On s'acumulen més microplàstics en el nostre cos? Aquesta és la pregunta que s'han fet Matthew Campen i el seu equip de ciències de la salut de la Universitat de Nou Mèxic (Estats Units), que han descobert que les partícules diminutes de plàstic poden acumular-se en nivells més alts al cervell que no pas als ronyons i el fetge. La recerca s'ha publicat aquest dilluns a la revista Nature Medicine i també revela que la concentració de microplàstics en mostres post mortem ha augmentat el 2024 respecte del 2016.
Si bé encara no són clares les seves implicacions per a la salut, les troballes posen el focus sobre una conseqüència de l'increment de les concentracions globals de plàstics ambientals, segons els científics responsables de la recerca. En aquest sentit, recorden que la quantitat de nanopartícules i micropartícules de plàstic ha augmentat exponencialment en els últims 50 anys.
Unes troballes que activen l'alarma
Els investigadors han fet servir tècniques innovadores per analitzar la distribució de micro i nanopartícules en mostres de teixits hepàtics, renals i cerebrals de persones sotmeses a autòpsies el 2016 i el 2024. Segons Campen, les concentracions de plàstic en el cervell semblaven ser més altes que en el fetge i els ronyons, així com més elevades que els informes anteriors per placentes i testicles. "Les troballes haurien d'activar l'alarma", ha afirmat la universitat, en un comunicat d'aquest dilluns.
Per arribar a les conclusions, els investigadors van analitzar 52 mostres de cervell (28 del 2016 i 24 del 2024) i van detectar aquestes partícules en totes elles. Les concentracions eren similars en les mostres de teixits de fetge i ronyons del 2016, però les mostres de cervell del mateix any contenien concentracions substancialment més altes. De la mateixa manera, l'equip va constatar que les mostres del 2024 tenien concentracions significativament més altes de micro i nanopartícules de plàstic que les del 2016.
Quines són les implicacions sobre la salut?
Els científics van comparar les troballes amb les mostres de teixit cerebral de períodes anteriors (1997-2013) i van observar que hi havia concentracions més altes de partícules de plàstic en les mostres de teixit més recents. Així mateix, van veure una concentració 10 vegades més alta de partícules micro i nanoplàstiques en dotze cervells d'individus amb un diagnòstic documentat de demència que en els que no el tenien. Quedi clar, però, que els mateixos autors assenyalen que les troballes no estableixen cap relació causal entre els microplàstics i els efectes sobre la salut.
De fet, suggereixen que algunes variacions en les mostres de cervells podrien deure's a diferències geogràfiques, ja que els exemplars són de Nou Mèxic i localitats de la costa est dels Estats Units. És per això que diuen que calen més estudis a llarg termini amb poblacions més àmplies i diverses per determinar les tendències d'acumulació de micropartícules i nanopartícules i les seves possibles implicacions per a la salut. En qualsevol cas, aquests resultats destaquen la necessitat crítica de comprendre millor les vies d'exposició, absorció i eliminació, de la mateixa manera que les possibles conseqüències per a la salut dels plàstics en els teixits humans —en particular, en el cervell.