Igual que diversos estudis mostren l'impacte dels pares i la seva situació a la salut mental dels fills, també pot passar a la inversa. Una recerca a escala europea del Centre d'Estudis Demogràfics a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) publicada a la revista Perspectives Demogràfiques, mostra que els pares amb fills a l'atur tenen més símptomes de depressió que els que tenen fills amb feina, "fins i tot quan ja no conviuen". Els autors de l'estudi apunten que aquest impacte en la salut mental dels pares es pot deure a "la càrrega addicional que els pares poden assumir per ajudar els seus fills en situació d'atur".
La investigació ha analitzat 14.556 persones de 50 anys o més de 8 països europeus: Espanya, Itàlia, Alemanya, França, Suècia, Dinamarca, Polònia i la República Txeca, ja que són "representatius de les grans tipologies d'Estats del benestar". És a dir, la zona mediterrània, continental, nòrdica i l'Europa de l'Est. Tot plegat els ha permès concloure, entre altres, que els pares amb fills a l'atur presenten més símptomes de depressió, comparats amb aquells que els seus fills treballen. Aquesta tendència es reprodueix en tots els països analitza amb una excepció: França.
Per altra banda, els països més afectats per aquest fenomen són l'estat espanyol, Itàlia, Polònia i la República Txeca, on els valors dels símptomes de depressió superen el llindar clínic de tres símptomes, tal com indiquen els estudis sobre la depressió. L'estudi mostra que l'impacte és major en aquells països amb Estats del benestar menys protectors, com Espanya, a diferència de Suècia.
L'impacte del nivell educatiu
La investigació apunta que els progenitors amb més nivell educatiu no mostren una relació significativa entre la desocupació dels fills i la depressió, i els investigadors creuen que això és "probablement per disposar de més recursos per revertir les conseqüències negatives de la desocupació".
Segons els autors de l'estudi, els pares amb menor nivell educatiu experimenten un increment en els símptomes depressius de fins a un 23% en comparació dels pares amb fills amb feina. En aquests casos, s'assumeix que "la situació laboral precària dels fills suposa un desajust econòmic més gran".
En el cas espanyol, la recerca mostra que les mares amb fills a l'atur mostren un augment significatiu dels símptomes de depressió respecte dels pares: moltes mares superen el llindar clínic de depressió i l'impacte és més pronunciat a les mares amb un nivell educatiu més baix.