L'ozó provoca milers de morts prematures a Europa, però d'on ve? Un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) publicat aquest dilluns a Nature Medicine ha posat el focus sobre l'O3 importat (és a dir, no nacional), tot quantificant les contribucions tant nacionals com importades de l'ozó en relació amb la mortalitat en 35 països europeus entre el 2015 i el 2017 —813 regions i uns 530 milions de persones—. Els resultats mostren que l'O3 importat va contribuir al 88,3% de totes les morts atribuïbles al contaminant: la major part d'aquest ozó transfronterer va provenir fora de l'àrea d'estudi (56,7%), mentre que l'importat dels països europeus va representar el 20,9%.
L'ISGlobal ha recordat que l'exposició als nivells actuals d'ozó troposfèric a Europa és una de les causes principals de mortalitat prematura deguda a la contaminació atmosfèrica, especialment a l'estiu. Es tracta d'un contaminant atmosfèric nociu format a la troposfera per la interacció de la llum solar amb diversos gasos precursors, principalment òxids de nitrogen (NOx) i compostos orgànics volàtils (COV) procedents de fonts naturals i antropogèniques. Els nivells elevats d'O3 s'associen a un seguit d'efectes adversos per a la salut respiratòria, com l'agreujament de l'asma, la malaltia pulmonar obstructiva crònica, la disminució de la funció pulmonar i infeccions respiratòries, que en els casos més greus poden conduir a l'hospitalització i la mort.
L'ozó, una qüestió global
Així, com dèiem, l'O3 importat va contribuir al 88,3% de totes les morts atribuïbles en 35 països europeus entre el 2015 i el 2017. En aquest sentit, cal tenir en compte que la concentració d'ozó en un lloc determinat depèn en gran manera del transport troposfèric del mateix contaminant. L'investigador Hicham Achebak insisteix en el fet que "els efectes sobre la salut de l'O3, i de qualsevol contaminant atmosfèric en general, disten molt de ser una qüestió local" i recorda que "l'11,7% de les morts atribuïbles a l'O3 van ser causades per fonts nacionals". "Aquest fet subratlla la necessitat d'accions coordinades a escala local, continental i global per part de tots els països per reduir les concentracions d'O3 i el seu impacte en la salut", afegeix.
L'anàlisi es va basar en dades de l'estació càlida (de maig a octubre), ja que és la que té els nivells més elevats d'ozó. Per rastrejar-ne les concentracions, l'estudi va fer servir el sistema de qualitat de l'aire CALIOPE, desenvolupat pel Barcelona Supercomputing Center. És un sistema que cobreix Europa i els voltants, tot rastrejant l'O3 i els seus precursors (NOx i COV) que es formen o emeten en cada regió. Per obtenir dades fora de la zona d'estudi, els investigadors van utilitzar un mètode de modelització que els va permetre rastrejar la dispersió i el transport de contaminants atmosfèrics a grans distàncies. El mètode també va incloure les emissions terrestres i marítimes.
Més de 100.000 morts
La concentració mitjana d'O3 a tots els països i durant el període estudiat va ser de 101,9 μg/m3 i va oscil·lar entre 76,7 μg/m3 a Finlàndia i 130,1 μg/m3 a Malta —com era d'esperar, les concentracions d'ozó disminueixen al nord del continent—. El nombre estimat de morts atribuïbles a l'O3 en el període escollit va ser de 114,447, és a dir, 72 morts per milió d'habitants l'any. Les majors càrregues de mortalitat es van estimar als països més poblats, com Alemanya, Itàlia, França, el Regne Unit, Espanya i Polònia; mentre que les taxes de mortalitat més elevades es van registrar als països del sud-est, com Bulgària, Sèrbia, Croàcia, Hongria, Grècia i Romania.
L'anàlisi va mostrar que els països més industrialitzats van ser els principals contribuents a la mortalitat atribuïble a l'ozó transfronterer, especialment França (unes 4.003 morts) i Alemanya (unes 3.260). L'O3 francès va tenir un impacte significatiu en països veïns com Luxemburg (32,3% de les morts), Suïssa (29,3%), Bèlgica (24,4%) o Espanya (16,8%). L'ozó alemany també va afectar significativament països veïns com Luxemburg (24,2%), la República Txeca (23,3%) o els Països Baixos (21,5%).
Un primer pas cap a un estudi en profunditat
L'ISGlobal remarca que els resultats posen en relleu la importància dels vents de l'oest, ja que els països situats cap a l'est van presentar un nombre més gran de morts atribuïbles a l'O3 importat que altres països europeus. Els països del sud-oest d'Europa van ser menys afectats pels efectes sobre la salut de l'ozó importat d'altres països europeus. De fet, Espanya, França i Portugal van ser els països amb la fracció de mortalitat atribuïble més gran causada per l'O3 nacional respecte a les contribucions d'altres països europeus, amb un 53,7%; 47,1% i 46,2% de les morts respectivament, i la menor relació importat/exportat de morts atribuïbles. En algunes regions costaneres i petits països mediterranis, la contribució de les emissions del transport marítim va ser significativa, com a Malta (24% dels morts) i Xipre (14%).
Així doncs, l'estudi subratlla la necessitat d'una quantificació sistemàtica de les contribucions nacionals, comunitàries i extracomunitàries dels nivells de contaminació atmosfèrica i dels impactes sanitaris associats per tal d'elaborar plans de regulació i mitigació. "Fins ara, els esforços de mitigació s'han centrat principalment en les escales nacional i regional, sense una avaluació exhaustiva i transfronterera dels efectes sobre la salut associats", afirma l'investigador Joan Ballester Claramunt, que afegeix: "El nostre estudi és un primer pas cap a aquesta anàlisi en profunditat, que ajudaria a assolir els estàndards de qualitat de l'aire de l'OMS per prevenir morts prematures i altres impactes a la salut com hospitalitzacions i malalties cròniques".
Canvi climàtic i contaminació de l'aire
A més, l'estudi remarca que els resultats no han de ser interpretats per les autoritats locals com una justificació per a la inacció. "Durant els episodis d'O3 més elevats, les contribucions locals/nacionals poden augmentar substancialment i les mesures locals de mitigació poden contribuir a reduir considerablement les superacions diàries dels llindars establerts. A més, les estratègies locals de mitigació són clau per reduir l'exportació d'O3 a altres regions i països", argumenta l'investigador Carlos Pérez García-Pando.
El problema és que l'escalfament global reforçarà les condicions per a la formació d'ozó troposfèric en el futur, motiu pel qual l'investigador Oriol Jorba afirma que "fer front al canvi climàtic és fonamental per millorar la qualitat de l'aire i, alhora, un element clau a tenir en compte a l'hora de dissenyar i aplicar polítiques duradores a escala mundial". "A més, futures investigacions haurien de perfeccionar els nostres resultats analitzant la contribució a la mortalitat dels diferents sectors econòmics i fonts naturals, que es veuen impactats pel canvi climàtic", conclou.