Fa uns dies la farmacèutica AstraZeneca, que produeix la vacuna d'Oxford, va comunicar a la Comissió Europea que hauria de retallar en un 60% les comandes que havia d'entregar durant el primer trimestre de 2021 per problemes de producció. És a dir, si se n'esperaven uns 80 milions de dosis, només n'arribaran 31 milions. Una vacuna, pendent de rebre l'autorització per part de l'Agència Europea del Medicament (EMA, per les seves sigles en anglès) a finals d'aquest mes per poder comercialitzar-se. Ara per ara, només ho ha fet al Regne Unit. 

Segons va dir la mateixa empresa en un comunicat, el motiu ha estat la caiguda del rendiment en un dels seus centres de fabricació. Una resposta no prou convincent per a Europa. La UE ha acusat la farmacèutica de no donar una explicació satisfactòria i ha deixat caure la possibilitat de bloquejar les exportacions de la vacuna. La Unió Europea considera "inacceptables" els canvis en la distribució de la vacuna. 

La UE havia de rebre 100 milions de dosis aquest primer trimestre del 2021, però es creu que aquesta xifra arribi, amb sort, a la meitat. El descontentament rau en el fet d'haver reservat i comprat les vacunes de manera anticipada, fins i tot abans de l'autorització per part de l'EMA. 

Després d'una trucada aquest dilluns entre el director executiu d'AstraZeneca, Pascal Soriot, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el portaveu de la presidenta ha detallat que Von der Leyen "va deixar clar que espera que es compleixin amb els acords contractuals". "Li ha recordat al senyor Soriot que la UE ha invertit quantitats significatives des del principi, precisament per garantir que la producció augmenti, fins i tot abans que l'EMA n'hagi atorgat l'autorització", recull el diari britànic The Guardian. 

Quan s'ha gastat la UE?

La presidenta de la Comissió Europea, però, no és l'única decebuda per aquesta caiguda de dosis. La comissària de Salut de la mateixa CE, Stella Kyriakides, va explicar la seva frustració pel comportament de l'empresa a través d'una compareixença. De fet, des de la UE es creu que les dosis que havien estat emparaulades per als Estats membres podrien haver estat o bé redistribuïdes o bé enviades en un altre mercat. 

Segons el diari britànic, la Unió Europea s'ha gastat 2.700 milions d'euros perquè es poguessin desenvolupar i produir vacunes contra el coronavirus. "La Unió Europea vol saber exactament quantes dosis s'han produït per AstraZeneca fins ara i on", detallava després d'una reunió d'experts la mateixa Kyriakides.

Catalunya no sap quan arribaran les vacunes d'Oxford

Aquest desconcert és general. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha explicat aquest dilluns que desconeix quan podran arribar les vacunes d'Oxford a Catalunya i ha detallat que no hi ha una previsió concreta sobre l'enviament de vacunes d'Oxford i AstraZeneca. "L'únic que sabem és que el 29 de gener l'EMA s'ha de pronunciar", ha remarcat. El que sí que se sap és que de les dosis que s'han rebut aquest dilluns de les vacunes de Pfizer, 57.000 dosis, unes 69.000 si de cada vial en surten sis, es destinaran, bàsicament, a les segones dosis. En aquest sentit, ha ressaltat que la prioritat ara són les segones dosis dels residents i també de les persones que no es van poder vacunar el primer cop.

Per altra banda, també va subratllar que també hi ha previsió de rebre vacunes de Moderna –unes 8.500 dosis– per aquesta setmana, malgrat que encara no se sap quin dia. 

 

Imatge principal: un vial de la vacuna anti-Covid d'AstraZeneca i la Universitat d'Oxford / Efe