Els caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea (UE) han arribat aquest dimarts de matinada a un acord per posar en marxa un bilionari pla de recuperació econòmica després de la pandèmia de coronavirus, després de quatre dies de negociació maratoniana. L'acord preveu crear un fons de recuperació finançat amb deute comú de 750.000 milions d'euros, dels quals 390.000 milions es desemborsaran en subvencions i 360.000 milions en préstecs a fi d'ajudar els països més afectats.
D'aquesta xifra, Espanya preveu rebre 72.000 milions d'euros en subsidis i 68.000 milions d'euros en crèdits del fons europeu de recuperació, segons ha assegurat el president espanyol Pedro Sánchez just en finalitzar aquest dimarts la cimera europea sobre el paquet anticrisi. "Això no és gratis", ha dit Sánchez, que ha recorda que tots els estats s'endeutaran per crear el fons.
Espanya, contenta a mitges
Amb la proposta inicial, es preveia que Espanya rebria més subsidis, uns 77.000 milions d'euros. Per tant, en la negociació hauria perdut uns 5.000 milions d'euros. Sánchez ha assegurat que la seva "única línia vermella" en les converses amb els socis europeus era "no arribar a un acord" sobre el pla. "Estava disposat a cedir", ha explicat.
Sánchez ha admès que no està totalment "satisfet" amb el volum final de subsidis europeus que rebrà Espanya, però ha defensat que és "una magnitud inèdita". El president espanyol ha assegurat que tenen "pràcticament llestos" els plans de reforma per accedir a aquests fons europeus.
També és el cas de CCOO, pel qual el secretari general Unai Sordo ha asseverat que l’import els sembla “netament insuficient” per la “profunditat” de la crisi a molts països, inclòs Espanya. En aquest sentit, Sordo ha dit que els 750.000 milions queden molt lluny dels 2 bilions que va demanar el Parlament Europeu i ha insistit que cal “definir” a què es destinaran aquests recursos.
L'eterna negociació
"Acord", ha anunciat a Twitter el president del Consell Europeu, Charles Michel, a les 5.31 hores (3.31 GMT) de dimarts, al final d'una cimera que va començar divendres passat al matí.
Deal!
— Charles Michel (@eucopresident) July 21, 2020
L'estratègia per sortir de la recessió es basarà així mateix en un pressupost per al període 2021-2027 d'1,074 bilions d'euros.
"Dia històric per a Europa!", ha celebrat a Twitter el president francès, Emmanuel Macron.
Jour historique pour l'Europe !
— Emmanuel Macron (@EmmanuelMacron) July 21, 2020
"Tenim acord i un bon acord (...) Mai la Unió Europea havia decidit invertir d'una manera tan ambiciosa en el futur", ha afirmat a la mateixa xarxa social la primera ministra belga, Sophie Wilmès.
We hebben een akkoord. En een goed akkoord! Met een begroting 2021-2027 van 1,074 miljard en een relanceplan van 750 miljard. Nooit eerder heeft de Europese Unie beslist om zo ambitieus te investeren in de toekomst. #EUCO #NextGenerationEU #MFF 🇪🇺🇧🇪 pic.twitter.com/Vdp38bo7yK
— Sophie Wilmès (@Sophie_Wilmes) July 21, 2020
Per assolir el pacte ha calgut fer concessions als autodenominats països "frugals" -Holanda, Àustria, Dinamarca i Suècia-, als quals s'ha afegit Finlàndia, que han aconseguit retallar el volum d'ajuts, tenir-hi més control i mantenir els seus descomptes en la contribució al pressupost.
Aquests han estat els punts més controvertits de la negociació, juntament amb la proposta per vincular la recepció de fons del pressupost al respecte a l'estat de dret.
Les peticions dels diferents països
Els grans països, Alemanya, França, Itàlia i Espanya, com la majoria dels Vint-i-set, volien com a mínim 400.000 milions d'euros en subvencions, mentre que els frugals en proposaven 350.000.
Finalment, el compromís es queda més a prop de la primera xifra, però suposa una retallada de 110.000 milions als ajuts directes respecte als 500.000 milions d'euros que va proposar la Comissió Europea (més 250.000 milions en crèdits), fet que s'ha traduït en reduccions de la dotació de diversos programes comunitaris avalats pel fons.
L'acord reforça a més el control sobre la concessió d'ajuts directes per acontentar Holanda, que reclamava que els països poguessin vetar els plans de reformes i inversions dels seus socis, mentre que la Comissió Europea plantejava que es pronunciessin només tècnicament. D'altra banda, augmenten els descomptes que tenen els frugals en la seva contribució al pressupost per aportar més del que reben.