Hi ha molta pressa per trobar una vacuna per al coronavirus que funcioni. Entre les mateixes farmacèutiques ja fa temps que s'ha iniciat una guerra per ser els primers en eficàcia i seguretat i una lluita aferrissada per ser la primera dosi administrada. L'Organització Mundial de la Salut celebra aquest dilluns debats sobre la viabilitat dels assajos en joves voluntaris sans que s'infectin deliberadament amb coronavirus per accelerar el desenvolupament de la vacuna. Però no tothom hi està d'acord. 

Alguns científics tenen dubtes sobre si exposar o no al virus voluntaris sans sense que hi hagi una cura només per accelerar el procés per trobar una vacuna amb garanties. Altres argumenten que els riscos per als joves sans són mínims i els beneficis per a la societat, alts. La reunió del grup assessor de l'OMS, que se centrarà a revisar els plans existents per als assajos i analitzar les preocupacions tècniques associades, no inclourà grups que representin els participants de la investigació.

Segons un comunicat que l'OMS hauria enviat al diari britànic The Guardian, l'organització assegura que la reunió és una consulta tècnica enfocada a experts científics i que aquestes reunions normalment no estan obertes al públic. Tot i això, no descarten que hi pugui haver participació ciutadana en un futur. Així doncs, de moment, s'espera que més d'una dotzena d'experts es reuneixin com a part del grup assessor aquest dilluns.

Aquest tipus d'assajos, on s'infecta gent sana deliberadament, tenen el potencial de produir resultats més ràpid que altres assajos de camp, on els investigadors han d'esperar que els voluntaris s'infectin de coronavirus en algun moment del seu dia a dia. Amb aquests estudis, a més, es poden comparar múltiples candidats, es pot ajudar a desenvolupar tractaments i a recopilar dades sobre les seqüeles de la infecció, fet que d'una altra manera seria més difícil.  

L'efectivitat de les vacunes

Diverses farmacèutiques s'han afanyat aquestes últimes setmanes a oferir percentatges d'efectivitat. Pfizer i BioNTech, després d'uns dies d'haver presentat els primers resultats, van corregir les seves dades i demostrava una efectivitat del 95%. Per altra banda, Moderna n'assegurava una del 94,5%. I finalment, la de la Universitat d'Oxford i AstraZeneca del 90%, tot i que primerament va oferir unes dades del 70%. L'explicació d'aquesta referència en les dades rau en el fet que per a l'assaig es van fer servir per error diferents dosis de la vacuna. Alguns voluntaris van rebre injeccions amb la meitat de la dosi prevista, per error. Malgrat tot, aquesta dosi incorrecta ha resultat ser la guanyadora.

Com s'aprova una vacuna

Moltes persones dubten ara si volen o no volen la vacuna. I cada vegada hi ha més debat al voltant del fet d'inocular-se alguna cosa al cos. És segura la vacuna? Com se sap si una vacuna és segura? De fet, aquesta és la primera pregunta i la més important que es fan els científics quan comencen a dissenyar i provar una vacuna. Les proves de seguretat comencen amb proves d'investigació en cèl·lules i animals, abans de passar als assajos en humans. D'aquesta manera, al principi cal començar a poc a poc i només canviar de fase si no hi ha problemes de seguretat detectats. 

Precisament, per garantir aquesta seguretat, abans d'aprovar les vacunes s'estudien. En aquest sentit, l'Agència Europea del Medicament (EMA, per les seves sigles en anglès) ha assegurat que es posicionarà sobre la vacuna de Pfizer-BioNTech com a màxim el 29 de desembre i sobre la de Moderna el 12 de gener. Gairebé totes dues han presentat la petició d'autorització condicional al mateix temps, però els tempos seran una mica diferents per a ambdues vacunes.