La relació entre el tabac i el càncer de pulmó està més que documentada. Segons l'OMS, es calcula que els fumadors tenen un risc entre un 15 i 30 major de contreure la malaltia. Tanmateix, el cert és que també persones que no tenen aquest hàbit també poden desenvolupar-la.
Una anàlisi genòmica del càncer de pulmó ha trobat que la majoria d'aquests tumors en persones sense antecedents de tabaquisme sorgeixen de l'acumulació de mutacions causades per processos naturals al cos. Es tracta d'una investigació que porta per títol Genomic and evolutionary classification of lung cancer in never smokers (Classificació genòmica i evolutiva del càncer de pulmó en mai fumadors) realitzada per un equip internacional dirigit per investigadors de l'Institut Nacional del Càncer (NCI) als Estats Units i en ella es descriuen per primera vegada tres subtipus moleculars de càncer de pulmó en persones que mai no han fumat. El treball ha estat publicat a la revista Nature Genetics.
"El que estem veient és que hi ha diferents subtipus de càncer de pulmó en els qui mai no han fumat que tenen característiques moleculars i processos evolutius diferents", assegura l'epidemiòloga Maria Teresa Landi, directora de l'estudi.
El càncer de pulmó és la principal causa de mort relacionada amb el càncer a tot el món. Cada any, més de 2 milions de persones al planeta són diagnosticades amb la malaltia, de les que, entre el 10% i el 20%, mai no han fumat. Generalment són dones i a una edat més primerenca que el càncer de pulmó en els fumadors.
Els factors de risc ambientals, com l'exposició al fum de tabac d'altres persones, el radó, la contaminació de l'aire i l'asbest, o haver tingut malalties pulmonars prèvies, són algunes de les causes que s'han trobat, però no s'ha establert de manera precisa les causes d'aquesta patologia.
En aquest estudi, els investigadors van utilitzar la seqüenciació del genoma complet per caracteritzar els canvis genòmics en el teixit tumoral i el teixit normal de 232 no fumadors, predominantment d'ascendència europea, que havien estat diagnosticats amb càncer de pulmó. Els tumors incloïen 189 adenocarcinomes (el tipus més comú de càncer de pulmó), 36 carcinoides i uns altres set tumors de diversos tipus. Els pacients encara no s'havien sotmès a tractament per al seu càncer.
Els investigadors van analitzar els genomes tumorals a la recerca de firmes mutacionals, que són patrons de mutacions associades amb processos mutacionals específics, com a danys per activitats naturals al cos (per exemple, reparació defectuosa de l'ADN o estrès oxidatiu) o per exposició a carcinògens. Les firmes mutacionals actuen com l'arxiu d'activitats d'un tumor que van conduir a l'acumulació de mutacions, proporcionant pistes sobre què va causar el desenvolupament del càncer.
Els científics van descobrir que la majoria dels genomes tumorals dels quals mai no van fumar tenien firmes mutacionals associades amb el dany de processos endògens, és a dir, processos naturals que passen dins del cos.
Les anàlisis genòmiques també van revelar tres nous subtipus de càncer de pulmó en qui mai no havien fumat, als que els investigadors van assignar noms musicals en funció del nivell de soroll (és a dir, el nombre de canvis genòmics) als tumors.
El subtipus predominant piano va tenir el menor nombre de mutacions; semblava estar associat amb l'activació de cèl·lules progenitores, que participen en la creació de noves cèl·lules. Aquest subtipus de tumor creix molt lentament, durant molts anys, i és difícil de tractar perquè pot tenir moltes mutacions conductores diferents.
El subtipus mezzo-forte tenia canvis cromosòmics específics, així com mutacions al gen del receptor del factor de creixement EGFR, que comunament s'altera en el càncer de pulmó, i va exhibir un creixement tumoral més ràpid.
El subtipus forte va exhibir una duplicació del genoma complet, un canvi genòmic que s'observa sovint en els càncers de pulmó en fumadors. Aquest subtipus de tumor també creix ràpidament.