La insuficiència cardíaca és una malaltia que es produeix per la incapacitat del cor per mantenir la circulació sanguínia als diferents òrgans, segons les necessitats pròpies de l'organisme. Constitueix actualment una veritable epidèmia a tot el món, que pot assolir fins al 10% de les persones majors de 70 anys d'edat i representa la primera causa d'hospitalització en aquesta població. A més, la seva qualitat de vida i pronòstic sense un adequat control solen ser desfavorables.

Segons ens explica Pablo Sutelman, Cap de la unitat d'Insuficiència Cardíaca de l'Institut Corazón TeknonMalgra, els avenços substancials que s'han vist en les estratègies terapèutiques per a la insuficiència cardíaca en els últims anys, el pilar fonamental del tractament mèdic continua sent l'adopció d'un estil de vida saludable, que resulta imprescindible per optimitzar el maneig d'aquesta malaltia.

 

Això implica mantenir una dieta apropiada, portar un control dels factors de risc cardiovascular i la realització d'exercici físic regular, una eina essencial per a una vida sana. Quan es parla d'activitat física no només s'inclou a l'exercici físic planejat, sinó també tenir uns hàbits que permetin un estil de vida actiu, evitant el sedentarisme en les activitats del dia a dia.

Les persones que mantenen una activitat física periòdica de qualitat aconsegueixen disminuir fins i tot en un 50% el risc futur de desenvolupar insuficiència cardíaca.

La Societat Europea de Cardiologia, així com la resta de les societats científiques internacionals, recomana, en totes les persones, la realització de com mínim de 150 a 300 minuts setmanals d'exercici de moderada intensitat, o de 75 a 150 minuts d'exercici aeròbic intens, la qual cosa s'ha vist en nombrosos estudis genera un impacte beneficiós i permet prevenir l'aparició de malalties. En aquest sentit, és important recalcar que encara en els casos en els quals no és possible assolir els minuts setmanals recomanats per les guies, mantenir una vida activa i practicar exercici físic encara amb una durada menor, també s'associa a beneficis valuosos.

I és que l'exercici físic de forma regular té grans avantatges per a la salut. A nivell cardiovascular, millora la funció i eficiència del cor, així com la circulació sanguínia a la resta de l'organisme. A més, permet un millor control de tots els factors de risc, com a hipertensió arterial, diabetis, dislipèmia i obesitat. I quant a l'estat d'ànim, aconsegueix un descans nocturn més gran, redueix l'ansietat i depressió, i millora el rendiment cognitiu.

 

Activitat física en pacients amb insuficiència cardíaca

Per la seva part, l'entrenament físic en pacients amb insuficiència cardíaca ha demostrat aconseguir una millora significativa en relació amb la qualitat de vida. Disminueix l'aparició de símptomes relacionats amb la malaltia i s'aconsegueix una independència més gran. Al seu torn, es redueix el risc de patir una nova descompensació i hospitalització per insuficiència cardíaca, i fins i tot disminueix la taxa de mortalitat.

En general, la realització d'activitat física resulta una pràctica molt segura, però és important iniciar-lo en forma esglaonada i progressiva per evitar molèsties o lesions, i sempre sota la prescripció de l'equip mèdic. Cal saber identificar també potencials senyals d'alarma, com l'aparició de falta d'aire intensa, dolor toràcic o marejos importants, que haurien de motivar suspendre l'exercici i consultar el seu metge. Per això, totes les sessions d'entrenament físic en la insuficiència cardíaca han d'estar personalitzades per a cada pacient en particular, tenint en compte les seves característiques pròpies i condicions clíniques associades.

 

Com es pot entrenar amb insuficiència cardíaca?

  1. Les sessions d'entrenament consten d'una fase inicial d'escalfament muscular gradual, de 15 minuts aproximadament, per posar en moviments els diferents grups musculars i articulacions, i preparar al cos per a l'exercici.
  2. Després, es desenvoluparà l'entrenament específic, que habitualment pot ser de dos tipus: aeròbic o de resistència. El primer, es caracteritza per millorar l'aptitud física i la capacitat cardiopulmonar, com per exemple caminar, córrer, nedar o ciclisme. El segon, implica una activitat física l'objectiu de la qual és augmentar la potència i força muscular, com les sessions de musculació o l'entrenament per intervals d'alta intensitat.
  3. Una vegada finalitzada l'activitat física, cal realitzar un breu període de recuperació de 10 minuts de durada, per reduir la intensitat en forma esglaonada i permetre una adequada relaxació muscular.

L'exercici físic en pacients amb insuficiència cardíaca sol indicar-se generalment a un 70 a 80 % de la freqüència cardíaca obtinguda en les proves d'esforç, encara que sempre se l'individualitza segons cada cas. Es recomana realitzar una base d'entrenament físic aeròbic de 3 a 5 vegades per setmana, depenent de les capacitats del pacient, i combinar-lo de ser possible amb 1 o 2 sessions d'exercicis de resistència.

La importància de la medicació

Un altre punt per tenir present és que la medicació feta servir pot modificar el desenvolupament normal de l'exercici físic. El tractament antihipertensiu, d'una banda, origina vasodilatació de les artèries i pot produir alteracions en la tensió arterial durant l'esforç, la qual cosa inicialment pot manifestar-se com símptomes de marejos o fatiga, encara que usualment milloren amb l'entrenament progressiu. Una altra situació similar succeeix amb els betablocadors, que són fàrmacs que actuen reduint la freqüència cardíaca basal i poden arribar a frenar la resposta normal del cor a l'exercici. No obstant això, com amb els antihipertensius són situacions a què el cos s'adapta gradualment i no solen portar més problemes. En pacients que es troben sota tractament diürètic és important mantenir una correcta hidratació durant l'activitat física per evitar quadres de deshidratació.

Finalment, existeixen en l'actualitat programes específics de rehabilitació cardíaca per a l'entrenament físic de pacients amb insuficiència cardíaca, que s'encarreguen de planificar i estructurar l'exercici de forma supervisada segons el tipus d'activitat que es necessiti i ajustant la seva intensitat, per la qual cosa és recomanable esbrinar en centres de salut locals o a través del seu equip mèdic la possibilitat de participar en un d'ells.

El suport que necessites

L'Institut del Cor Quirónsalud Teknon compte amb un equip multidisciplinari únic, format pels millors professionals especialistes en cada un dels seus camps: cardiologia clínica, cirurgia cardíaca, cirurgia vascular, especialistes en imatge cardíaca, hemodinàmica, patologia cardíaca estructural, electrofisiologia i arrítmies, i experts en rehabilitació cardiovascular. A més d'unes instal·lacions úniques dotades de la tecnologia més innovadora per cuidar-se de la salut del teu cor.