Canvi de paradigma per al concepte d'obesitat. Un comitè de 56 experts internacionals en obesitat clínica ha treballat durant més de dos anys per consensuar un nou enfocament sobre com detectar l'obesitat i definir quan ha de ser considerada una malaltia. En un article publicat a The Lancet Diabetes & Endocrinology, els experts redefineixen l'obesitat i proposen anar més enllà de l'índex de massa corporal (IMC) com a font per diagnosticar-la. Aquesta comissió global, que ha comptat amb el suport de 75 organitzacions mèdiques acaba de publicar aquest treball en el qual ha participat el doctor José Manuel Fernández-Real, integrant de l'Institut de Recerca Biomèdica de Girona i de l'Hospital Trueta, que en una entrevista a EFE ha reconegut la càrrega de despesa que suposen les malalties i riscos de salut vinculats, però insisteix que cal lluitar "contra aquest estigma, perquè les causes de l'obesitat són subjacents, molt complexes i no úniques". La nova investigació deixa clar que tenir un índex de massa corporal (IMC) elevat no és una condició suficient per a considerar a una persona obesa.
Mesuraments de l'obesitat
El doctor sosté que l'obesitat "és una malaltia que cal tractar com a malaltia", subratlla abans de precisar que "la persona no és obesa com a tal, té obesitat". L'informe planteja un nou enfocament per diagnosticar que es basa en altres maneres de mesurar l'excés de greix corporal que complementin a l'IMC, a més de tenir també en compte signes i símptomes de salut precària. El plantejament és el d'abordar les limitacions de la definició i el diagnòstic tradicionals d'obesitat per entendre que han dificultat les polítiques sanitàries i han impedit als afectats rebre l'atenció necessària. José Manuel Fernández-Real explica com el professor Francesco Rubino, del King's College londinenc, va liderar la causa, es va erigir en president de la comissió i va convidar-hi representants de tot el món.
Fernández-Real ha explicat que "tot parteix del fet que l'IMC és un marcador amb moltes limitacions i es podia redefinir l'obesitat amb altres components com la cintura de les persones". Per als individus d'ascendència europea, un IMC superior a 30 quilos per metre quadrat es considera un indicador d'obesitat, però la comissió destaca que no reflecteix la seva distribució en el cos ni proporciona informació sobre salut. En aquest sentit, expliquen que algunes persones tendeixen a emmagatzemar l'excés de greix a la cintura i als òrgans del seu voltant, amb el consegüent major risc que quan succeeix sota la pell dels braços o cames. En canvi, hi ha altres persones que presenten de vegades un IMC que no arriba al grau d'obesitat, amb què els seus problemes de salut passarien desapercebuts i els quals, malgrat constatar nivells alts, mantenen funcions orgàniques i corporals normals sense símptomes de malaltia. Així doncs, el nou informe proposa confirmar l'excés de greix del qual alerta l'IMC amb mesures de parts del cos com la circumferència de la cintura o la seva relació amb l'alçada. A més, els experts també plantegen la possibilitat de contrastar amb altres proves com un escaneig de densitometria òssia i puntualitza que l'IMC seria suficient com a únic valor si supera els 40 quilos per metre quadrat.
Divisió del concepte d'obesitat
Una clau de la redefinició del concepte d'obesitat que plantegen el comitè d'experts és que el divideix en clínic i preclínic, i per al primer cas, estableix 18 criteris en adults i 13 en el cas d'adolescents i nens per a diagnosticar quan l'obesitat s'ha de considerar una malaltia, que van des de la dificultat per respirar a la fallida cardíaca, dolor als genolls, alteracions en ossos, símptomes de disfunció d'òrgans com els ronyons o el sistema limfàtic. A més, també s'inclou en la relació una capacitat significativament reduïda per a activitats quotidianes com banyar-se, vestir-se, menjar o mantenir la continència. El terme obesitat clínic fa referència a pacients amb una malaltia crònica activa que requereixen tractaments adequats, mentre que les persones amb obesitat preclínica encara no presenten una malaltia en curs, encara que tenen un risc generalment elevat de desenvolupar obesitat clínica.
S'estima que hi ha 4.000 milions de persones al món amb obesitat, el que representa un 51% de la població global. Segons detalla el doctor Fernández-Real a Espanya arriben al 15% de la població, i pugen fins al 17% en el cas de Catalunya. El doctor recorda que aquesta malaltia ha mantingut una tendència a l'alça durant les últimes dècades i assegura que, actualment, està "en la part més alta", encara que espera que, a partir d'ara, es doblegui la corba. En aquest sentit, ha recalcat que "el més important no és la teràpia, és la prevenció, fer conscienciació a escala política, mèdic i de mitjans de comunicació". Especialment, posa èmfasi en l'educació dels infants, tot i que, és clar quan se li pregunta per les causes: "Tothom sap que si els nens estan amb màquines i mòbils en lloc d'estar al pati, això va en el seu detriment".