El món de la nutrició està immers en un procés de canvi en l'àmbit científic que canviarà probablement la forma en què ens alimentem en un futur pròxim. Cada individu respon d'una manera diferent als aliments que ingereix i no es poden donar pautes generals per a tothom quan els efectes que produeixen no són els mateixos.

Una investigació en curs presentada recentment a la Conferència Anual de la Societat Americana de Nutrició ha posat de manifest les diferents respostes dels organismes a l'hora de gaudir d'una dieta similar i com la genètica no és l'única responsable d'aquesta resposta.

La investigació

L'estudi que porta per nom TwinsUK l'estan realitzant el King's College London al Regne Unit i l'Hospital General de Massachusetts a Boston, en col·laboració amb l'empresa de ciència nutricional ZOE. Per dur-lo a terme s'ha examinat 14.000 bessons idèntics i no idèntics amb l'objectiu de comprendre les causes de diferents malalties cròniques i poder distingir fins a quin punt tenen un origen genètic o ambiental.

En aquesta mateixa investigació, s'ha realitzat també un nou projecte anomenat PREDICT 1, en el qual s'han ampliat les troballes de TwinsUK i s'han examinat les respostes biològiques que 1.100 dels participants van tenir davant de certs aliments durant un període de 14 dies. Prop del 60% d'aquests participants eren bessons. Els investigadors van mesurar marcadors com els nivells de sucre a la sang, els triglicèrids, la resistència a la insulina, els nivells d'activitat física i la salut del seu microbioma intestinal.

Mitjançant una aplicació, es va controlar la ingesta dels aliments, així com el son i l'exercici. A més, es van realitzar anàlisis i un equip de nutricionistes va realitzar un seguiment més detallat per recopilar la quantitat de dades més gran possible.

Les dades

Els resultats van mostrar que les respostes biològiques de les persones als mateixos menjars eren molt diferents, independentment de la composició dels aliments. Per exemple, davant de la mateixa ingesta, algunes persones van tenir pujades dels nivells de sucre a la sang i d'insulina mentre que d'altres van mostrar pujades als triglicèrids. Una altra dada curiosa vista durant l'estudi va ser la que els bessons idèntics compartien el 37% dels bacteris als intestins, només una mica més que la resta de persones no relacionades entre si, que en comparteixen el 35%. És a dir, malgrat tenir els mateixos gens i l'exposició a ambients similars, els bessons idèntics sovint tenien respostes de glucosa molt diferents davant dels menjars.

Curiosament, la investigació també va revelar que la informació a les etiquetes nutricionals dels aliments, com el contingut de greixos, proteïnes i carbohidrats, representava menys del 40% de la diferència entre les respostes biològiques de les persones als aliments amb un contingut calòric similar.

Què suggereixen els resultats

Indiquen que les diferències individuals en el metabolisme de les persones, els microbiomes intestinals, els hàbits, els horaris dels menjars i els nivells d'activitat física són tan importants com el contingut nutricional dels aliments.

Els experts es mostren esperançats en aquest estudi perquè conclouen que les persones poden obtenir una informació més quantiosa sobre la resposta del seu organisme als aliments i elaborar una dieta més personalitzada que millori la seva salut i les condicions de vida. La nutrició personalitzada és cada cop més a la vora.