Les vacunes contra el coronavirus van molt buscades. En aquest context, però, alguns països han pausat les campanyes de vacunació amb algunes vacunes per estudiar si tenen relació amb els casos de trombes o no. Així, diversos països han restringit les vacunes d'AstraZeneca per als grups d'edat més joves i també la vacuna de Johnson & Johnson, que de moment està en stand by a l'espera de les conclusions de l'Agència Europea del Medicament (EMA, per les seves sigles en anglès) ha de fer públiques aquest dimarts. Dinamarca, sense anar més lluny, ha deixat d'administrar dosis de la vacuna d'AstraZeneca, fet que ha provocat cert interès per saber què passarà amb les dosis que no s'han posat. La República Txeca es va oferir a comprar totes les vacunes d'AstraZeneca de Dinamarca i també Estònia, Letònia i Lituània van manifestar el seu interès per fer-ho, segons detalla la BBC. 

Els EUA amb la decisió d'aturar les vacunes amb Janssen també té dosis sense fer servir. De fet, n'havia demanat 100 milions. J&J també s'ha suspès a Sud-àfrica, que havia estat la vacuna d'elecció després que els estudis van demostrar que oferia més protecció contra la variant local del coronavirus. La vacuna d'AstraZeneca, menys efectiva contra aquesta variant, també havia caigut en desús. Per evitar llençar aquestes dosis o que es fessin malbé, Sud-àfrica va vendre un milió de dosis d'aquesta vacuna a 14 països africans. 

Venda i donació de vacunes 

Els països estan disposats, en teoria, a vendre o donar vacunes que ja no necessiten, segons constata el mateix portal. El dijous passat, el director de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) a Europa, Hans Kluge, va suggerir que Dinamarca estava intentant fer això. "Entenc que el Ministeri de Relacions Exteriors de Dinamarca està llest o està buscant opcions per compartir les vacunes amb els països més pobres", va remarcar. I alguns països veïns es van oferir a quedar-se amb les vacunes que no eren volgudes. "Encara tenim menys vacunes que les persones disposades a vacunar-se", va exposar la primera ministra lituana, Ingrida Simonyte. "Per tant, Lituània ja ha expressat la seva disposició d'agafar tantes dosis d'AstraZeneca com Dinamarca estigui disposada a compatir". El ministre de l'Interior txec, Jan Hamacek, també ha remarcat el seu interès en el fet que el país pugui comprar les dosis que Dinamarca no vol. Dinamarca, però, encara no s'ha pronunciat.

De moment, les vacunes d'AstraZeneca i Janssen que no es facin servir continuaran a les neveres. De fet, ambdues tenen aquest avantatge, la de poder-se conservar a una temperatura de refrigerador. Malgrat tot, les vacunes tenen una data de caducitat que varia en funció del desenvolupador de la vacuna, recorda la BBC.

No hi ha un registre global de les vacunes que estan sense fer servir arreu del món, però segons constata el mateix portal amb xifres del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC), Dinamarca havia rebut 202.920 dosis de la vacuna d'AstraZeneca fins al dia 15 d'abril. Se n'han administrat 150.671 i per tant, en queden 52.249 sense fer servir. Però tal tenir en compte els que han d'arribar. Segons assenyala el portal, la xifra podria pujar fins als 2,4 milions.

El paper de Covax

Covax és un esquema internacional que té com a objectiu que les vacunes es comparteixin de manera justa entre nacions. I part d'aquest esquema és precisament redistribuir les donacions de vacunes de recanvi dels països rics als pobres.  

El Regne Unit ha comprat uns 450 milions de dosis de vacunes i ja es va comprometre a donar el seu "excedent" als països amb menys recursos, segons constata el portal britànic. 

 

 

Imatge principal: un membre del personal sanitari mira amb una lupa una dosi de la vacuna d'AstraZeneca / Efe