La hiperhidrosi és una afecció que pot resultarmolt incòmode, fins al punt de limitar la qualitat de vida de les persones que la pateixen i afectant greument a la seva autoestima i el benestar emocional. Es produeix quan un gangli del sistema nerviós simpàtic emet impulsos aleatoris provocant una hiperestimulació de les glàndules ecrines, que comencen a produir grans quantitats de suor sense que existeixi calor externa o una activitat física que ho justifiqui.
La hiperhidrosi la pateix un 3% de la població, bé sigui en una àrea específica o a tot el cos. Generalment comença en l'adolescència i sol ser més activa en mans, peus, axil·les i engonals a causa de la seva concentració relativament alta de glàndules sudorípares.
Les causes poden ser indefinides (hiperdrosis idiopàtica primària) o degudes a patologies com l'obesitat, la gota, la menopausa, un tumor, enverinament per mercuri, la diabetis mellitus o l'hipertiroïdisme. Existeixen tractaments com la iontoforesi mitjançant la qual s'aplica un feble corrent elèctric cap a les mans i els peus a través de l'aigua, la toxina botulínica, que s'injecta per bloquejar els nervis que desencadenen les glàndules sudorípares, els medicaments anticolinèrgics que inhibeixen la transmissió dels impulsos nerviosos parasimpàtics i la simpatectomia toràcica endoscòpica, una intervenció quirúrgica en la qual es tallen els nervis que activen les glàndules sudorípares.
L'Hospital Vithas Pardo de Aravaca ha realitzat recentment 20 intervencions consecutives per eliminar la hiperhidrosi mitjançant una innovadora tècnica quirúrgica denominada Simpatectomia Bilateral Superior Toràcica Videoasistida, que corregeix l'excés de sudoració en una intervenció de tot just 15 minuts.
La nova tècnica consisteix a aïllar el nervi que provoca l'excés de sudoració mitjançant la tècnica del clipping. Els cirurgians han de realitzar dues incisions de 3 a 5 mm al tòrax, a través de les quals insereixen una microcàmera que proporciona imatges de molt alta resolució. Posteriorment, s'introdueix un fi catèter i es col·loca el clip en la ubicació exacta del nervi responsable de l'estimulació de les glàndules. L'eliminació de la producció excessiva de suor és immediata en finalitzar intervenció.
Un dels avantatges de la tècnica és que no es talla el nervi com es fa en la tècnica clàssica el que fa que sigui reversible. El clip de titani es pot retirar en cas que aparegui sudoració compensatòria excessiva, és a dir que el pacient comenci a suar en una altra part del cos, el que només succeeix amb prou feines un 3% dels casos amb aquesta tècnica.
Segons els experts que van intervenir, els pacients "poden tornar al seu domicili sense gairebé dolor unes quantes hores després de la intervenció perquè la cirurgia és mínimament invasiva, no requereix intubació traqueal, pot fer-se fins i tot sense anestèsia general, les incisions són mil·limètriques i, per tant, el risc d'infeccions és mínim".