Els sarcomes són tumors malignes que s'originen al teixit connectiu, constituït pels teixits de suport de l'organisme. Existeixen dos grans grups: els sarcomes de parts toves i els sarcomes ossis. Els primers es localitzen als teixits tous, com els músculs, el greix, els nervis, els vasos sanguinis i els tendons, mentre que els segons són tumors que s'originen als ossos.
Però, com apareixen, quins són els seus símptomes i quin és el seu tractament? Coincidint amb el Dia Mundial contra el Càncer, hem parlat amb el Dr. Javier García del Muro, cap de la Unitat de Sarcomes de l'IOB (Institut Oncològic de Barcelona), perquè ens expliqui tots els detalls sobre aquests tumors.
Apareixen a qualsevol part del cos i tenen poca prevalença a Espanya
Existeixen més de 50 subtipus diferents de sarcoma i poden aparèixer en qualsevol part de l'organisme, encara que són més freqüents a les cames i braços. Són poc freqüents, només representen un 1% del total de tumors malignes i són responsables del 2% de la mortalitat per càncer.
La seva incidència estimada a Espanya és d'uns 6 casos nous a l'any per cada 100.000 habitants
Aquests sarcomes, tal com indica el doctor García del Muro, poden aparèixer a qualsevol edat, encara que la seva màxima es dona entre els 40 i 60 anys en cas dels sarcomes de parts toves, mentre que els sarcomes ossis són més comuns en joves.
Quant als ossos en els quals els sarcomes tenen més incidència, afecten sobretot els del genoll —principalment el fèmur i la tíbia—, encara que també, en grau més baix, l'húmer i a altres ossos dels braços, la pelvis, les costelles i les vèrtebres.
Factors de risc i símptomes
L'especialista de l'IOB explica que, en la majoria dels casos, no hi ha factors predisposants coneguts. El rang de possibles afectats és molt ampli; així i tot, en un petit nombre de casos poden identificar-se alguns factors de risc, com malalties rares hereditàries -per exemple, la neurofibromatosi- o l'administració de radioteràpia anys abans, el que s'associa amb els sarcomes postirradiació, que són més resistents al tractament.
Als sarcomes ossis, el símptoma inicial sol ser dolor ossi persistent. Als sarcomes de parts toves, el signe més característic és l'aparició d'un bony o tumoració als teixits tous del cos.
Amb freqüència aquests tumors són indolors i poden créixer ràpidament
El fet que la gran majoria de les tumoracions en parts toves siguin benignes fa que, en moltes ocasions, no es contempli inicialment la possibilitat que es tracti d'un sarcoma, la qual cosa provoca un retard en el diagnòstic.
Per això, han estat definits uns criteris de risc que alerten sobre la possibilitat que una tumoració en parts toves es tracti d'un sarcoma:
- Mida de la massa superior a 5 cm
- Ràpid creixement
- Localització profunda
El procés de diagnòstic
El tractament dels sarcomes i possible prevenció
El tractament dels sarcomes és multidisciplinari i requereix un equip format per cirurgians, oncòlegs radioterapeutes i oncòlegs mèdics. La part més important del tractament és la cirurgia, que ha de ser àmplia i, en general, s'associa amb quimioteràpia o radioteràpia.
Degut a la baixa incidència d'aquests tumors, la seva heterogeneïtat i la seva complexitat terapèutica, es recomana que els pacients siguin tractats en un centre que disposi d'un equip especialitzat.
Amb els tractaments actuals, és possible aconseguir la curació en un nombre important de pacients
El doctor afirma que, desgraciadament, no es coneix com prevenir l'aparició d'aquest tipus de càncer. L'únic que es pot fer per minimitzar la seva gravetat és promoure el diagnòstic precoç.
Aquells pacients que presentin algun dels signes d'alarma esmentats anteriorment han de ser valorats ràpidament i, en cas de sospita de sarcoma, ser remesos a centres especialitzats per realitzar el diagnòstic i iniciar el tractament l'abans possible.