L'augment de reinfecció per coronavirus amb la variant Òmicron seria altament més perillosa que la Delta. Així doncs, amb Delta, una persona que havia patit la malaltia prèviament, tenia 10 vegades menys probabilitat de tornar a patir-la. En canvi, amb Òmicron, aquesta probabilitat es redueix a 4 vegades menys i, per tant, si ho analitzem a la inversa: la variant sud-africana és sis vegades més perillosa que l'índia. Tot i que en el matís d'adjectivar-les per la seva procedència, s'ha de remarcar que els orígens sempre acaben sent diversos i, moltes vegades, se subratllen països subdesenvolupats tot i que aquestes variants també s'han detectat en paral·lel a països no pertanyents a l'anomenat "tercer món".

Estudi sud-africà

Aquest estudi encara està pendent de revisió però és el més nou que s'ha fet sobre el maldecap que ha comportat en les darreres setmanes, el retorn a moltes restriccions en el transport i moviment entre països. A casa nostra, se n'ha fet ressò el BIOCOMSC però és Juliet Pulliam, directora del centre de Sud-àfrica DSI-NRF Epidemiological Modelling and Analysis de la Universitat d'Stellenbosch que ha publicat les dades. L'estudi és prou extens: van participar 2.796.982 individus amb SARS-CoV-2 confirmat en laboratori que van tenir un resultat positiu almenys 90 dies abans del 27 de novembre de 2021. Es va considerar que les persones amb proves positives seqüencials amb una diferència de 90 dies com a mínim tenien sospita de reinfecció.

D'aquests, es van identificar 35.670 reinfeccions sospitoses entre 2.796.982 individus amb SARS-CoV-2 confirmat en laboratori que van tenir un resultat positiu almenys 90 dies abans del 27 de novembre de 2021. Tot i que es van observar augments del risc d'infecció primària després de la introducció de les variants Beta i Delta, no es va observar cap augment corresponent en el risc de reinfecció.

La relació de risc estimada per a la reinfecció versus la infecció primària va ser més baixa durant les onades impulsades per les variants Beta i Delta. En canvi, Pulliam alerta: "La recent difusió de la variant d'Òmicron s'ha associat amb una disminució del coeficient de perill per a la infecció primària i un augment del coeficient de risc de reinfecció. La relació de risc estimada per a la reinfecció versus la infecció primària durant el període comprès entre l'1 de novembre de 2021 i el 27 de novembre de 2021 en comparació amb l'onada 1 va ser de 2,39".

Conclusions

La conclusió que dona l'estudi és clara: "L'evidència a nivell de població suggereix que la variant d'Òmicron s'associa amb una capacitat substancial d'evadir la immunitat d'una infecció prèvia. En canvi, no hi ha evidència epidemiològica a tota la població de fugida immune associada amb les variants Beta o Delta. Aquesta troballa té implicacions importants per a la planificació de la salut pública, especialment en països com Sud-àfrica amb altes taxes d'immunitat per infecció prèvia. Queden preguntes urgents sobre si Òmicron també és capaç d'evadir la immunitat induïda per la vacuna i les possibles implicacions de la reducció de la immunitat a la infecció en la protecció contra malalties greus i morts".

A tot això, s'ha de tenir en compte que la infecció prèvia amb SARS-CoV-2 proporciona almenys un 80% de reducció del risc d'infecció. Ara, la variant Òmicron de SARS-CoV-2 demostra una evidència substancial a nivell de població per a l'evasió de la immunitat d'una infecció prèvia. Els passos següents inclouen quantificar l'abast de l'escapament immunològic d'Òmicron per a la immunitat natural i derivada de la vacuna, així com la transmissibilitat en relació amb altres variants.

Fotografia de portada: test sobre la variant Òmicron en un centre de Tailàndia