L’acumulació d’errors en processos de reparació de teixits podria conduir a diferents malalties inflamatòries, càncer i fibrosi. Així es desprèn d’una revisió en què ha participat la UPF, basada en més de 150 articles científics. El treball, que s’ha publicat a Science, aprofundeix en l’origen d’aquestes afeccions i va més enllà de les mutacions genètiques. Planteja que factors ambientals com l’obesitat, les substàncies irritants, la contaminació, les infeccions microbianes, o ferides físiques, contribueixen a fer que els processos de reparació de teixits acumulin errors. Tot plegat pot propiciar els canvis de funcions cel·lulars que originen aquestes malalties. La recerca obre la porta a trobar noves teràpies i estratègies de prevenció.
El desenvolupament de tecnologies de seqüenciació ha permès detectar alteracions en diferents gens, molècules i altres senyals biològics involucrats en la reparació de ferides i la cicatrització que són comunes en moltes malalties cròniques. Entre aquestes, es troben la fibrosi, la inflamació i el càncer, sent aquestes dues últimes responsables de la majoria de morts a tot el món. No obstant això, l’enorme augment de dades de la darrera dècada ha revelat que, per molt que seqüenciem l'ADN i hi identifiquem mutacions genètiques, aquestes no són suficients per explicar l'aparició de les esmentades malalties ni per trobar una cura tal com es pensava, ja que, per exemple, moltes mutacions oncogèniques són abundants en teixits no cancerosos.
La importància dels factors ambientals
El treball en què ha participat la UPF ha indicat que els factors ambientals als quals s’exposen els humans al llarg de la seva vida tenen un paper rellevant que no es pot deixar de banda. Els autors han afirmat que una de les contribucions ambientals és disparar processos de reparació i han assegurat que entendre els desencadenants que transformen un procés de reparació de teixits en una malaltia progressiva milloraria les opcions d’estratègies preventives i terapèutiques.
Segons el treball, durant la reparació de danys a la pell o a qualsevol altre epiteli del cos tenen lloc respostes inflamatòries, fibròtiques i de multiplicació cel·lular normals i necessàries. La inflamació atreu el sistema immunitari i crea un ambient propici per eliminar els patògens que entren per la ferida, la fibrosi ajuda a reparar el teixit ràpidament i les noves cèl·lules epitelials cobreixen aquesta ferida. Defectes durant aquest procés poden fer que es perdin més cèl·lules funcionals d’aquelles que es reposen; que es generi un excés de teixit fibrós; o un creixement cel·lular descontrolat, resistent a condicions adverses i amb una major capacitat de traslladar-se a altres parts del cos.
L'obesitat i la contaminació
En aquest sentit, els investigadors han assenyalat que factors ambientals com l’obesitat, les substàncies irritants, la contaminació, els microplàstics, les infeccions microbianes, com ara virus i bacteris o les ferides físiques poden fer que els processos de reparació, ja de per si imperfectes, acumulin errors i deixin cicatrius més o menys visibles. Aquests canvis serien els responsables del canvi de funció cel·lular que donaria lloc a malalties com la inflamació, la fibrosi o el càncer.
Tot i que la capacitat dels humans per controlar l’exposició ambiental a la contaminació, els microplàstics, el fum, l’envelliment i els virus pot ser limitada, la recerca ha revelat que identificar les peculiaritats de la senyalització en ferides respecte a teixits intactes, podria ajudar a trobar millors tractaments. D’altra banda, polítiques de salut pública destinades a reduir contaminants de l’aire, microplàstics i elements nocius en l’alimentació podrien jugar un paper crucial en la prevenció de malalties, com s’ha vist amb les limitacions contra el tabaquisme. L’investigador del Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra (MELIS), Carlos Pardo Pastor, ha signat aquesta revisió amb altres científics del Regne Unit.