El director mèdic del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, el català Josep Baselga, no va divulgar milions de dòlars en pagaments de farmacèutiques els últims anys ometent aquests llaços financers en dotzenes d'articles d'investigació, segons que publica The New York Times.

Aquest diari publica una informació en col·laboració amb ProPublica, una organització de periodisme d'investigació sense ànim de lucre, en què revela una mala praxi de Baselga a l'hora de publicar els seus articles científics en prestigioses publicacions com The New England Journal of Medicine i The Lancet.

Figura destacada en la lluita contra el càncer

Baselga és una figura destacada en la lluita contra el càncer, és el director mèdic del Memorial Sloan Kettering Cancer Center i ha tingut funcions assessores amb Roche i Bristol-Myers Squibb, entre altres corporacions.

Ha participat també en start-ups que proven teràpies contra el càncer i ha desenvolupat un paper clau en el desenvolupament de fàrmacs que van revolucionar els tractaments contra el càncer de mama.

Segons la investigació de The New York Times i ProPublica, Baselga no hauria seguit les regles de divulgació financera establertes per l'Associació nord-Americana per a la Investigació del Càncer quan n'era el president.

També va ometre els pagaments que va rebre de companyies relacionades amb la investigació del càncer en els seus articles publicats en la revista del grup, Cancer Discovery. Al mateix temps era un dels dos editors en cap de la revista.

Segons el reportatge, Baselga va donar el 2017 un gir positiu en els resultats de dos assajos clínics patrocinats per Roche que molts altres van considerar decepcions, sense revelar la seva relació amb l'empresa.

Des de 2014, havia rebut més de 3 milions de dòlars de Roche en honoraris de consultoria i per la seva participació en una companyia.

Baselga no va qüestionar les seves relacions amb almenys una dotzena d'aquestes companyies i, en contacte amb The New York Times, va dir que els lapses de revelació no van ser intencionats.

Va posar èmfasi en que gran part de la feina en la indústria era públicament conegut, encara que es va negar a proporcionar xifres de pagament de la seva participació en algunes noves empreses de biotecnologia.

"Reconec que hi ha hagut inconsistències, però això és el que és", va dir, encara que va matisar: "No és que no apreciï la importància".

Les extenses relacions corporatives del doctor Baselga -i el seu freqüent oblit a divulgar-les- il·lustren el permeables que són les fronteres entre la investigació acadèmica i la indústria, i com les revistes mèdiques i les societats professionals encarregades de vigilar-les imposen els requisits d'informació.

Baselga es va comprometre a corregir en 17 articles els seus informes de conflicte d'interessos, inclosos The New England Journal of Medicine, The Lancet i la publicació que edita, Cancer Discovery.

"Vaig passar la meva carrera cuidant pacients amb càncer i portant noves teràpies a la clínica amb l'objectiu d'estendre i salvar vides", va dir Baselga, que va comentar que "encara que he estat inconsistent amb les revelacions i reconec aquest fet, això està molt lluny de comprometre les meves responsabilitats com a metge, científic i líder clínic".