La música forma part de les nostres vides d'una manera indeleble. A la majoria ens han fet adormir amb una cançó, recordem cançons de la nostra infantesa, de les relacions amb parelles, de diferents etapes de la nostra vida. Però què és el que fa que la música ens sigui tan agradable i ens generi tan bons sentiments?
En un estudi publicat a la revista Current Biology, un equip d'experts de la Universitat de Bergen, a Noruega, ha analitzat per què les persones troben certes cançons –entre les quals es troben Country Roads de James Taylor, Red, Red Wine de UB40 o Ob-La-Di, Ob-La-Da de The Beatles– tan irresistiblement agradables. Per això, han estudiat 80.000 acords en 745 cançons de pop clàssiques i han descobert que el plaer musical prové de la combinació correcta d'incertesa i sorpresa. Segons els científics, les cançons que resulten agradables són aquelles que aconsegueixen un bon equilibri entre saber el que succeirà després i sorprendre'ns amb una cosa que no esperàvem.
La investigació va comprovar que quan les persones que van participar en l'estudi estaven relativament segures sobre quin acord esperar després, els resultava agradable quan arribava un element sorpresa. D'altra banda, quan les persones no estaven segures de què esperar a continuació, els resultava agradable quan els acords posteriors no fossin sorprenents. És a dir, les expectatives provoquen una mena de plaer a l'hora d'escoltar música.
Els estudis d'imatges cerebrals que es van realitzar en la investigació mitjançant imatges de ressonància magnètica funcional (fMRI) van trobar que l'experiència del plaer musical es va reflectir a tres regions cerebrals: l'amígdala, l'hipocamp i l'escorça auditiva. Aquestes regions del cervell juguen un paper en el processament de les emocions, l'aprenentatge i la memòria, i el processament del so, respectivament. En canvi, l'activitat en l'àrea del cervell que processa les expectatives de recompensa i que anteriorment es creia que exercia un paper en el plaer musical, només reflecteix incertesa.
Segons subratllen els científics, "en resum, el plaer musical depèn de la interacció dinàmica entre els estats d'expectativa prospectiva i retrospectiva. La nostra capacitat fonamental de predir és, per tant, un mecanisme important a través del qual les seqüències de so abstractes adquireixen un significat afectiu i es transformen en un fenomen cultural universal que anomenem música".
Després de finalitzar aquesta investigació, els experts que hi han col·laborat volen continuar el seu estudi analitzant l'activitat cerebral en relació amb la combinació entre incertesa i sorpresa en l'apreciació que tenim d'altres formes d'art com la dansa i el cinema. És important també aquesta anàlisi perquè podria utilitzar-se a l'hora de millorar els algoritmes de generació de música artificial, uns mètodes que ajuden els compositors a escriure música o fins i tot predir tendències musicals. A més, volen analitzar com flueix la informació a través de diferents parts del cervell amb el temps. És a dir, volen saber per què les persones determinada música els emociona d'una forma tan profunda, una emoció molt humana que ens ha acompanyat al llarg de la història.