segur?
El que està comprovat és que el plasma no fa cap mal. El segon pas ara és demostrar de manera inequívoca que serveix per curar o disminuir la seva progressió. Estem parlant d'una transfusió, però de plasma, que és un component de la sang, el líquid on estan suspeses les cèl·lules de sang. El plasma pot ser un recurs més dins l'arsenal d'eines terapèutiques que s'estan analitzant.  No trigarem en donar dades definitives.

Durant la primera onada es feia servir en persones que ja estaven molt malaltes i es va veure que l'eficàcia del tractament estava molt minvada. En canvi, quan el contagi es troba en un estat inicial, en les primeres fases d'infecció, ajuda a reduir. En qüestió de pocs mesos donarem les dades definitives.

Què falta per acabar d'assegurar l'estudi?
Doncs aprofito per fer una crida als donants de plasma que hagin desenvolupat anticossos d'anti SARS-CoV-2. Ens pot ser útil per quan ens el demana un hospital, tenir-lo a punt. Això d'una banda, de l'altra totes aquelles persones que s'han infectat i un cop recuperades amb un excel·lent estat de salut volen que s'investigui si tenen els anticossos necessaris. 

Transfusió de sang en un laboratori / Foto: Banc de Sang

El grup sanguini, els nostres anticossos de naixement, ens pot frenar l'entrada del virus

En què afecta un grup sanguini davant tenir més o menys números de contagiar-se per coronavirus?
Cadascun de nosaltres tenim un grup sanguini que pot generar anticossos a altres grups sanguinis. Per exemple, els de l'A tenen anti B, els del O tenen antiA i antiB, i els de l'AB no tenen anticossos. Estem parlant d'anticossos de grups sanguinis, és a dir, que tenim des del naixement.

Sempre que fem una transfusió, hem de fer proves sobre com és aquest receptor i donant per respectar la compatibilitat, perquè si no els respectem, els anticossos poden atacar els globus vermells. Ara, amb el coronavirus hi ha una proteïna, la S, que el virus utilitza per invadir el nostre organisme, és a dir, entrar al nostre cos. I aquesta proteïna té l'estructura pròpia d'un grup sanguini i no només això, sinó que el virus es vesteix del grup sanguini de la persona que s'ha infectat.

Quan 's'apropa' a nosaltres, nosaltres veiem el virus com si fos un grup sanguini i veient si es compatible o no a nosaltres, els anticossos faran el que puguin per evitar-ho. I tornem al joc de lletres: les del O que tenen antiA i antiB tenen un arsenal, un ventall d'anticossos més ampli que ajuda a evitar persones del grup A o B. Les de l'A només es podran defensar dels B i els B, que són pocs a la població, es poden defensar de l'A. I les de l'AB que són poques per sort d'elles, no tenen cap anticòs, tenen una situació d'indefensió però n'hi ha poques. Aquesta és la relació: els nostres anticossos naturals de naixement lligats al grup sanguini ens poden ajudar a defensar-nos de l'entrada del coronavirus al nostre organisme.

Tots corrents a revisar quin grup sanguini tenim!
Hi ha una segona part. Estem parlant de persones joves i sense cap mena de malaltia. Si anem acumulant diferents patologies, el nostre sistema immunològic és menor. A mesura que ens fem grans, cada vegada això és menys efectiu. Però sí que veiem a grans trets que el grup A s'ha infectat una mica més i el O gaudeix d'un cert grau de protecció.

Tot i que no ens podem quedar només amb això. El fet que ens infectem no depèn només del grup sanguini, sinó d'una àmplia gamma de factors. Si fas una exposició repetida o t'exposes a una càrrega viral important, t'acabaràs infectant. Les mesures de protecció s'apliquen a tothom. 

Laboratori del Banc de Sang / Foto d'arxiu ACN

La sang ens explica coses però no és un element determinant

Del coronavirus millor mai confiar-se...
No et pots quedar amb la idea 'que bé que jo soc zero i no A'. La sang ens està explicant coses, però no és un element determinant.

I això del plasma ve d'ara?
En absolut. El plasma s'ha utilitzat en altres infeccions, per exemple quan hi va haver el primer coronavirus. Per sort, aquell primer episodi es va quedar en epidèmia i no va esdevenir una pandèmia com ara. Per això no va fer falta acabar de demostrar la seva eficàcia. En el cas de l'èbola sí que s'ha estudiat amb profunditat i ha donat resultats força satisfactoris. En definitiva, el plasma actua com a vehicle d'anticossos contra el virus.

La majoria no sabíem ni de l'existència d'un primer coronavirus si no és pel número 2 que porta el seu nom...
Fa uns anys hi va haver una infecció per coronavirus, aquesta és la segona vegada que apareix. Tan sols es va veure que el plasma podia ser útil.

El coronavirus ha fet augmentar la necessitat de les reserves de sang?
No necessàriament, tot i que és veritat que els malalts de cures intensives són malalts que arriben a perdre els seus nivells de globus vermells i poden requerir la sang. La continuem necessitant en la mesura que l'activitat dels hospitals es pugui sentir mantenint. És evident que l'atenció que desplacem cap als malalts de Covid ho altera tot.

Actualment, a Catalunya estem treballant en un nivell acceptable. Ara bé, no podem abaixar la guàrdia, demanem que els nostres donants continuïn donant sang en un marc de seguretat, en hores convingudes i òptimes. Sempre hi ha una baixada en una situació d'aquest tipus.

Per donar sang i reservar hora, pots fer-ho a través del portal web Donar Sang.