Generalment, per calcular si una persona pateix sobrepès o obesitat, s'utilitza l'Índex de Massa Corporal (IMC), que es calcula dividint els quilograms de pes pel quadrat de l'estatura en metres. Quan el resultat és igual o superior a 25, es parla de sobrepès i quan supera els 30, d'obesitat. En aquests casos, augmenten els casos hipertensió i de tenir alts la glucosa i el colesterol. Són indicadors que, juntament amb l'excés de greix al voltant de la cintura, generalment defineixen l'anomenat síndrome metabòlica, un conjunt d'afeccions que disparen el risc de tenir un accident cardiovascular o diabetis.

Tanmateix, se sap que no tots els que tenen un IMC alt presenten aquestes complicacions. I així, es defineix una persona amb obesitat metabòlicament sana a aquella amb un índex de massa corporal tan alt com per ser classificat com a obesa però sense algunes de les complicacions de salut que normalment estan relacionades amb l'obesitat. I són més de les que pensem. Així va quedar de manifest en un estudi dut a terme a la Universitat de São Paulo al Brasil que va concloure que el percentatge de persones obeses i metabòlicament sanes podia arribar a superar el 30% de la població.

El cert és que identificar l'obesitat metabòlicament sana no és tasca fàcil. De fet hi ha controvèrsia sobre això en la comunitat científica. Un treball publicat a The Journal of Clinical Endocrinology & Metabolism, assenyala que les persones amb obesitat metabòlicament sana tenen més probabilitats de tenir nivells més baixos d'inflamació que aquelles que no estan sanes.

D'altres, tanmateix, apunten que algunes proteïnes poden protegir determinades persones dels efectes nocius de l'obesitat. També hi ha investigacions que suggereixen que la diferència es recolza en el tipus de greix. El greix subcutani –la capa de greix que es troba sota de la pell– no és tan perillós com la que envolta a determinats òrgans com el fetge o el cor. Això posa també en evidència un altre assumpte: hi ha persones amb un IMC més alt que porten un estil de vida sa. Fan exercici i mengen de forma saludable i tenen el mateix risc de mortalitat que altres que són més prims, com es reflecteix en aquest treball. Els quatre hàbits que marquen la diferència són fer 30 minuts al dia d'exercici, menjar cinc racions o més de verdura i fruita al dia, no fumar i no ingerir alcohol.

La controvèrsia resideix principalment en el fet de si les persones que pateixen obesitat metabòlicament saludable s'han de posar en tractament o no. Encara que són diferents els estudis que suggereixen que no tenen un risc més important de patir malalties relacionades amb el seu pes, no tota la comunitat científica està d'acord. Segons un estudi presentat a la Universitat de York a Toronto, si una persona està sana i alhora pateix obesitat, és possible que desenvolupi problemes de salut més endavant. A més, el metabolisme no és l'únic aspecte de la salut que l'obesitat pot afectar, ja que també es poden veure afectades les articulacions dels genolls i els malucs, els problemes respiratoris, l'apnea del son o diferents tipus de càncer.