La pandèmia ha causat estralls en les nostres vides. Segons un estudi publicat a la Revista Psychiatric Research ha conclòs que "les poblacions afectades per la pandèmia tenen una prevalença significativament major de depressió, ansietat, insomni, trastorn d'estrès posttraumàtic i angoixa psicològica en comparació amb la població general en circumstàncies normals. Concretament, la prevalença de la depressió en les poblacions afectades per Covid-19 és més de tres vegades més gran que en la població general, mentre que és quatre vegades més gran per a l'ansietat i cinc vegades major per al trastorn d'estrès posttraumàtic".
Les conseqüències d'aquest estrès són moltes, entre elles, l'augment dels canes al cabell. El cert és que hi ha una relació directa. L'estudi que porta per títol Hyperactivation of sympathetic nerves drives depletion of melanocyte stem cells (La hiperactivació dels nervis simpàtics impulsa l'esgotament de les cèl·lules mare dels melanòcits) publicat a la revista Nature i dut a terme per la Universitat d'Harvard dona compte d'això i conclou que l'estrès pot accelerar el procés d'aparició dels canes.
La raó sembla estar que quan es produeix una situació d'aquest tipus, el nostre cos de forma innata es prepara per induir una resposta de fugida, que és el que fa l'organisme com a resposta a l'estrès. D'aquesta forma s'allibera una hormona que provoca la desaparició de les cèl·lules implicades per elaborar els pigments capil·lars.
Quan el conjunt terminacions nerviosos que formen el sistema nerviós simpàtic del nostre organisme –que controla les reaccions i reflexos viscerals– prepara al cos per fugir d'un episodi d'estrès, es veuen afectats els fol·licles pilosos que contenen un bony que allotja un grup de cèl·lules mare. Quan es fabrica un nou cabell, algunes d'aquestes cèl·lules mare es converteixen en pigments anomenats melanòcits.
L'estrès provoca que el sistema nerviós simpàtic alliberi una hormona anomenada noradrenalina al bony del fol·licle pilós. L'hormona converteix una gran quantitat de cèl·lules mare en melanòcits, però amb prou feines es formen, comencen a allunyar-se del fol·licle i es descomponen. Quan el fol·licle intenta fabricar un nou un cabell, queden poques cèl·lules mare o cap per generar cèl·lules productores de pigment fresques. I el cabell es torna canós.
Si bé encara no existeixen estudis oficials que relacionin directament els canes amb la pandèmia, el cert és que els experts han advertit que això s'ha produït i ho han comprovat en les seves consultes. Davant d'aquesta situació, poc es pot fer, més enllà d'intentar reduir els nivells d'estrès amb l'ajuda d'un especialista i cuidar especialment el cabell en aquestes circumstàncies.
A mesura que el cabell perd pigment, la textura pot canviar i es torna més propens a la sequedat, per la qual cosa és millor rentar-se els cabells i utilitzar productes humectants.