Les operacions de cor són algunes de les més delicades. Tot i que al llarg dels anys s'han anat millorant les tècniques per tal d'assegurar la vida del pacient, tant la intervenció com la recuperació poden ser difícils. Un nou estudi publicat a la revista científica Nature mostra una nova tècnica per a aquesta mena d'operacions que pot reduir riscos. Concretament, es tracta de l'ús de pegats de cèl·lules mare per tractar lesions al cor com, per exemple, insuficiències cardíaques. Un dels grans avantatges que presenta aquesta tècnica és que no té efectes adversos.
L'efectivitat d'aquests pegats, anomenats EHM, ha estat demostrada en primats i en un pacient humà durant diversos assajos clínics, els quals continuen en marxa per "continuar provant la seguretat i l'eficàcia d'aquest plantejament", segons es recull en la publicació. La investigació ha estat liderada pel científic alemany Wolfram-Hubertus Zimmermann.
Un gran potencial i una tècnica complexa
L'estudi recull que "les últimes troballes remarquen el potencial dels pegats de teixits derivats de cèl·lules mare per tractar la insuficiència cardíaca", una malaltia que destaquen els investigadors que continua sent de les principals causes de mort.
Darrere dels pegats hi ha un gran treball i procés llarg. Un pegat s'elabora amb enginyeria tissular, la dedicada a reparar o generar teixits biològics, i és un múscul cardíac cultivat en un laboratori a partir de cèl·lules cardíaques derivades de cèl·lules mare pluripotents induïdes i incrustades en un hidrogel de col·lagen. Gràcies a la primera fase de la investigació, en què es va estudiar la tècnica en micos, es va demostrar que es tracta d'una tecnologia "segura i eficaç amb retenció a llarg termini de cardiomiòcits (cèl·lules de la musculatura cardíaca)".
Els investigadors van demostrar que els pegats cardíacs implantats, compostos per fins a 200 milions de cèl·lules, milloraven la funció cardíaca mitjançant la formació d'un nou múscul cardíac. Aquestes noves cèl·lules del múscul cardíac es conserven sota immunosupressió concomitant (debilitament del sistema immunitari) i reforcen la funció de bombeig del cor. Ara, després d'aquestes primeres proves s'ha aprovat el primer assaig clínic en una persona, el qual ha estat un èxit.
A l'estudi han participat científics del Centre Mèdic de la Universitat de Göttingen (centre d'Alemanya) i del Centre Mèdic Universitari Schleswig-Hostein, a Lübeck (nord d'Alemanya).