Impressionant, l’escena. En mig de la pluja, a cobert, el Papa Francesc blanc i sol, davant la plaça de Sant Pere del Vaticà, colossal i buida, i al darrere la basílica, colossal i buida. El Sant Pare s’ha dirigit al món abans de donar extraordinàriament la benedicció Urbi et Orbi. L’evangeli que s’ha llegit a la cerimònia és el de la tempesta calmada. Jesús dorm a la barca on els seus deixebles travessen el Mar de Tiberiades. El llac s’encrespa. Les onades estan a punt de tombar la barca. Els deixebles desperten Jesús: “No et fa res que ens ofeguem?”. Ell fa el miracle de calmar la tempesta i els respon: “Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?”. Francesc ha arrencat amb un paral·lelisme clàssic: la tempesta i la pandèmia; la humanitat i la barca, i el poder de Déu d’intervenir en la història si dones i homes ho demanen amb fe.

Aviat ha capgirat la interpretació típica de l'escena, però. D’entrada ha remarcat que a la barca hi va tothom “fràgils i desorientats i, alhora, importants i necessaris, tots cridats a remar plegats i a reconfortar-nos mútuament. No podem seguir cadascú pel nostre compte”.

Francesc ha reblat l’argument: qui dorm avui dia potser són els homes —i no Déu. No tothom s’ha adormit, però, ha dit en recordar a “tantes persones que continuen fent la seva tasca i que ens ajuden a transitar la crisi, aixecant l’ànim”, amb petits detalls a la seva feina, “amb l’oració i el servei silenciós”. Ha anomenat, entre altres, a metges i sanitaris, però també als que treballen als establiments de primera necessitat (“les reposadores i caixeres dels supermercats”), els serveis públics, mossens, policies…

La tempesta (l’epidèmia), ha dit, “posa al descobert les falses i supèrflues superioritats amb què hem bastit el món […], les injustícies planetàries, el crit dels pobres i del planeta, greument malalt”. Francesc s’ha preguntat aquí “per què tenim por; és que no tenim fe?” abans d’una recomanació: “aquest temps de prova és temps d’opció entre allò que és necessari i el que no ho és, de reestablir el rumb de la vida cap a Déu i els altres”.

El Papa ha recordat que “la humanitat no és autosuficient; sols ens enfonsem” i ha tornat a aconsellar: “Invitem Jesús a la barca de la nostra vida. Amb Ell a bord no es naufraga i fins i tot allò que sembla dolent pot esdevenir alguna cosa bona”.

L’acte s’ha tancat amb la benedicció solemne amb l’Eucaristia —els catòlics creuen en la presència real de Jesús allí— i la benedicció Urbi et Orbi, que confereix indulgència plenària, el perdó total de totes els culpes degudes pels pecats i faltes en les condicions establertes per la Penitenciaria Apostòlica.