La mascareta ha estat durant mesos sinònim de coronavirus, de pandèmia, de confinaments i en general de tot el que s'ha anat arrossegant aquests mesos carregats de virus. Ara, ja és definitiu. La mascareta ja no serà obligatòria a partir del dissabte 26 de juny. Malgrat tot, però, el calvari de la mascareta no s'acaba aquí. Molts han esperat poder-se treure la mascareta durant mesos, alguns després de la pandèmia encara no se la saben ni posar, però altres, no tenen gens de pressa.

Un fet que ja ha causat pànic, estrès i neguit davant del fet de treure's –per fi– la mascareta o la síndrome la cara buida. És a dir, sentir-se com si estiguessin despullats o sensació de nerviosisme. De fet, malestar emocional i segurament físic de trobar-nos 'sols' davant del perill. Sigui pel virus o perquè s'és introvertit. 

"El confinament ha fet que els cossos quedin en refugi, també ha fet que una part del cos estigués mig oculta amb la mascareta. I no és qualsevol cosa, sinó la cara, on hi ha el somriure, el fet de posar-se vermell, hi ha molts signes de comunicació que de vegades ens fan vergonya", detalla el psicoanalista i professor col·laborador de la UOC José Ramon Ubieto. En aquesta mateixa línia, la psicòloga del Centre de Psicologia Dendros Eva Aguilar, destaca que "portant mascareta et sents molt còmode, una sensació íntima amb tu mateix. T'amagues i no estàs tan exposat. No cal ser sociable si no et ve de gust". I constata que "hi ha persones que tenen una sensació de seguretat, no té per què donar-la, però hi ha gent que se sent més tranquil·la portant-la".

Una noia amb mascareta quirúrgica i pantalla / Unsplash

Els introvertits, però, han trobat una via per sentir-se més segurs. "La mascareta provoca també molèsties, calor, no ens deixa veure-hi bé, costa respirar, però també és un refugi, una muralla contra l'altre i comporta un cert anonimat", afegeix també Ubieto. D'aquesta manera, posa èmfasi en el fet que pot servir de refugi per no haver de saludar algú. Tot i això, creu que la mascareta "serà un element per abandonar fàcilment, només per mantenir en llocs de més estrès, amb més aglomeracions o transport públic". 

Ara bé, els que s'hi han acostumat és possible que ho allarguin una mica. "Quan es vagin veient menys mascaretes, tindrà també menys possibilitat de dur-la perquè serà un fenomen anormal i serà assenyalat", ressalta Ubieto. Encara que creu que, tot i que ja no hi hagi les restriccions, s'allargarà una mica més el seu ús.

Què pots fer si et fa pànic treure't la mascareta?

Aguilar recorda que no estem obligats a treure'ns la mascareta a partir del mateix dia 26 i que cal respectar els tempos de cada persona. D'aquesta manera, ressalta que al principi se la pot treure en grans espais a l'aire lliure, on no hi hagi gent, començar per una estoneta i anar-ho allargant i anar-s'hi acostumant a poc a poc. "Si necessites continuar amb la mascareta posada, doncs està bé que la segueixis portant". Així, destaca que "si te la treus, la pots portar a sobre, a la butxaca o a la bossa per posar-te-la si et poses nerviós o nerviosa".

En aquest sentit, la psicòloga detalla que pot anar bé fer "un ritual d'acomiadament de la mascareta". I pot incloure qualsevol cosa: "Pot ser escriure-hi a sobre, escriure una carta amb la mascareta, cremar-la o el que sigui per acomiadar-se'n".

Una nena llegeix un llibre amb una mascareta posada / Unsplash

L'impacte de no veure somriures 

"Durant un any, no hem pogut veure l'expressió de la cara de la gent. Hi ha bebès que fa dos anys que no veuen cares i a hores d'ara no se sap ben bé quin impacte tindrà en els infants", ressalta Aguilar. "A teràpia, ho he notat molt. La distància de dos metres, la mascareta, quan estàs en crisi necessites expressar-te, com et sents, mostrar-te i quan no veus 'bé' la persona que tens davant, potser et sents incòmoda. Veure la cara pot ajudar a regular les emocions", insisteix.

 

 

Imatge principal: una noia nerviosa amb la mascareta quirúrgica posada / Unsplash