Una dona de Barcelona és l'únic cas de curació funcional del virus del VIH. Es tracta d'una pacient de l'Hospital Clínic que, després de la supressió del tractament antiretroviral, té un control absolut de la replicació del VIH. Aquest control el manté des de fa més de quinze anys, amb una càrrega viral indetectable i sense prendre medicació contra el virus. Així ho ha explicat el mateix hospital aquest dimecres, després de presentar el cas a la Conferència Mundial AIDS 2022.
L'Hospital Clínic recorda que la síndrome d'immunodeficiència adquirida (sida) és la forma més greu de la infecció provocada pel virus de la immunodeficiència humana (VIH), tot i que gràcies als avenços en el tractament s'ha aconseguit cronificar la malaltia i millorar la qualitat de vida de les persones infectades. El tractament antiretroviral és efectiu per suprimir la replicació viral, però cal tenir clar que el VIH persisteix als reservoris i es recupera després de suspendre la teràpia. És per això que les poques persones que mantenen càrregues virals indetectables sense prendre medicació esdevenen un model realista per a la cura funcional del VIH. Es tracta dels controladors posttractament, malgrat que també existeixen els anomenats controladors d'elit: altres casos de curació que estan relacionats amb el trasplantament de medul·la òssia o en pacients excepcionals que tenen virus defectuosos o factors genètics associats amb una potent resposta immune al VIH d'un tipus de limfòcit, les cèl·lules T CD8+.
Així doncs, l'estudi de l'Hospital Clínic descriu els mecanismes immunològics d'una controladora posttractament que confereixen un control absolut de la replicació del VIH des de fa més de quinze anys. La pacient va ser diagnosticada a l'estadi d'infecció aguda pel VIH i va ser inclosa en un assaig clínic amb tractament antiretroviral durant nou mesos i diverses intervencions immunomoduladores amb un immunodepressor (la ciclosporina A). L'especialista en malalties infeccioses de l'Hospital Clínic, cap de grup IDIBAPS i catedràtic de Medicina de la Universitat de Barcelona, Josep M. Miró, assenyala que "la pacient no tenia factors genètics clàssics associats amb el control del VIH, no era una controladora d’elit de la malaltia i encara més, va presentar una primoinfecció greu, cosa que no és habitual tampoc en els controladors posttractament".
També s'ha comprovat que la dona no està infectada per virus defectius, cosa que vol dir que el seu virus era viable perquè va poder ser aïllat i cultivat al laboratori. La investigadora del grup de Sida i Infecció per VIH de l'IDIBAPS Sonsoles Sánchez-Palomino explica que en aquests anys s'ha trobat "una caiguda pronunciada i progressiva del nombre de virus al reservori, cosa que suggereix un control per part de la resposta immune". Així, els investigadors van veure que les cèl·lules sanguínies de la pacient eren altament resistents a ser infectades pel virus del VIH en cultius in vitro. Però els seus limfòcits T CD4+ purificats eren susceptibles a la infecció. Tot plegat, suggereix que altres poblacions cel·lulars de la sang bloquejaven la infecció i podrien contribuir al control del VIH.
L'equip ha demostrat que hi ha una forta inhibició del VIH promoguda per dos tipus de limfòcits. Per una banda, les cèl·lules natural killer, que formen part del sistema immune innat i constitueixen la primera línia de defensa enfront diferents patògens. Per una altra, els limfòcits T CD8+, que juguen un paper clau en la defensa de les cèl·lules enfront de virus i bacteris. Núria Climent, investigadora de l'esmentat grup de recerca Sida i Infecció per VIH, assenyala que "la gran novetat del treball és que hem caracteritzat les cèl·lules que aconsegueixen el control del virus". Aquestes dues cèl·lules també són les responsables del que s'anomenen respostes innates i corresponen a cèl·lules de memòria natural killer i limfòcits T ϒδ citotòxics. "La pacient té nivells molt alts de les dues cèl·lules que podrien bloquejar el virus o destruir les cèl·lules infectades aconseguint així la cura funcional", afegeix Climent. El metge de la Unitat de VIH de l'Hospital Clínic i investigador del grup de Sida i Infecció per VIH, Juan Ambrosioni, també diu que "la cura funcional del VIH és un objectiu molt més realista a major escala que la cura esterilitzant, per això és tan important entendre els mecanismes subjacents".
El cap de la Unitat de VIH de l'Hospital Clínic i del grup de recerca Sida i Infecció per VIH, així com professor del Departament de Medicina de la UB, Josep Mallolas, conclou que "el cas presentat és excepcional, no només perquè hi ha molt poques persones amb control posttractament a llarg termini, sinó també pel mecanisme de control del VIH, diferent del descrit en pacients controladors d'elit i altres casos documentats fins ara". I és que aquest cas obre la porta al desenvolupament de noves estratègies potencials de tractament per augmentar l'activitat de les cèl·lules implicades en la resposta innata de la pacient enfront del virus.