El Telèfon ANAR d'atenció a menors mostra a la seva radiografia anual un increment dels problemes psicològics en els nens el 2020: durant el confinament la idea suïcida va pujar un 244,1 %, l'ansietat el 280,6 %, la baixa autoestima el 212,3 % i la depressió/tristesa el 87,7 %.

A més, els trastorns d'alimentació van augmentar un 826,3 % coincidint amb les primeres sortides dels domicilis i després de la tornada a l'escola es van incrementar les autolesions el 246,2 %, l'agressivitat el 124,5 % i el dol un 24,5 %.

Són dades de l'"Informe anual ANAR 2020: el Telèfon/Xat ANAR en temps de Covid-19" fet públic per l'organització d'atenció a la infantesa i que alerta de les seqüeles que ha deixat la pandèmia en la salut mental dels menors, que "ha alterat i agreujat" les problemàtiques que els afecten.

166.433 peticions d'ajuda

Durant l'estat d'alarma, la Fundació ANAR va atendre 166.433 peticions d'ajuda de tot Espanya, 11.761 casos greus.

L'informe també detecta un increment dels problemes associats a la tecnologia, que van passar d'un 23,2 % el 2019 a un 29,9 %, afectant a casos de "grooming", ciberassetjament, violència de gènere, pornografia/prostitució infantil, trastorns de l'alimentació, autolesions, ideacions i intents de suïcidi i altres problemes psicològics.

Durant el confinament i les primeres sortides van despuntar les dificultats relatives a separació, custòdia i règim de visites (confinament: van pujar el 42,3%; primeres sortides: el 51,9 %) i les consultes relatives a ajuts socials i pobresa infantil, que van assolir la diferència més aguda en el confinament (més el 307,2 %), sumant un total de 139 casos atesos.

En general, la radiografia de 2020 assenyala la gravetat dels casos reflectida en l'elevat nombre d'intervencions d'emergència: 2.277 al llarg de tot l'any, amb una mitjana de 6 de diàries.

"Això suposa un increment dels casos d'urgència alta (39,1 %) i de màxima gravetat (55,6 %)" respecte a l'any anterior, concreta.

Més durada dels problemes

L'estudi confirma una durada més gran dels problemes, ja que el confinament i l'aïllament han provocat que es cronifiquin molts d'ells: la meitat dels casos succeeixen des de fa més d'un any.

Per al director de Programes de Fundació ANAR, Benjamín Ballesteros, "la pandèmia ha generat un 'còctel molotov' a les llars que explica l'increment dels problemes greus en nens: el confinament del nucli familiar en un espai petit, la pressió a les famílies per la feina o per problemes econòmics o l'absència d'altres llocs protectors com l'escola o el metge".

"S'hi han sumat la por per la pandèmia i el dol per éssers estimats en molts casos", assevera.

La directora del Telèfon ANAR, Diana Díaz, considera que "les conseqüències de la covid han generat en els menors una gran frustració per la indefensió i desesperació que expliquen el perquè que molts adolescents hagin augmentat les seves idees  i temptatives de suïcidi durant el confinament".

"Han utilitzat mecanismes d'autoregulació emocional nocius a fi d'aconseguir la reducció de la seva ansietat, com les autolesions amb la tornada a l'escola o els mecanismes de compensació propis dels trastorns d'alimentació, que s'han disparat coincidint amb les primeres sortides", ha advertit.

Després d'aquestes xifres, la Fundació ANAR fa una sèrie de recomanacions per a poders públics, famílies i menors "davant de la necessitat d'actuar per la gravetat d'aquestes tendències".

Més professionals

Entre elles, incorporar un major nombre de professionals en l'àrea de salut mental; la declaració com a serveis essencials als destinats a prevenció, protecció i assistència dels menors davant la violència, o l'agilitació en la creació dels Jutjats especialitzats en infància i família que preveu la llei de protecció a la infància davant la violència, que va entrar en vigor el passat 25 de juny.

 

Foto principal: Un nen petit es tapa la cara / Unsplash - Caleb Woods