Segons la Classificació Internacional de Trastorns Mentals i de Comportament, publicat per l'OMS a Ginebra el 1992, el trastorn narcisista de la personalitat està inclòs en la mateixa llista d'altres trastorns de la personalitat com pot ser l'excèntric, immadur, passivoagressiu, i psiconeuròtic. El cert és que es caracteritza per un patró generalitzat de grandiositat, necessitat d'admiració i manca d'empatia.

Però el cert és que el narcisisme és impulsat per la inseguretat, i no per un sentit grandiositat d'un mateix, segons un nou estudi realitzat per un equip d'investigadors en psicologia. La seva investigació, que ofereix una comprensió més detallada d'aquest fenomen examinat durant molt temps, també pot explicar què motiva la naturalesa narcisista de l'activitat de les xarxes socials.

El narcisista és una persona insegura, no algú que es té a si mateix en un alt concepte

"Durant molt temps, no va estar clar per què els narcisistes s'involucren en comportaments desagradables, com l'autocomplaença, ja que en realitat fa que els altres pensin menys en ells", expliquen els experts. "El nostre treball revela que aquests narcisistes no són grandiosos, sinó més aviat insegurs, i així és com semblen bregar amb les seves inseguretats".

Més específicament, els resultats suggereixen que el narcisisme s'entén millor com una adaptació compensatòria per superar i encobrir la baixa autoestima. "Els narcisistes són insegurs i fan front a aquestes inseguretats amb el seu comportament grandiós. Això fa que generin rebuig, la qual cosa agreuja encara més les seves inseguretats, el que condueix a un cercle viciós de comportaments."

L'estudi

El treball es va fer 300 participants d'una enquesta, aproximadament el 60 per cent dones i el 40 per cent homes, que tenien una edat de mitja de 20 anys i van respondre 151 preguntes. Els investigadors van examinar el trastorn narcisista de la personalitat, conceptualitzat com un amor propi excessiu i que consta de dos subtipus, coneguts com a narcisisme grandiós i vulnerable. Una aflicció relacionada, la psicopatia, també es caracteritza per un grandiós sentit de si mateix.

Van dissenyar una mesura nova, anomenada PRISN (Refinament performatiu per calmar les inseguretats sobre la sofisticació, per les seves sigles en anglès), que va produir FLEX (perFormative seLf-Elevation indeX) que captura autoconceptualitzacions impulsades per la inseguretat que es manifesten com a gestió d'impressions, la qual cosa porta a tendències autoelevadores.

El 60 per cent dels participants en l'estudi van ser dones

L'escala PRISN inclou mesures d'ús comú per investigar la desitjabilitat social ("No importa amb qui parlo, soc un bon oient"), l'autoestima ("En general, estic satisfet amb mi mateix") i la psicopatia ("Jo tendeixo a mancar de remordiments").

Es va demostrar que FLEX es compon de quatre components: gestió d'impressions ("És probable que presumiré si tinc l'oportunitat"), la necessitat de validació social ("És important que em vegin en esdeveniments importants"), elevació ("Tinc un gust exquisit"), i domini social ("m'agrada saber més que altres persones").

En general, els resultats van mostrar altes correlacions entre FLEX i el narcisisme, però no amb la psicopatia.