L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha informat que no veu necessari la vacunació massiva contra la verola del mico, però sí que creu oportú administrar la vacuna postexposició. L'Organisme de les Nacions Unides ha explicat que està treballant amb la Unió Europea, una de les àrees més colpejades pel virus amb 12.000 dels 16.000 casos reportats, per a l'alliberament de vacunes, així com amb altres socis per concretar un sistema de coordinació internacional per a la distribució d'aquestes dosis. A Catalunya, la Xarxa de Vigilància Epidemiològica va detectar 230 nous casos de verola del mico en l'última setmana de juny, duplicant-se els casos al país.

"Qualsevol persona que hagués estat exposada a algú amb verola del mico s'hauria de vacunar primer", ha dit l'especialista de l'OMS en aquesta malaltia, Rosamund Lewis, després d'anunciar que actualment es disposa d'uns 16,4 milions de vacunes emmagatzemades. Lewis ha recalcat la importància que els països amb capacitat de fabricació de diagnòstics, vacunes o teràpies contra la verola del mico incrementin la producció i la disponibilitat de contramesures sanitàries. El director de l'Oficina Regional per a Europa de l'OMS, Hans Kluge, ha remarcat que les vacunes per si soles no són suficients per aturar l'epidèmia i que les persones que estan en risc també han de prendre mesures.

Prendre mesures contra la verola del mico

Alhora, l'Organització Mundial de la Salut ha instat als països a prendre mesures per reduir el risc de contagi, així com augmentar de manera significativa i ràpida les capacitats nacionals de vigilància, investigació, diagnòstic i rastreig de contactes de la verola del mico per ajudar a identificar i rastrejar tots els casos possibles. A més a més, ha demanat col·laborar amb els grups i comunitats de risc i els seus dirigents per elaborar i difondre missatges fonamentals destinats a reduir la transmissió i fomentar la utilització dels serveis sanitaris.

Per últim, l'OMS vol realitzar una col·laboració interregional, basada en la voluntat política, per generar les proves que donin suport a l'ús de vacunes i antivirals per a la verola del mico, així com per dirigir-los a les poblacions amb més risc d'infecció. La recomanació actual per a les persones amb verola del mico és que s'aïllin i no viatgin fins que es recuperin, i els casos de contacte han de controlar-ne la temperatura i vigilar altres possibles símptomes durant el període de 9 a 21 dies.

Símptomes i evolució de la infecció

La infecció es divideix en dos períodes, segons explica l'OMS. L'anomenat període d'invasió que dura entre 0 i 5 dies i en què es pot patir febre, mal de cap intens, inflamació dels ganglis limfàtics, mal d'esquena, dolors musculars i pèrdua d'energia. Més o menys entre 1 i 3 dies després de l'aparició de la febre, el pacient inicia una segona fase que consisteix en una erupció cutània, és a dir, a la pell. Afecta la cara en més del 90% dels casos i els palmells de les mans i les plantes dels peus. L'evolució té lloc de la següent manera. En primer lloc, apareixen taques amb una base plana, que donen lloc a lesions elevades, després vesícules i, finalment, crostes, que s'assequen i cauen. Poden aparèixer poques o centenars d'elles arreu del cos. La verola del mico acostuma a ser lleu, tanmateix, té una taxa de mortalitat d'entre l'1% i el 10%, sent els nens els més vulnerables i amb més probabilitat de morir.