La ciència està bolcada en la recerca de la cura del càncer, i són molts els estudis que periòdicament ofereixen notícies sobre els assajos experimentals que es realitzen a tot el món. Una de les línies d’investigació és la de les proves de sang que busquen detectar diversos tipus de càncer en etapes primerenques, qualificant-les com el sant grial per poder detectar els tumors en una fase inicial i així poder iniciar el tractament abans que la malaltia s’estengui per l’organisme. Un d’aquests últims estudis és el que ha publicat la revista BMJ Oncology, basat en un nou test de sang que de moment es troba en fase experimental, però que ha donat resultats prometedors en les proves realitzades, aconseguint detectar 18 tumors sòlids de diferents òrgans. Aquest test està basat en el proteoma (conjunt de proteïnes) del plasma sanguini. El càncer és responsable d'1 de cada 6 morts a tot el món i al voltant del 60% d'aquestes morts es deuen a càncers per als quals no hi ha proves de detecció eficaç disponibles.

Un punt de partida per a l'esperança

El test encara és molt lluny de poder ser una realitat, però és un punt de partida que dona moltes esperances als investigadors. Els científics, que formen part de la plantilla de l'empresa biotecnològica nord-americana Novelna, sostenen que aquesta troballa “mostra un rendiment prometedor en comparació amb altres tecnologies” i, a més, consideren que “podria ser un punt de partida per desenvolupar una nova generació de proves de cribratge per a la detecció precoç del càncer”.  Les proves de detecció existents presenten inconvenients considerables, com ara que són invasives, tenen un alt cost, baixos nivells de precisió, sensibilitat i especifitat per a la detecció de la malaltia en etapes primerenques. Però aquest nou test demostra la utilitat potencial d'una prova basada en el proteoma del plasma sanguini per detectar de forma precoç 18 tumors sòlids de diferents òrgans, segons els seus promotors.

L'equip de Novelna assegura que han descobert que "un conjunt limitat de proteïnes plasmàtiques podria diferenciar les mostres de càncer" de les que no estan contaminades per la malaltia, "i fins i tot distingir entre diferents tipus de càncer amb gran precisió". A més, l'estudi aporta proves que els marcadors de proteïnes del càncer són probablement específics del gènere. Aquestes troballes aplanen el camí cap a una prova rendible i de gran precisió, que es pugui aplicar a escala poblacional”, ressenya l'equip que va desenvolupar aquest estudi.

Plasma de 440 persones

Els investigadors van recol·lectar mostres de plasma de 440 persones diagnosticades amb 18 tipus diferents de càncer abans de sotmetre's a tractament i de 44 persones sanes i van avaluar més de 3.000 proteïnes relacionades amb les vies químiques del càncer a cada mostra emprant una tecnologia que utilitza anticossos i un algorisme estadístic en un procés de dos passos. El primer pas va permetre la detecció biològica de qualsevol càncer, mentre que amb el segon es va identificar el teixit d'origen els subtipus de càncer, per exemple, càncers de pulmó de cèl·lules petites i no petites. Van aconseguir identificar un grup de 10 proteïnes específiques de cada sexe que es van expressar diferencialment entre les mostres de plasma de pacients amb càncer i persones sanes.

En concret, aquests científics van identificar el 93% dels càncers en fase 1 als homes i el 84% dels càncers en fase 1 a les dones, amb un 99% d'especificitat i un 90% de sensibilitat en els homes i un 99 % d'especificitat a les dones. Un grup de 150 proteïnes va ser capaç d'identificar el teixit d'origen de la majoria dels càncers en més del 80% dels casos, tant en homes com en dones.

Cal la validació amb grups de població més amplis

Els investigadors reconeixen, però, que “cal una major validació en grups de població més amplis per establir la fiabilitat” de la seva troballa. Tot i això, aquests resultats proporcionen una base per a futures investigacions i posen en relleu el potencial de l'anàlisi proteòmica per revolucionar el diagnòstic del càncer en l'àmbit poblacional”, conclou l'estudi. 

En relació amb aquests resultats, Paul Pharoah, catedràtic d'epidemiologia del càncer al departament de Biomedicina Computacional del Centre Mèdic Cedars-Sinaí, apunta que encara és “massa aviat per estar segurs que aquesta prova resultarà útil per a la detecció primerenca del càncer”, encara que no treu rellevància a la troballa en assenyalar en declaracions a Science Media Center (SMC) que “mostren certa promesa”.